La nova normalitat ja no ho és

«I anar quedant per fer coses sense acabar de quedar del tot, i sense ni tan sols saber fins quan haurem de funcionar així»

La nova normalitat semblava que seria haver-nos d'acostumar a les mesures que es van començar a posar en marxa durant el confinament i el desconfinament fins que sortís una cura o una vacuna contra la Covid-19. Ara, però, anem veient que també ens haurem d'acostumar als rebrots i a la incertesa.

Una segona onada de contagis hi ha qui deia que era inevitable, però no està clar que estiguem en aquest punt encara. Per ara ens hem anat habituant —d'aquella manera— a la mascareta, a les distàncies i a mantenir encara un recompte diari de nous casos positius i brots.

Sembla que també ens haurem d'acostumar a no fer plans a gaire llarg termini, o a fer-los sense saber si els podrem arribar a complir. En paral·lel, a més, s'ha anat recuperant el que havia sigut la normalitat fins ara. En el cas de Reus, el serial del CF Reus Deportiu, l'etern traspàs de l'Hospital, que ara sí que sembla que arriba al final, l'anunci de nous projectes i la recuperació d'alguns de vells.

L'àmbit econòmic no ho veu gens clar, alguns sectors ja han hagut de readaptar l'adaptació que havien fet, l'àmbit dels concerts i dels festivals torna a tremolar quan començava a veure una miqueta de llum, el de la restauració pateix per ser el pròxim i el del turisme en general directament no veu com superar la temporada.

I entremig de tot això, quan caldria tenir clar què fer o deixar de fer, el de sempre. La incertesa que sembla que regni entre la ciutadania, també sembla que sigui la tònica majoritària als governs. Llençar-se les competències pel cap acaba sent una arma de doble fil, els pocs anuncis decidits i ferms que es pronuncien s'han d'acabar canviant al cap d'unes hores, i tot sembla que sigui una manera més d'anar passant.

Jo mateix he començat a escriure amb una idea que ha acabat desapareixent entre el segon i el tercer paràgraf i no he sabut recuperar. Almenys jo no tinc gaire més responsabilitat que sobre mi mateix... I anar fent, i anar quedant per fer coses sense acabar de quedar del tot, i sense ni tan sols saber fins quan haurem de funcionar així, ni què vindrà abans, si un relaxament generalitzat enfront de les mesures, l'aparició d'unes directrius clares i concises —ha!— o la verdadera i temuda segona onada si no és la que estem vivint ara.. 

"Adéu als Cinemes Méliès" "El Bitllet: «Fer les coses bé», per Albert Fuertes»"