Un arbre de Nadal

Els qui tindrem un Nadal (bastant) normal

«Continuaré procrastinant les compres nadalenques fins un o dos dies abans»

Fa uns dies que intento assumir-ho. Com m'ho faré per afrontar aquest Nadal tan atípic i tan horrible? Us ho prometo, intento que la idea m'entri al cap, intento que el meu cervell accepti que enguany no serà com els altres anys. Però no puc, de debò que no puc.

És que per a mi, no canviarà (gairebé) res. Els qui no tenim una família amb 10 avis, 23 tiets i 91 cosins m'entendreu. Com a màxim, a casa per Nadal hem sigut vuit o deu des de ja fa anys, i a més tots vivim a prop, així que no cal buscar cap excusa. Vaja, que el dia de Nadal és com el diumenge però amb el triple de menjar: aperitiu, sopa, canelons, rostit, torrons, neules, i bombons.

No és només per això que per mi serà igual que cada any. Continuaré procrastinant les compres nadalenques fins un o dos dies abans. O sigui, 23 i 24 de desembre i 4 i 5 de gener. I embolicant-los el mateix dia 25 a les 12 del migdia o el 6 de gener a les 10. Bé, demanant ajuda per embolicar-los, perquè sempre em queden com un xurro. És així, no sé fer-ho d'altra manera. Si comprés els regals amb antelació, estaria traint els meus propis principis, i jo sóc una persona molt lleial a mi mateixa.

I ara us preguntareu: «i Cap d'Any què, Judit?». Doncs us responc: gràcies, coronavirus. Per fi no he de buscar cap excusa per no fer una macrocelebració més enllà del meu cercle d'amistats. Bé, en realitat mai s'hauria de buscar cap excusa per no fer allò que no et ve de gust, però això és un tema del qual en parlarem un altre dia.

Hi ha una cosa, però, que sí que em sap molt de greu no poder fer aquest Nadal. Bé, dues coses. La primera és el tradicional quinto de Nadal de la Societat El Casino de Constantí, on l'any passat em va tocar un dinar que per cert acabo de recordar que amb la quarantena no vaig gastar mai. La segona és el sopar al restaurant xinès o japonès (l'important és que sigui oriental) de la Nit de Nadal. Des de fa més de vint anys, cada 24 de desembre a la nit tota una colla de pares i fills tenim per costum celebrar aquesta festa tan nostrada entre niguiris, 'pato laqueado' i rotllets de primavera. La nit acaba amb aquella tovalloleta al vapor que et donen perquè et netegis les mans, però posada a la cara perquè ens allisi el cutis i amb la Marga cantant 'Los peces en el río' mentre raspa l'ampolleta de Vichy Catalan amb el bastonet japonès. Ja tinc ganes del Nadal del 2021.


Comentaris