Fumata negra

Només fa vint-i-vuit dies que Valls va donar a conèixer una de les notícies més insòlites de la dècada. Amb ella, s’ha conferit un altre capítol dels alts i baixos de la història local, ja que per primera vegada la capital de l’Alt Camp no celebrarà les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela en un any acabat en 1, tal com marca el vot perenne instituït el 1791.

La pandèmia de la Covid-19 i la conjuntura poc favorable que es preveu durant el febrer de 2021 han fet que el consistori municipal, la Fundació de les Festes i la Taula de Coordinació hagin pres aquesta mesura a la desesperada, tot esperant uns temps millors per a un esdeveniment que ronda els tres milions d’euros de cost. Amb la decisió, s’ha trencat una tradició secular que generacions de vallencs i vallenques han perpetuat cada deu anys i la festa ha quedat incertament en l’aire.

Com si d’una elecció papal es tractés, el primer dia del mes d’agost el claustre del convent del Carme va ser còmplice de la decisió i va acollir una nodrida representació del teixit associatiu de la ciutat, vehiculat a través d’algun dels organismes de l’organització de les festes. El resultat de la votació, conegut secretament des de feia setmanes, va ser anunciat amb tota la pompa historicista i va tenir, com a teló de fons, una fumata negra, copiosa i escampadissa que ho va impregnar tot amb la seva ferum de terra cremada.

Després de la desfeta, molts som els que hem necessitat servir-nos de la xafogor extremadament humida d’aquest estiu i la salabror de la platja per a processar els pensaments. Les vacances també han servit per dissenyar la nova perspectiva del proper hivern, que de ben segur serà decebedora i inhòspita. Amb tot, durant aquest temps ha pres força un argument que, malgrat les bones intencions d’algú, va caldre defensar en el conclave popular, davant de les veus decidides a fer esclatar pels aires l’homogeneïtat de la celebració aconseguida en les últimes dècades, ara falsament malentesa fruit de la bombolla idíl·lica de la contemporaneïtat.

En aquest sentit, no es pot perdre de vista que les Festes Decennals tenen com a motiu principal i original l’aspecte religiós. Així, la hipotètica proposta que pretenia destriar la programació devocional de la laica, repartida entre 2021 i 2022, no té cabuda en l’actual model festiu del desenari. És evident que la idea és sorgida amb la voluntat d’agilitzar una programació excepcional celebrada de manera bianual, esvair els possibles riscos d’unes diades multitudinàries previstes d’aquí a cinc mesos i preservar el numeral tradicional de l’any encara que sigui amb uns actes de mínims, simbòlics i desenvolupats d’una forma merament testimonial.

Emperò, ningú entén la celebració de la Candelera Grossa d’aquesta manera i així ho justifica la decisió final votada. El fet de mantenir el gruix d’actes religiosos al febrer de 2021 i la resta d’activitats, poc més multitudinàries que l’ofici i la professó votiva, a l’any següent, només desvirtuaria la cosmologia de la festa actual, creada fa més de cent anys a través d’un entramat social complex, ric i ostentós en la seva programació.

Valls i, en definitiva tot el Camp de Tarragona en les seves múltiples oportunitats, ha esperat 10 anys per a celebrar les festes més esplendoroses de la demarcació. Durant aquest temps, la capital de l’Alt Camp ha sabut guardar gelosament l’esperit de 2011 per tal de reproduir-lo, i fins i tot superar-lo, en una nova edició que ara ja era a tocar. Malauradament, en el context actual res té més sentit que esguardar uns pocs mesos més i garantir la continuïtat de la celebració tal com la teníem entesa, en uns paràmetres de fastuositat i magnificència contínuament posats a debat.

"L'escola, sinònim d'oportunitats, per Raquel Sans" "Paneroles, per Òscar Palazón"