Les millors fotografies de la nit de Completes 2019 a Valls

Objectiu 2021

La Unió Anelles de la Flama de Valls ha presentat, en roda de premsa, el projecte de reintroducció del ball de Cavallets al Seguici Cerimonial de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2021. La dansa, documentada a la ciutat almenys des de 1712, suposarà la culminació d’un projecte iniciat el 1981. Llavors, l’entitat vallenca es va fixar, entre els seus objectius, recuperar el reguitzell d’elements del bestiari festiu documentats a la capital de l’Alt Camp segles enrere.

Com hem dit, la història comença l’any 1981, per unes Festes Decennals. Després de dues dècades de no ballar-se, el ball de la Primera va tornar a fer acte de presència als carrers de Valls. La melodia tradicional va ser arranjada per a l’ocasió i la dansa és ballada per dotze balladors. Val a dir que aquest ball és únic a Catalunya i té el seu origen en les Festes Decennals de 1881.

La Festa Major de Sant Joan de 1985 va ser l’espai de les oportunitats. Valls va veure renéixer el Drac, el ball de Diables i el ball de Gitanes de la mà de la Unió Anelles de la Flama. Pel que fa a la bèstia bicèfala, la construcció va anar a càrrec d’alguns membres de la Unió Anelles de la Flama sota la direcció d’Anton Gurí. Disposa de disset punts de foc, repartits per la cua, les dues boques i les ales. La música és obra de Francesc Bofarull i la coreografia és de Lluís Musté i va acompanyat de xeremiers. El ball de Diables, per la seva banda, està format per una trentena de membres i té com a personatges destacats Llucifer, la Diablessa i l'Abanderat. Pel que fa al ball de Gitanes, és un ball parlat de temàtica social i local, amb caire picaresc, que manté sempre la mateixa estructura, tot i que anualment canvien els textos que reciten els balladors. Està interpretat per 8 noies i 6 nois, que representen diversos personatges.

El 1987 va ser el torn de la Mulassa. Va ser construïda per un equip de gent capitanejats per Lluís Musté i Francesc Bofarull. Té un color de pell marronós, propi d’una mula, i va vestida elegantment per seguir la tònica dels altres animals del bestiari vallenc i dels gegants, amb una roba de vellut vermellós, damunt de la qual hi porta una flassada verda amb l’escut de la ciutat. Té un pes de 100 kg i les seves dimensions són de 4,60 metres de llarg, 1,10 metres d’amplada i 2,95 metres d’alçada, fet que la converteix en la bèstia d’aquesta espècie més gran de Catalunya.

Per les Festes Decennals de 1991 es va tornar a escenificar el ball de la Moixiganga, desaparegut l’any 1936. Un total de quinze persones formen part de l’estructura del ball, que està format per tres parts diferents: el cartró, que són els passos que es fan abans i després de cada figura; el coixinet, els passos que separen les figures; i el misteri, amb un total d’onze quadres plàstics que reben el nom de L’oració a l’hort, Quan l’assoten, Quan el coronen, La palma del martiri, El Gòlgota, La creu, Quan el baixen de la creu, La Dolorosa, L’enterrament, El sepulcre i La Mare de Déu d’Agost ajaguda a la llitera.

L’Ós de Valls, autèntic i únic de la capital de l’Alt Camp, va reaparèixer a les festes vallenques el 1999. Es tracta d’una figura zoomòrfica poc habitual a Catalunya que es podria vincular, a Valls, amb el patronatge de Santa Úrsula, la «petita óssa». L'any 2010 l'Ós de Valls va presentar una nova imatge que, mantenint els trets característics i la seva estructura, en millorà aspectes tècnics i la imatge estètica.

Amb motiu dels 40 anys de l’entitat, el 2012 es va recuperar el bou. És una bèstia que compta amb foc pirotècnic. La peça i la coreografia són obra del vallenc Lluís Musté, i la música va ser feta per Francesc Bofarull.

D’aquí pocs mesos, durant el segon dia de les Festes Decennals de 2021, la Unió Anelles de la Flama culminarà una etapa a les portes del 50 aniversari de la fundació de l’entitat. Reintroduirà del ball de Cavallets al Seguici Cerimonial, l’últim element del bestiari festiu documentat fins al moment. L’entremès, que viu a cavall amb la dansa, representarà la lluita històrica entre dos bàndols, el cristià i el musulmà. El ball partirà de vuit balladors; quatre cristians a cavall i moros a peu, a més d’un capità per a cadascun dels exèrcits: l’apòstol Sant Jaume amb un cavall blanc per a cristià i un dimoni botarga per al bàndol oposat. Els balladors cristians actuaran a mode de genets, ja que portaran uns cavallets, tots diferents, penjats al cos.


Comentaris