Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

PORTADES

Les portades dels diaris en paper del Camp de Tarragona

16 hectàrees a Montferri, primer avís.

Aquest cap de setmana hem tingut el primer ensurt gros en forma d'incendi a les comarques tarragonines. Diumenge a la tarda saltaven totes les alarmes a Montferri davant un incendi que ha afectat més de 16 hectàrees i que va dibuixar durant diverses hores el temut horitzó taronja de fum, flames i destrucció dels nostres boscos.

  

  

Sortosament, una quinzena de dotacions dels bombers van aconseguir controlar el foc en poques hores i el desastre no va anar a més. Així i tot - i malgrat que apunta a incendi provocat - es tracta clarament d'un primer i contundent avís de què ens podem trobar amb un estiu molt calent a causa d'almenys tres factors.

  

  

El primer és la climatologia. Un hivern i primavera amb molt poques pluges fa que l'ambient sigui molt sec i en conseqüència, que hi hagi més facilitat perquè els incendis es puguin complicar i propagar amb rapidesa i violència a través d'hectàrees i hectàrees de terreny. En això, poc hi tenim a dir a curt termini i a escala estrictament tarragonina o fins i tot catalana. Les mesures per reduir l'impacte de l'acció humana en el clima són i han de ser globals i el que podem fer com a individus i com a societat és sumar-nos-hi aportant el nostre gra de sorra.

  

  

El segon dels factors que poden influir a l'hora de prevenir i apagar incendis als nostres boscos sí que depèn de l'acció directa a la nostra regió i aquí tenim un primer problema, el del manteniment dels boscos i els entorns rurals. Si bé les jornades lúdic-voluntàries de neteja i millora d'entorns naturals que organitzen alguns ajuntaments als seus termes municipals són accions ressenyables que se sumen a les que durant tot l'any realitzen els agents rurals i cossos policials en la preservació de l'entorn i en les mesures de prevenció i propagació d'incendis, hi ha un problema estructural creixent que és el del despoblament rural – bastant alarmant en comarques com el Priorat o la Conca de Barberà –. Com a conseqüència d'aquesta minva de persones que visquin i treballin en entorns rurals assistim a un preocupant i creixent abandó de finques agrícoles, camins i boscos provocats per la manca de relleu generacional en professions vinculades a la pagesia i al sector agrícola.

  

  

Aquí el problema té diverses variables que s'estan començant a treballar, però com passa sovint amb l'administració, reacciona quan el malalt ja és a l'UCI i amb respiració assistida. Què ofereixen els pobles petits per evitar que la gent jove marxi? I per atreure'n de nova? Quins serveis s'hi ofereixen per tal d'evitar que anar a viure al poble sigui una odissea diària per comprar, portar la canalla a l'escola o anar al metge? I les oportunitats laborals? Hi són? I les vinculades directament a l'agricultura o la ramaderia – per molt de moda que estigui ara a les ciutats l'agricultura ecològica, el menjar sa i el kilòmetre zero - permeten que una família pugui arribar a final de mes i d'una forma estable?

  

  

Una persona jove o de mitjana edat que vulgui dedicar-se avui dia a la pagesia necessita una extraordinària dosi de valentia i sort. La crisi del sector és endèmica, les subvencions i ajudes puntuals i amb mil condicionants no semblen gaire efectives per enrobustir la viabilitat del sector primari a mig termini sinó més aviat a evitar les queixes i protestes, totalment legítimes però cada cop més debilitades, d'un sector envellit i resignat a sobreviure més per convicció i militància, que no pensant en deixar un bon llegat al proïsme.

  

  

Davant tal panorama és del tot just valorar accions com la de Joan Maria Llorens a Alcover, l'Ester Gomis a Vilallonga, el Sergi Sans a Tarragona o la de Xavi Minguillón a Santes Creus. En aquest darrer cas, i tornant als incendis, la tasca del Xavier és essencial per la neteja natural del sotabosc de la zona, aspecte clau per evitar que un incendi puntual i localitzar pugui propagar-se ràpida i violentament i convertir-se en tragèdia natural i humana.

  

  

El tercer aspecte a cuidar per evitar que a partir del juny anem a incendi per setmana és la de no escatimar recursos per tal que els cossos i serveis de prevenció i extinció d'incendis puguin fer la seva feina amb rapidesa, eficàcia i sense limitacions estructurals o materials. Els parcs de bombers tarragonins, de Reus o de les Terres de l'Ebre podrien estar en molt millors condicions del que estan i és també una reivindicació permanent del sector dotar de més recursos materials els professionals d'aquests serveis essencials per poder treballar amb totes les garanties sobre el terreny.

  

Quan arribi l'estiu de veritat i els boscos esdevinguin un infern en potència, tornarem a lamentar-nos tots plegats del que s'hauria de fer i no es fa.

 

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris