Nàstic, què fem?

L’equip s’ha allunyat del descens i vol establir-se en la zona mitjana de la lliga. Ara la pregunta és: i ara, que fem? Hi ha tres formes de veure el futur grana fins que acabi la lliga

El Nàstic sembla haver despertat en aquest 2020. Després d’un final de 2019 apocalíptic, passant el Nadal en la zona de descens a Tercera Divisió després de tres derrotes seguides, l’equip sembla anar creixent de mica en mica. Després del terratrèmol amb l’arribada de Seligrat i el període d’adaptació, el pacient evoluciona favorablement i ha rebut fàrmacs durant el mercat d’hivern que l’estan fent revifar.

L’equip s’ha allunyat del descens i vol establir-se en la zona mitjana de la lliga. Ara la pregunta és: i ara, que fem? Hi ha tres formes de veure el futur grana fins que acabi la lliga. El primer diu que només s’ha de pensar en la permanència, el segon que encara hi ha temps per jugar la promoció d’ascens i el tercer que cal prendre’s el que queda de campanya com a una sèrie exàmens on provar el cotxe i saber que falla i que es pot millorar per sortir en la pròxima cursa (temporada 2020-2021) al màxim des de la recta inicial.

Queden catorze jornades per jugar-se. O cosa que és el mateix: 42 punts. Si el Nàstic els guanyés tots, acabaria la lliga amb 69 punts. I ningú amb menys de 60 ha jugat una promoció d’ascens els darrers anys. Queda clar que el marge és mínim, oi? La campanya 2013-2014 es va aconseguir l’impossible. I si ja era improbable aleshores, imagineu tornar-ho a fer. Una probabilitat matemàtica, poca cosa més. Això sí, el ‘queda el que queda’ de Toni Seligrat de divendres passat a la sala de premsa pot servir per quelcom més que un entreteniment.

Els grana poden mirar més enllà del 30 de juny i polir la fórmula. Aquest Nàstic, el d’avui, sí que juga a allò per al que està confeccionat. Disposa de les peces adients per dur a terme el futbol de Seligrat i els resultats manen. No és el futbol més maco del món, no és la idea inicial del projecte a l’estiu passat. Cert. Però els resultats manen. Es va sortir a la gespa del Cornellà amb tots els defenses de la convocatòria a l’onze inicial. Cinc defenses i dos migcampistes defensius. Pot no agradar però quasi va funcionar a la perfecció.

No m’agrada patir, no m’agrada la idea que al Nàstic se li vegi el llautó en certs moments però m’agrada veure un equip amb garra, m’agrada acumular sis jornades sense perdre després de tocar fons, m’agrada deixar la porteria a zero molt més sovint, m’agrada veure com el grup fa passes endavant i sembla voler més. Ara bé, la pregunta del milió: i a l’estiu, què fem? Es manté l’estil Seligrat o s’intenta tornar a una altra idea més en concordança amb allò que es vol instaurar a la base? Encara falta molt per trobar la resposta, no hi ha res escrit. Diumenge, el Lleida Esportiu.

"🖋 EL BITLLET | Qüestió de civisme" "Les lliçons del Gattopardo, per David Figueres"