ALERTA

Nit d'un cotxe i contenidors cremats al barri de Campclar

NOVETATS

L'Ajuntament de Torredembarra acusa Magrinyà de falsificar uns 100 documents

De Prat de la Riba a Quim Torra

Imatge d'arxiu de Lluís Companys | Cedida

El problema principal entre Espanya i Catalunya √©s que la primera part no reconeix com a subjecte pol√≠tic la segona. A m√©s, es t√© com a v√†lid l'argument que el govern auton√≤mic neix de la mateixa Constituci√≥. No obstant aix√≤, el cert √©s que la Generalitat catalana va ser creada, com a instituci√≥, el 1359, i precedeix en m√©s de 600 anys el primer document constitucionalista castell√†. Fruit del conflicte pol√≠tic evident, d'ara i de tots els temps, en els √ļltims 100 anys, 10 presidents catalans han estat destitu√Įts, exiliats, empresonats o executats.

 

Enric Prat de la Riba, empresonat. El primer president de la Mancomunitat de Catalunya va ser un dels dirigents de la Lliga Regionalista que va obtenir un clar triomf a Barcelona en les eleccions del 1901. El febrer del 1902, una vaga general va paralitzar Barcelona, provocant la declaraci√≥ de l'estat de guerra. En aquella √®poca, la premsa era sotmesa a la censura de l‚Äôex√®rcit i Prat de la Riba va ser detingut, com a director de la revista "La Veu de Catalunya‚ÄĚ, per la publicaci√≥ d'un article del diari de Perpiny√† "L'Independent". En el text hi havia una frase d'uns vinyaters referint-se a la possibilitat d'unir-se a Catalunya en la vaga i all√≤ va ser suficient per ser considerat el text com un escrit subversiu. Enric Prat de la Riba va ser jutjat i empresonat durant una setmana.

  

Josep Puig i Cadafalch, exiliat. Va ser president de la Mancomunitat entre 1917 i 1924, i amb la crisi de la dictadura de Primo de Rivera va reactivar-se pol√≠ticament com a membre de la direcci√≥ de la Lliga Regionalista. Conscient de les possibles repres√†lies pol√≠tiques, Puig i Cadafalch va amagar en una doble paret a casa seva tot el seu arxiu personal, amb documents de la Mancomunitat. Despr√©s de la Guerra Civil, entre el 1936 i el 1942, va estar exiliat a Fran√ßa. Quan va retornar, el r√®gim franquista li va prohibir exercir d'arquitecte altre cop. A partir de llavors es va dedicar a organitzar vetllades liter√†ries i actes culturals semiclandestins. 

 

Francesc Maci√†, empresonat i exiliat. Amb la dictadura de Primo de Rivera, va anar a l'exili a Fran√ßa, des d'on va preparar el 1926 un projecte d'invasi√≥ de Catalunya per Prats de Moll√≥. El pla va ser descobert per la gendarmeria francesa i Maci√† va ser processat. Va ser condemnat a 2 mesos de pres√≥ i despr√©s va marxar a B√®lgica, des d'on va viatjar per diversos pa√Įsos d'Am√®rica Llatina. Va tornar definitivament a Catalunya el febrer del 1931, despr√©s de la caiguda de la monarquia i l'establiment de la Segona Rep√ļblica. 

 

Llu√≠s Companys, empresonat, exiliat i assassinat. El successor de Maci√† en la presid√®ncia de la Generalitat va enfrontar una greu crisi pol√≠tica durant el 1934. El 6 d'octubre d'aquell any, va proclamar l'Estat Catal√† dins de la Rep√ļblica Federal espanyola. Una insurrecci√≥ que va acabar a les poques hores amb el Govern detingut. El Tribunal de Garanties va jutjar Companys i els seus consellers, condemnats a 30 anys de reclusi√≥, mentre l'autonomia era suspesa. El 1939, amb la derrota republicana, Companys va emprendre l'exili i va ser detingut a Fran√ßa el 1940. Va tornar a Catalunya on va ser processat i afusellat.       

 

Josep Irla, exiliat. El titular de la presid√®ncia de la Generalitat catalana a l'exili va exercir la representaci√≥ fins al 1954, quan va renunciar al c√†rrec a causa d'una malaltia. 

 

Josep Tarradellas, exiliat. Va agafar el relleu d'Irla a Mèxic i va dirigir la política catalana des de l'exili. La mort de Franco el 1975 i l'inici d'una transició a la democràcia van suposar la recuperació de les llibertats i el retorn de la Generalitat i de Tarradellas com a president. Va ser l'octubre de 1977.

 

Jordi Pujol, empresonat. Guanyador de les eleccions del 1980, el president catal√† va ser processat el 1960 pels anomenats Fets de Palau, una acci√≥ de protesta contra el dictador amb motiu d'una visita a Catalunya.

 

Artur Mas, condemnat i inhabilitat. President que va governar el país entre el 2010 i el 2015, va afrontar un procés judicial per a la consulta no vinculant del 9-N de l'any 2014. Ha estat condemnat a pagar uns 4 milions i mig d'euros per desobediència.

 

Carles Puigdemont, exiliat. El seu govern va promoure un refer√®ndum sobre la independ√®ncia l'1 d'octubre de 2017. El 28 d'octubre del mateix any el govern espanyol, a l'empara de l'article 155 de la Constituci√≥ Espanyola, va destituir-lo del seu c√†rrec, conjuntament amb els consellers del seu govern, una decisi√≥ que no van acceptar. El mateix dia, el Parlament havia declarat formalment la independ√®ncia. El 30 d'octubre Puigdemont va marxar a Brussel¬∑les. El 25 de mar√ß de 2018 va ser retingut a Alemanya quan es dirigia cap a B√®lgica despr√©s que s'hagu√©s activat una ordre europea de detenci√≥ contra ell. Despr√©s de 12 dies en pres√≥ provisional, va ser posat en llibertat el 6 d'abril en mesures cautelars. Actualment √©s president i responsable d'acci√≥ internacional del Consell per la Rep√ļblica.

 

Quim Torra, processat. L'actual president de la Generalitat de Catalunya ha estat jutjat aquesta setmana per un presumpte delicte de desobedi√®ncia, en negar-se a retirar lla√ßos grocs del Palau durant la campanya electoral. Torra ha defensat la seva innoc√®ncia i ha dit que mantindr√† els seus ideals i la seva fidelitat al poble de Catalunya. El president ha denunciat un judici pol√≠tic que vol alterar el panorama pol√≠tic catal√† amb un tribunal parcial.