Un altre que tanca

El Rebost de la Mercè, a Figuerola del Camp, tancat. | Júlia Giribets

La plaça Major ja no és el lloc de pas per anar a comprar a Ca la Mercè. Ja no es veuen les àvies enfilant les costes del poble per carregar els seus carros amb el menjar i productes per a tota la setmana. Els llums de Nadal dels carrers ja s’han encès, crec que enguany més aviat que mai. Total, per a què? Ja no hi ha botigues al poble.

 

El Rebost de la Mercè, que és el nom real de l’establiment, tot i que ja ningú li deia així, va tancar fa una mica més d’un mes. Era l’única botiga que hi havia a Figuerola del Camp. Després de meditar-ho, la Mercè, la seva propietària, va decidir abaixar la persiana. Costa fer números en un poble tan petit -poc més de 300 habitants- i amb tanta competència a pocs quilòmetres.

 

Feia més de 15 anys que aquest comerç oferia alimentació i productes per a la llar. Per a moltes famílies, suposava la comoditat de no haver d’agafar el cotxe per baixar a Valls o al Pla de Santa Maria a comprar, o l’autobús.

 

També era un lloc on podies passar una llarga estona xerrant, ja que aquí, tothom es coneix. Les mones, el pa, les verdures, el sorteig de la cistella de Nadal, la veïna que fa temps que no veus, les conserves casolanes –boníssimes-, les pizzes, la parella que només ve a estiuejar de tant i en tant i té la nevera buida, les llaminadures o aquell que li falta un ingredient d'última hora i va corrents a la botiga a buscar-lo. El que vindria a ser el dia a dia d'un poble. 

 

Ara només aguanta el Cafè de la Cooperativa, que fa uns mesos ha canviat de mans, salvant-lo també de desaparèixer. Els actuals llogaters han vist en el tancament de Ca la Mercè una oportunitat per a poder suplir aquest buit de botigues que hi ha al poble i ara són ells qui serveixen el pa i tenen un petit rebost.

 

Un prestatge amb productes alimentaris a la venda, omple la sala del bar i serveix de salvavides per a totes aquelles persones que encara volen comprar al poble.

 

La imatge és força freda, no té el caliu d’una botiga rural, però dona pas a l’esperança i manté viu l’esperit de l’únic establiment comercial que hi havia al poble. D’aquesta manera li aporta una mica d’alè a aquesta UCI que sembla que estigui abocada el comerç local, que no para de tancar a tot arreu.