El programa d'atletisme dels Jocs Olímpics de París 2024 tindrà lloc entre l'1 i l'11 d'agost, en què la delegació espanyola comptarà amb una seixantena dels millors atletes en cadascuna de les diferents modalitats. Entre ells, debutarà en la competició olímpica el reusenc Abdessamad Oukhelfen, qui està especialitzat en carreres de llarga distància i és l'actual plusmarquista 10K espanyol, després de batre el rècord el passat mes de gener.
Oukhelfen correrà en la categoria dels 10.000 metres Masculí, una prova per a la qual va aconseguir la marca mínima a la cursa dels 10K de Londres. També, va acabar entre els vuit millors corredors en l'Europeu de Roma, entre altres triomfs que ha treballat i lluitat en els últims anys, des que va guanyar el bronze al Campionat Europeu Sub-23 l'any 2019 i que va començar a preparar-se al Centre d'Alt Entrenament i Promoció (CAEP) de Sòria.
Així, com us explicàvem a TarragonaDigital, l'atleta serà un dels esportistes de la demarcació de Tarragona que viatjaran a la capital francesa les pròximes setmanes.
Com arriba l'atletisme a la seva vida?
Vaig començar en l’atletisme perquè el meu germà ja corria i gràcies a l’entorn que ell tenia en aquell moment, vaig començar a anar amb ells un parell de dies i amb l’entrenador que tenien llavors, el Barack. Els meus inicis van ser amb 14 anys, tenia poques ganes concretes de fer atletisme, però moltes de moure’m, volia fer esport i també feia futbol. Quan no jugava, alguns dies em podies trobar a la pista del CN Reus Ploms, després em vaig acabar enganxant per les persones que m’envoltaven i que es van anar involucrant en la meva vida perquè compartíem un essencial que era l’esport.
Com va ser el salt a l’àmbit professional?
És un esport molt sacrificat, per estar al nivell en què estic ara. Jo vaig escollir fer aquest camí perquè m’agrada el que faig, però va ser un moment decisiu perquè, abans del 2019 no tenia nacionalitat espanyola, tot i que ja portava vint anys aquí. També, havia acabat el batxillerat i havia de decidir si fer les dues coses o seguir només amb l’esport, però sentia que havia de dedicar-me a l’atletisme, continuar entrenant amb professionalitat, dedicació diària... amb l’objectiu d’arribar el més lluny possible. Al final, ser professional depèn dels teus hàbits, podràs arribar o no, però els has de tenir: vaig començar a prioritzar els entrenaments, no quedava amb els amics, passava menys temps amb la família… i, any rere any, acabes agafant més temps per a tu i per la dedicació a l’esport. L’atletisme són 24 hores.
«Al final, ser un atleta professional depèn dels teus hàbits, podràs arribar o no, però els has de tenir»
Què va suposar començar a competir al més alt nivell, amb els millors del món?
Quan van començar a arribar les primeres medalles, va suposar dedicar-hi més temps, anar a més concentracions i vaig anar aprenent que havia de passar temps fora de casa. Com comentava, el 2019 va ser un pas endavant en la meva carrera esportiva i sí que la projecció era anar millorant cada any els resultat; si podia aconseguir algun rècord d’Espanya, benvingut era, i el d’Europa també s’intentarà més endavant.
Ara ha aconseguit plaça per als seus primers Jocs Olímpics, es plantejava aquesta possibilitat?
És veritat que moltes persones diuen que és el somni de qualsevol atleta, però jo estava molt tranquil. Quan vaig aconseguir el rècord d’Espanya, no estava obsessionat amb la classificació; la meva preocupació era entrenar, competir i fer-ho de la millor manera possible. El meu objectiu no és només el fet d'anar als Jocs Olímpics, crec que actualment estic ben preparat i s’ha d’aprofitar, s’ha de lluitar.
En certa manera, ha sigut prudent, per les lesions o altres factors externs?
