El programa de la modalitat de Tir amb Arc als Jocs Olímpics de París 2024 comprendrà del 25 de juliol al 3 d'agost. La delegació espanyola comptarà enguany amb dos esportistes, el burgalès Pablo Acha -subcampió d'Espanya 2023-  i la tarragonina Èlia Canales, subcampiona d'Europa aquest mateix any.

L'arquera formada al Club de Tir amb Arc de Constantí lluitarà per fer-se amb alguna de les medalles entre les millors esportistes del món de la categoria. El calendari s'iniciarà amb les proves classificatòries, després hi haurà rondes eliminatòries (del 30 de juliol a l'1 d'agost) i les finals de l'Equip Mixt i Individual seran, respectivament, els dies 2 i 3 d'agost. La confiança en el bon rendiment de la temporada i els triomfs aconseguits seran cabdals per a la de Tarragona.

Així, com us explicàvem a TarragonaDigital, Canales serà una de les esportistes de la demarcació de Tarragona que viatjaran a la capital francesa els pròxims dies.

Per què va iniciar-se en un esport com el tir amb arc?
Al final, és un esport minoritari que no acostuma a fer tothom. Jo ho vaig provar en un campament d’estiu perquè el primer dia em vaig fer un esquinç al turmell i no podia fer altra cosa, no podia córrer, i em van posar a fer tir amb arc. Em va agradar i quan vaig tornar a casa, li vaig comentar als meus pares i el meu pare es va apuntar amb mi al Club TAU de Tarragona.

Llavors, va començar a entrenar, però des del principi va veure que podia arribar a aquest nivell?
Potser no des del principi, però, normalment, la gent fa un primer curs d’uns mesos i després ja comencen els campionats provincials de Catalunya, però jo al cap de cinc mesos ja vaig anar al meu primer campionat d’Espanya de Sala. És veritat que no ho feia malament, però entrenant, si t’agrada molt una cosa, li dediques molt de temps i al final tot surt.

Ha sigut una trajectòria progressiva, com una carrera de fons?
Vaig començar amb bon nivell pel temps que portava i em vaig començar a classificar per als campionats, vaig guanyar el campionat d’Espanya el 2017 i vaig començar a sortir amb l’equip nacional de cadet fins al 2018, quan vaig anar als Jocs de la Joventut i vaig quedar segona. Llavors, vaig decidir que dedicaria més temps a entrenar professionalment i em van cridar per apuntar-me als classificatoris de l’equip nacional sènior, pel qual em vaig classificar a inicis del 2019. Encara estava a casa, a Tarragona, i va ser a finals d’any que vaig entrar al CAR de Madrid.

Avui dia, quines són les seves rutines d’entrenament?
Depèn una mica del moment de la temporada. Ara estem fent més càrrega i tirant més fletxes, per exemple, 400-500 al dia. Serien unes 8-9 hores d’entrenament i una més fent gimnàs.

Quines dificultats o sacrificis li ha comportat l’esport professional?
Òbviament, has de renunciar a viure amb la família, quan torno a Tarragona tinc els meus amics i tot, però també l’estudi queda en segon pla, sobretot enguany que és any olímpic… Al final, ho has de gestionar de manera diferent perquè les prioritats són unes altres. L’esport és la primera prioritat perquè, al llarg de l’any, estàs fent competicions arreu del món i ho has de fer perquè t’agrada. Si estàs patint, si no ho estàs passant bé… Ningú t’està obligant a entrenar i ho fas perquè vols, hi ha moments que estàs més cansat, però has de gaudir del que estàs fent.

«L’esport és la primera prioritat perquè, al llarg de l’any, estàs fent competicions arreu del món i ho has de fer perquè t’agrada»

Des d’inici de temporada, visualitzava la possibilitat d’anar als Jocs Olímpics?
Sí, perquè l’any passat vaig guanyar la plaça i sí que és veritat que això no m’assegurava res, no tenia cap bonus, però vaig fer una bona temporada i, enguany, sabia que, si feia una temporada semblant, mantenia o pujava el nivell, era molt probable que ho aconseguiria. Al final, van el noi i la noia que estiguin millor preparats per fer-ho bé als Jocs i el que busquen és la constància del nivell alt, malgrat que tothom pugui fer una bona competició.

Ha anat acumulant bons resultats, com el subcampionat d'Europa o els Jocs Europeus, que han plasmat aquest esforç i disciplina.
Exacte, hem tingut el top 10 del rànquing mundial i, si ho estàs fent bé és per això, tot es reflecteix. M’havia mentalitzat per anar als Jocs i ha sigut molt de temps visualitzant-me, però encara em poso nerviosa quan hi penso. També és part del moment, és una cosa bona.

Com ha enfrontat aquestes últimes setmanes de preparació, què suposa anar als Jocs?
Per a mi és com un somni, sí que és veritat que és una competició més; tot i que sigui molt mediàtica, no deixa de ser la mateixa distància i les mateixes persones amb què competeixes la resta de l’any. Però, al final, és una competició cada quatre anys i és molt bonic, tinc moltes ganes. Són els meus primers Jocs Olímpics, però sé com tiro, sé el nivell que tinc i, després podrà sortir o no, perquè en el tir amb arc un dia pots fer rècord mundial i l’endemà perdre a la primera ronda, però és una competició més.

«Els Jocs són molt mediàtics, però no deixa de ser la mateixa distància i les mateixes persones amb què competeixes la resta de l’any»

Es veu amb possibilitats d’aconseguir medalla, de fer un bon resultat?
En pràcticament totes les competicions d’aquest any hem estat mínim a una final, tot i que hi ha altres on no hem estat i que, al final, pensar en el resultat tampoc et garanteix res. Jo el que més penso és en el moment present, les fletxes que estic tirant i ja està. Allà pot guanyar qualsevol, perquè per això estan classificats, i tant puc ser jo com un altre. És un esport on tot pot passar i estar més amunt o a baix en el rànquing mundial no vol dir res. Cal acceptar-ho i donar el nostre 100%, però pensar només en el triomf no t’ajuda en res.

El moment clau, llavors, és la mateixa execució del moviment?
Sí, de la fletxa. El nostre psicòleg diu que la fletxa més important de la competició és la que estem tirant en aquell instant i ja està. Hi ha hagut vegades que una persona ha fet tot 10, la puntuació més alta i, malgrat tot, no ha guanyat, ha quedat cinquena o vuitena, però no ha guanyat perquè una altra persona també ha fet tot 10 i en la fletxa d’empat la seva era més a prop que l’altra. Es tracta d’estar concentrat i controlat.

Després dels Jocs, començar a tenir metes futures, més a llarg termini?
Primer, unes vacances, que són molt importants també, perquè al final tinc aproximadament una setmana l’any i enguany m’agradaria aprofitar una mica més. Quan comenci la nova temporada, traçarem els objectius a curt i llarg termini.

Espera continuar sumant èxits amb una trajectòria de llarg recorregut?
Sí, clar, no estic pensant a retirar-me encara. Els nois acostumen a allargar més la seva carrera, més enllà dels 30, i les noies normalment fins als 20 i escaig. Aquesta és la mitjana, però també hi ha esportistes més joves que ho estan fent molt bé.

Creu que podria ser una referent a Tarragona i voltant perquè els nens i nenes s’iniciïn en el tir amb arc?
Si, d’alguna manera, inspiro algú serà fantàstic, la veritat. Tant el club TAU, on vaig començar, com el de Constantí, on estic, són dos clubs que s’uneixen molt a la zona i en els últims anys han incorporat molts nois i noies.