Que els Reis facin de reis

Ja tenim el Nadal aquí. Fa setmanes que és omnipresent en forma de carrers il·luminats, aparadors cridaners, tions a dojo i mercats de Nadal i avui, amb la tradicional cantarella dels nens de Sant Ildefons i les ampolles de cava desfermades enmig de crits d'alegria a les portes d'unes quantes administracions de loteria, queden inaugurades oficialment les festes nadalenques que acabaran el 6 de gener amb l'arribada dels Reis d'Orient carregats de regals.

I amb això arriba, pels pares i mares amb canalla i mínimament preocupats pel que ara es coneix com la 'síndrome del nen hiperregalat', un dels principals maldecaps de les festes nadalenques. Si als Reis hi afegim el Pare Noel, que a moltes cases també entra per la xemeneia la nit de Nadal i el tió que fa dies que menja mandarines i que ja no només caga quatre torrons i quatre llaminadures, sinó que també és víctima dels excessos i la sobrealimentació imperant avui dia, tenim la combinació perfecta perquè les festes nadalenques acabin amb les cases plenes de joguines, jocs i noses diverses que d'aquí a unes setmanes, mesos a tot estirar, corren el risc de quedar oblidades en un racó.

  

Els nens ho volen tot. Els catàlegs de joguines que fa setmanes que roden per les cases tenen desenes de creuetes i a les cartes hi falta paper. Està bé que demanin el que vulguin, trobo. Encara està més bé, però, que els reis no ho portin tot, sinó només allò que consideren que val la pena - amb els necessaris i no sempre fàcils acords amb les cartes que escriuen els avis, padrins, tiets i amics -.

  

Els reis, que són màgics, omnipotents i sempre tenen raó, poden decidir què porten i què no i, si això comporta una mica de frustració a l'infant, doncs mira, tot educa, que la vida serà molt dura i com més aviat aprenguin que no tot és com un voldria i que els desitjos no sempre es fan realitat, millor.

  

La norma dels quatre regals - el que es desitja, l'útil, l'educatiu i el que s'ha de compartir - és interessant però a la majoria de cases irrealitzable (els números no surten). Això no obstant, és una bona premissa intentar equilibrar-ho tot, amb la balança clarament decantada cap als jocs educatius i les coses que es necessiten. I fer-ho amb pedagogia i ajudant als infants a enfocar bé, catàleg en mà. Com en tot, l'acompanyament familiar, el diàleg i el debat serè i racional també serveix per anar construint conjuntament la carta als reis, durant les setmanes prèvies a enviar-la per tal que no acabi plena de les últimes bajanades amb què bombardegen els canals infantils de la televisió.

Una reflexió final, però, que pot contribuir a calmar-nos una mica: els nens hiperregalats potser també ho són perquè de Reis, durant l'any, n'hi ha massa vegades. Per l'aniversari, quan acaba el curs, quan comença, pel sant, per l'aniversari dels germans, perquè sí... Sembla que ara és el moment àlgid de preocupació per l'allau de regals malgrat que segurament no ho seria tant si durant l'any es posés més atenció i racionalitat als hàbits de consum i als regals innecessaris i injustificats.

Proposo dues coses per aquest 2020: Deixar que els reis mags facin la seva feina i omplin les cases d'il·lusió i de regals per un cantó i per l'altre posar-nos com a repte familiar que totes aquestes joguines no descansin oblidades en un prestatge del traster a mitjans de febrer. Segur que si no les substituïm per altres de noves a la primera de canvi, tindran una vida més útil i llarga durant tot l'any.

"«Gràcies i fins aviat!»" "🖋 EL BITLLET | Tió, no cagatió"