En l’esport cada moment és molt important, hi pot haver mesos bons i d’altres que no ho siguin tant. Enguany, abans de córrer la cursa de 10K a València, vaig tenir unes molèsties i vaig estar tractant-me aquí a Reus, amb el fisioterapeuta Marc Bosque, que és amb qui treballo des que era un nen i sempre que vinc per casa, l’aviso a ell i em dona prioritat, i això s’agraeix molt. Després, al Campionat d’Espanya em vaig haver de retirar al quilòmetre 4-5 perquè vaig tenir una inflamació en els dos tendons, vaig parar unes tres setmanes; i un cop acabada la rehabilitació i recuperació, vaig començar a preparar la qualificació per als Jocs Olímpics.
I com ha estat enfrontant les últimes setmanes de competició?
Vam fer una concentració a Sierra Nevada, he estat a una competició a Andorra, he fet una prova de 5.000 metres a París… Han sigut unes setmanes bastant dures, però amb concentració, entrenant bé i amb tranquil·litat per estar en el millor moment de forma possible. Són setmanes molt decisives i estic fent tot el que està a les meves mans.
És l’actual plusmarquista 10K, però també fa curses de 5.000 metres. En quina modalitat se sent més còmode?
Aquest any no he tingut l’oportunitat de córrer en una prova de 5.000 metres d’alt nivell -com sí que vaig competir en un 10.000 tant a València com a Londres-, fins al mes de juliol i aconseguir la mínima olímpica era molt més difícil. He tingut aquesta oportunitat i m’he classificat amb mínima per als 10.000 metres.
Té l’expectativa d’aconseguir medalla, ho veu possible?
Tant de bo, això sí que seria un somni. He treballat molt, després de quedar vuitè d’Europa, he intentat buscar la millor versió de mi mateix de cara als Jocs. Tant de bo pugui arribar la medalla, però sent realistes, les marques que actualment es disputaran són bastant dures, els atletes tenen molt millor marca, però en una cursa pot passar qualsevol cosa. Si soc finalista, estaré molt content; seria fantàstic quedar entre els vuit primers.
Es comença a plantejar ja objectius més a llarg termini, un cop passats els JJOO, de cara a finals d’any o el 2025?
En un any olímpic tens com a objectiu prioritari els Jocs i, després, quan acaben, ja comences un altre cicle de quatre anys més. D’aquí a finals d’any, competiré bastant, intentaré fer diverses competicions, sobretot aquí, per Catalunya, però no hi ha altres objectius perquè el que és més important encara que qualsevol altre són els Jocs, no hi ha res més que em faci desviar una mica la mirada.
«No dic que no sigui un somni, perquè no és fàcil i són molts anys d’esforç, però busco un bon resultat»
Quines són les seves sensacions personals, partint d’una feina i un esport tan sacrificat com és l’atletisme?
Jo estic molt tranquil perquè el que més em motiva són els bons resultats, no és només estar als Jocs Olímpics, sinó els resultats. El que busco és el resultat, no entrenar i gaudir del camí, perquè jo ja he gaudit de l’esport durant tot aquest any. L’any passat sí que no vaig tenir els resultats que esperava i no ho vaig passar gaire bé psicològicament, però aquest 2024 he treballat tant bé com llavors i la feina està sortint a poc a poc. No dic que no sigui un somni, perquè no és fàcil i són molts anys d’esforç, però busco un bon resultat.
És un dels pocs esportistes de la demarcació de Tarragona que compliran aquesta fita, què comporta?
Des del meu punt de vista, no s’estan movent -en tots els àmbits- perquè els atletes de Reus o Tarragona tinguin suport, tant econòmic com de promoció, per poder preparar una competició tan important com són uns Jocs Olímpics. Al final, no tenim suport de cap organisme de la ciutat. I tampoc el tenen altres esportistes que tenen una progressió i que més endavant potser es podrien classificar, arribar a un Europeu o un Mundial; quan en altres ciutats els ajuntaments sí que els fan costat.
Des de la meva primera medalla el 2019, ho he estat lluitant, però ningú et pregunta què necessites o què poden fer, ni destinen altres recursos de la regidoria o del Consell Esportiu que ens facilitin la preparació, com el fet de gestionar un psicòleg o un fisioterapeuta, que són molt importants en l’alt nivell de competició i que han de dependre de nosaltres mateixos. Tampoc les instal·lacions estan en condicions.