La ràdio, companyia tot el dia

Avui és el Dia Mundial de la Ràdio, però des de fa molts anys, gairebé des que tinc ús de raó, per mi ho és cada dia, perquè m'acompanya durant tota la jornada
Aquest dijous 13 de febrer se celebra el Dia Mundial de la Ràdio. | Joan Alfons López

Avui se celebra el Dia Mundial de la Ràdio, una commemoració jove, que tot just compleix enguany una dècada. Tot i que jo m'he dedicat sempre al periodisme escrit, ara a TarragonaDigital, perquè és en el mitjà que més còmode m'hi trobo, per mi la ràdio és companyia i és una fidel companya durant bona part del dia els 365 dies de l'any, 366 aquest 2020.

No hi ha dia de l'any, en un moment o altre, que no escolti la ràdio. Em desperto amb el Jordi Basté, durant el matí connecto amb el Pep Suñe i, de vegades, al migdia fem uns riures amb l'Angelines, el Mohamed Jordi i el Jep. Abans de dinar, és habitual posar-nos al dia de què passa a Tarragona amb la Laura. A la tarda, el consum de ràdio baixa, però torna a pujar quan el dia va morint amb l'anàlisi de la jornada amb l'Agnès Marquès i amb el Juanma Castaño, ja ficat al llit, amb tota l'actualitat esportiva.

Però encara hi ha més, perquè la ràdio és companyia gairebé a tota hora perquè quan vas en cotxe, sigui en un llarg viatge o en un embús, no falla. I ara, les possibilitats són gairebé infinites. La televisió et permet veure un partit escoltant la narració de la ràdio que vulguis. I els podcasts et permeten recuperar qualsevol programa en el moment que vulguis. Que lluny queden aquells temps, quan era un vailet, que gravava en cintes de casset les narracions de futbol dels diumenges a la tarda, etiquetant-les com a «FUTBOL EN DIRECTO».

Quan era petit muntava partits de futbol a la meva habitació amb una pilota de paper d'alumini, porteries fetes amb cintes de casset, bolígrafs i bosses de plàstic, amb els meus dits com a jugadors, que jo mateix m'encarregava de narrar, intentant emular el desaparegut Gaspar Rosety. Un somni, el de narrar un partit a la ràdio, que vaig poder fer realitat, tot i que en el meu altre esport, el bàsquet. I sempre recordarà els partits: un CBT vs Breogán de LEB Or, al Serrallo, i un ADT vs Plasencia de LEB Plata, al Riu Clar Arena.

Des de fa molts anys, gairebé des que tinc ús de raó, per mi cada dia és el Dia Mundial de la Ràdio perquè a casa sempre hi ha hagut ràdios. El meu pare és un gran consumidor de ràdio, tant a casa com a la feina, on juntament amb les seves eines sempre porta una ràdio. Al meu avi, escoltant les tertúlies polítiques, i al meu iaio, amb la ràdio a la taula de la cuina o a la tauleta de nit, també els recordo amb aquest gran invent. I jo no podia ser menys... Ara mateix estic acabant d'escriure aquest bitllet amb el 'Tu diràs' de fons.

Així que, ja sigui a través de l'ordinador, a través del mòbil, a través de la TDT o d'un aparell de ràdio tradicional... Visca la ràdio i llarga vida!

"📝 Article d'opinió sobre la mort del periodista David Gistau" "✏ EL BITLLET | «Batalla de l'aigua», per Albert Oliva"