La febre Ari Sánchez continua. La jugadora de pàdel que en només cinc dies s’ha convertit en l’ídol esportiu de masses de Reus ha certificat avui el seu pas a la gran final de l’Open de la seva ciutat, enmig de l’eufòria desfermada i un públic completament abocat en una de les millors jugadores del circuit mundial, que s’ha fet seva. Quatre mil fans de Sánchez han gaudit aquesta tarda d’una nova exhibició de la padelista, que ha retornat tot l’afecte amb una intensitat màxima sobre la pista.
M’agradaria dir que tot és una mica exagerat, però no. Ari Sánchez, aquest nou General Prim amb pala en lloc d’espasa, ha arribat a les tres de la tarda, una hora abans del partit de semifinals, al Pavelló Olímpic de Reus. Conduïa ella i feia cara de pocs amics. Però només baixar del cotxe s’ha vist envoltada d’aficionats, la majoria nens amb els seus pares, que l’han assetjat per fer-s’hi selfies. No s’hi ha pogut negar, tot i la tensió prepartit que se li feia palesa a la cara.
De fet, ha hagut d’esmunyir-se corrents cap dins del recinte, perquè no l’haurien deixat fer els estiraments. Ja durant l’escalfament (encara molt concentrada, sense treure’s els auriculars) ja ha hagut de respondre als primers “Endavant, Ari”, des de la graderia. Més tard, s’han vist acompanyats de diversos “molt bé, Ari, molt bé” i el clàssic tenístic “Vamos, Ari”. Cal dir, que Sánchez i Josemaría no han necessitat gaire el suport, perquè el matx ha estat raonablement plàcid. Tot i això, el públic que ha esclatat durant la presentació de les jugadores quan l’speaker ha donat entrada a la ‘reina de Reus’ (tot en castellà, això sí, que això és un esport internacional i d’argentins). Bogeria total. Ja us he dit que no exagero.
L’Ajuntament pot estar content dels 130.000 euros invertits, perquè ni farts de vi es podrien haver arribat a imaginar l’èxit organitzatiu i la resposta de la gent, amb el pavelló ple a vessar tota la setmana. Fins i tot l’alcalde Pellicer es movia nerviós per la llotja, desitjant sort a la família d’Ari amb un ‘avui hem d’empènyer tots’. Ambient de gran ocasió.
El partit, des d’un punt de vista esportiu, no ha respost a l’expectativa. Fa tot l’efecte que haurem d’esperar a la final de demà per trobar un rival que pugui oferir resistència a la “reina de Reus”, com serà la parella número 1 del món. Ben mirat, el primer set ha estat una carnisseria. Sánchez i Santamaría han sortit agressives i amb ganes de sang, i no han donat cap opció a Bea González i Marta Ortega, les seves adversàries d’avui, que no veien d’on els queien les pilotades.
Ari Sánchez s’ha tret la tensió ja al primer cop, que ha guanyat amb un míssil de dreta. S’ha mostrat com la jugadora més talentosa sobre la pista i ha despertat alguns ohs d’admiració quan ha pogut connectar el seu revés prodigiós (és una cosa que s’ha de veure) o alguna ‘víbora’ enterrant la bola als racons del vidre. Ben plantada i amb unes espatlles amples com d’aquí a Salou, no ha semblat que hagi hagut de desplegar tota la potència dels seus cops. Sí que s’ha lamentat ostentosament en els just tres errors no forçats que ha comès, cosa que explica el nivell d’exigència que tenia per a aquest partit.
El set s’ha acabat amb un 6-1 i semblava que el segon seria per l’estil. Però Ortega i González han ofert una mica més de resistència, aconseguint trencar el servei d’Ari Sánchez. Un punt d’or guanyat per la reusenca al cinquè set, però, després de la incertesa d’una revisió de vídeo, ha restablert les coses fins al 6-3 final.
“Este es el momento de Ari” deia Paula Josemaría, conscient que no li podia robar protagonisme a la seva companya de joc, quan tot el Pavelló Olímpic li ha dedicat una llarga ovació, totalment entregada. Ari ha correspost amb agraïment però amb certa reserva i la mirada depredadora cap a la llotja.
Allà hi havia Alejandra Salazar i Gemma Triay, les números 1 del món i últim escull per a Sánchez i Josemaría. S’ho miraven amb molta atenció, però sense dir res i aclaparades per la pressió del públic reusenc. Demà, a la final de l’Estrella Damm Reus-Costa Daurada Open, segon torneig del World Padel Tour, les coses no seran tan fàcils.
