GRUP DE FACEBOOK:

Fes click AQUÍ i uneix-te al nostre Grup Oficial de Facebook! Notícies, enquestes i moltes opinions sobre tot el que passa a les comarques de Tarragona.

Clubs i empreses, socis i clients

«És extremadament difícil demanar quelcom a tothom quan ens trobem al principi del daltabaix econòmic conseqüència del coronavirus però els clubs es juguen el futur»

No sorprendré ningú si dic que els clubs esportius de casa nostra viuen una situació difícil, oi? I qui no ho viu actualment amb el que plou. Una situació que el pas del temps acabarà en extrema i que posarà en perill real el futur de les entitats. Aquestes, tancades, no ingressen els mateixos diners que abans però segueixen patint despeses importants. Els seus dirigents viuen en una constant impotència que s'agreuja quan veuen com els seus socis comencen a donar-se de baixa.

 

No es poden abandonar els clubs. És extremadament difícil demanar quelcom a tothom quan ens trobem al principi del daltabaix econòmic conseqüència del coronavirus però els clubs es juguen el futur. Les entitats esportives poden veure perillar la seva supervivència si els seus socis comencen a marxar, al·legant que no poden fer ús de les instal·lacions i que estan llançant els diners durant el confinament perquè no poden sortir de casa. No us ho mireu així, preneu-vos-ho com una inversió de futur.

 

És bàsic que sapiguem veure la diferència entre un club esportiu i una empresa privada. Si ets soci d'un club com el Reus Deportiu, el Tennis Tarragona o el Reus Ploms, formes part d'una entitat sense ànim de lucre, ets part de la propietat. Petita, sí, però ets propietari de la institució. En canvi, en un gimnàs o un centre privat esportiu tu únicament ets un client d'un espai durant un període de temps que dona diners a un tercer per a què aquest faci negoci.

 

Els diners de les quotes bàsiques dels clubs, es queden al club. Per evitar els números vermells i per a què es reinverteixin, no amb destinació a la butxaca particular d'algú. Ningú es fa ric però tots els socis surten beneficiats. Quan vas al club, vas a casa teva, tens un sentiment de pertinença i tens més drets: pots decidir qui regeix el club, donar el vistiplau o no si ho fan bé, reclamar millores, etc. En una empresa privada, és clar: pagues per entrar i poca cosa més.

 

Per tot això i més, cal ser conscient del present dels clubs. Aquests temen que el confinament i el tancament de les seves instal·lacions s'allargui i la massa social pugui fugir amb la cua entre les cames. Sense els socis i les seves quotes, no hi haurà futur. No pensis allò de «ja tornaré a donar-me d'alta al club quan tot millori» perquè si tothom actua igual, quan torni a sortir el sol potser no hi haurà club al qual tornar.