Les eines de l'escola.

Societat de Mediocres, S. A.

Primer eliminem les assignatures que ajuden a desenvolupar i adquirir un pensament crític i raonat i a saber-lo expressar. I en segon lloc, eliminem la cultura de l'esforç i ens posem tots en mode bonhomia de monitor d'acampada de cau

Llegeixo, sense cap mena d'estranyesa, que el Gobierno (el d'allà) eliminarà l'assignatura de Filosofia de l'ESO. Llegeixo, també sense immutar-me ni que se'm desencaixi la mandíbula per la sorpresa, que gràcies al Gobierno (el d'allà) tampoc es podrà estudiar Ètica a l'ESO. Finalment, llegeixo, sense que em sagnin els ulls ni m'exploti el cervell, que la Conselleria d'Educació (la d'aquí, la meva, la seva, la nostra), permetrà aprovar el Batxillerat i passar de curs tot i tenir assignatures suspeses. Sempre, és clar, que la mitjana de totes les notes sigui aprovat. No fos cas. I un detallet final: les nostres estimades ments pensants d'Educació (la d'aquí, la nostra) se'n renten les mans —deu ser això de l'autonomia de centre i tot plegat—, i deixen aquestes decisions (aquests marrons) als instituts, per a què les prenguin de manera col·legiada. En fi, que ens està quedant un panorama ben galdós, i sens dubte ens espera un futur podríem dir que gens esperançador. A mi em cau la cara de vergonya.

I si a tot plegat li sumem que quan parlo amb amics professors, i em comenten que el nivell de comprensió lectora, i d'escriptura, dels adolescents és pèssim, i que arriben a la universitat amb greus, gravíssimes mancances, doncs ja tindríem la combinació perfecta: primer eliminem les assignatures que ajuden a desenvolupar i adquirir un pensament crític i raonat i a saber-lo expressar. I en segon lloc, eliminem la cultura de l'esforç i ens posem tots en mode bonhomia de monitor d'acampada de cau i fem que els nostres joves vagin passant de nivell... i tal dia farà un any i xiquet, no m'escalfis massa el cap. I com a resultat tindrem (ja tenim) un bon nombre d'adolescents amb un nivell molt baix d'educació i que en bona mesura seran incapaços de moure's pel món. Anem de pet a una Societat de Mediocres, S. A. Als de dalt ja els deu anar bé que així sigui.

El que em sorprenia és que als de baix, a tu, al teu veï, al teu amic, també ens sembli bé aquest camí, i que no estem protestant cremant contenidors i pneumàtics davant la Conselleria o reclamant d'una vegada per totes que totes les escoles i tots els instituts disposin de biblioteques (i bibliotecaris i bibliotecàries, és clar) que ajudin a l'alfabetització i a millorar els nivells de lectura i comprensió dels nostres joves. I dic sorprenia perquè ja en bona mesura crec que a un percentatge no gens menyspreable del proletariat els importa més aviat poc aquest descens cultural que s'albira a l'horitzó. Sembla que no vagi amb ells.

Però si, si va amb ells, i de fet va amb tots. Perquè de la bona educació de les generacions futures depèn el futur del país, però també en depèn el futur individual de cadascú de nosaltres. I això passa per a què les Humanitats tornin a ser prioritàries per a tothom. Prioritàries i necessàries. Sense les eines que ajudin a contextualitzar i entendre l'origen i el perquè de les coses i a unir-les en una seqüència lògica històrica-temporal, a l'equació sempre li fallarà un dels factors. És a dir, podrem arribar a tenir enginyers brillats, metges d'èxit, és clar que si i no en tinc cap dubte, però si aquests són incapaços d'entendre l'aspecte ètic, filosòfic i social de les seves professions; o si són incapaços de posar per escrit (o oralment en congressos) i publicar de manera ordenada, comprensible i seguint un raonament científic tot allò que han investigat fruit de la seva recerca; o si són incapaços de llegir i entendre i aplicar allò que han escrit altres col·legues, i posar-ho en pràctica ells mateixos... doncs ja no tindrem professionals brillants, sinó que tindrem professionals mediocres.

El que passa és que crec que estem prioritzant competències i aprenentatges pràctics, i ens estem oblidant de la base, dels fonaments que ens fan més cultes, més intel·ligents, més lliures i més crítics. Però potser ja ens va bé així, ja volem que sigui així. Estem caminant per un perillós penya-segat, i potser prendrem mal. Em temo que serà massa tard que ens n'adonarem que sense aquests fonaments no tenim cap mena de futur i que caurem a un fosc i profund abisme.

I em sap molt greu per aquells joves brillants, que n'hi ha, que s'expressen correctament, que llegeixen, que argumenten i que són crítics i cultes. Que n'hi ha. Sempre és lleig generalitzar, i per això cal esmentar-los. Em sap greu per ells perquè en aquesta Societat de Mediocres, S. A. tot tendeix a la baixa, a uniformitzar a la baixa i a fer que tothom encaixi dins de la massa, dins la plebs acrítica i acòlita que permet tenir líders que saben molt bé el que es fan. Em sap molt greu per ells perquè en aquesta Societat de Mediocres, S. A. a qui sobresurt, a qui excel·leix, massa sovint se l'assenyala i se'l convida a què torni al corral, a l'escalfor del grup, i que home, allà fora fot molt fred, au torna cap a casa. Ho tindran fotut. I em sap molt greu per ells, moltíssim, perquè aquesta Societat de Mediocres, S. A. té molt assumit que cal ajudar —i molt— als qui no arriben ni a mediocres (i és ben cert, i celebro que així sigui), però és que resulta que pel camí s'ha oblidat d'aquells que han decidit, que hem decidit, que volem sortir-nos d'aquesta mediocritat que impera i que es fa força asfixiant.


Comentaris