Confinament 'sottovoce'

Sense bars, sense oci nocturn, sense cultura i sense vida al carrer entrem en un segon confinament no oficial però oficiós

Les alarmes van acabar de saltar definitivament ahir, quan el govern municipal de Tarragona va decidir, de cop i volta, la suspensió de tota activitat artística a la ciutat, tret dels actes de petit format programats per Tarraco Viva. Va ser un anunci tan precipitat que fins i tot alguns músics del nou cicle de concerts Sala Tarragona es van queixar que se n'havien assabentat per la premsa i que l'Ajuntament no els havia dit res.

Per què tanta urgència, de sobte? Sembla clar que l'equip de govern tarragoní havia tingut accés a les noves consignes de la Generalitat, que no vol per res del món que Catalunya esdevingui un segon Madrid en la gestió de la segona onada de la Covid-19. Una segona onada que ara s'admet que ja tenim entre nosaltres, però que en realitat està instal·lada, en major o menor grau, des de finals d'agost. S'espera ara, amb l'arribada de la tardor, un repunt del rebrot, i el Govern té por que el sobrepassi.

Si no és així, no s'entenen les mesures tan dràstiques que s'han pres els últims dies. Primer va ser la decisió de tornar a clausurar —a la pràctica, tot i que es parli de limitacions d'aforament i altres prohibicions— els locals d'oci nocturn, només una setmana després d'anunciar que podrien tornar a obrir, davant de l'estupefacció dels empresaris del sector. Després van arribar els teatres i els concerts, que ja no els serveix ni mantenir les distàncies de seguretat. Ahir al vespre va arribar l'estocada definitiva, quan es va filtrar als mitjans —sense que cap responsable sortís a matisar-ho— que bars i restaurants tornaran a ser clausurats.

El sector, com és natural, va posar el crit al cel. S'ha de recordar que la restauració, l'hostaleria i el turisme en general formen molt més d'un terç de la nostra economia. Coincidint amb l'informe de l'FMI que afirma que Espanya és l'únic país desenvolupat que mantindrà la davallada del PIB del 12,8%, la notícia del tancament forçós és tràgica. Més encara quan és una mesura indiscriminada, que no premia els establiments que ho han fet bé i han seguit les normes i no castiga els que han estat negligents —que han estat molts, així com molts han estat els ciutadans negligents i irresponsables.

Així les coses, a les portes d'un segon confinament, només hi ha dues hipòtesis: o les autoritats sanitàries saben més del que diuen i la magnitud del risc de contagi és tan gran que només els deixa aquesta sortida o bé no han calculat bé les repercussions que aquests quinze dies de confinament no oficial però oficiós —sense bars, sense espectacles, sense vida al carrer al cap i a la fi—  del país pot suposar per al futur de tots. Esperem que sàpiguen el que es fan.

"L'Editorial de TarragonaDigital: '¿S'haurien hagut de fer les festes majors?'" "L'Editorial de TarragonaDigital: '¿Un Camp sense avellanes?'"