Llengua, país, regió

L'existència de mitjans de comunicació fets íntegrament en català és clau perquè el català tingui opcions de supervivència

Les últimes hores han estat marcades per una polèmica certament inesperada. Enmig de la represa de la normalitat, amb tot un món nou que comença, amb els problemes del turisme, de l'educació i la sanitat i amb una caiguda dels indicadors econòmics preocupant, les xarxes socials i l'opinió pública s'han encès amb una sèrie de televisió emesa per TV3 en el prime time de dilluns. Fins al punt que el cas ha merescut el comentari i reprovació de la Consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga.

La sèrie en qüestió és Drama, una producció catalana de El Terrat per a PlayZ, la plataforma juvenil online de Televisió Espanyola. Segons sembla TVE hauria cedit el programa a Televisió de Catalunya a canvi de la primera temporada de Merlí, una producció de la televisió catalana d'èxit internacional. Fins aquí tot semblaria més o menys normal. On és doncs el problema? L'emissió de Drama, oferia als espectadors de TV3 una ficció bilingüe. En una proporció d'aproximadament 60%-40%, el castellà s'introduïa per primer cop més enllà de personatges esporàdics castellanoparlants en sèries emeses per la cadena.

Cal dir que la presència del castellà a TV3 és, des de fa anys, generosa. En els informatius, en els programes de debat o en la publicitat, és una llengua que s'hi sent amb naturalitat. El fet, però que s'introdueixi en la ficció, però, és un pas més, perquè el gènere no té, en principi, servituds idiomàtiques i és habitual, arreu del món, fer parlar tots els personatges en una llengua determinada, independentment de la realitat que la ficció vulgui reproduir. En el cas de Drama, a més a més, les queixes s'han centrat en les actituds lingüístiques: el català s'hi empra per a una determinada mena de relacions —amb la gent gran, a dins de casa— mentre que el castellà és la llengua d'intercanvi públic. Els personatges catalanoparlants, per afegir llenya al foc, canvien d'idioma mentre que els castellanoparlants no ho fan mai. 

Els creadors de la sèrie argumenten que això és exactament el que passa a Catalunya, mentre que els seus detractors esgrimeixen que la ficció —més en una televisió pública que té com a missió promoure l'ús del català— ha de mostrar actituds constructives envers les actituds lingüístiques i que el 'realisme' no és la seva comesa. Al cap i a la fi, les realitats lingüístiques a Catalunya són molt més complexes del que reflecteix Drama, i moltes d'elles no apareixen mai en l'àmbit audiovisual.

La polèmica remet al moment preocupant per on passa el model de la televisió pública catalana, que ha renunciat per motius econòmics però també polítics a la producció pròpia. Però també ens parla d'una crisi de model i d'una vacil·lació en afers de llengua amb la qual s'hauria de ser curós en extrem. Avui, les accions de discriminació positiva són socialment admeses i desitjables en qualsevol terreny on hi ha actors minoritzats i victimitzats, però qualsevol podria pensar que la llengua catalana ja no es troba en una posició de retrocés, quan tots els indicadors ens diuen el contrari.

És clar que l'emissió de Drama a TV3 no soscavarà la salut de la llengua però és molt dubtós que faci res per promoure-la, que és el mandat de la CCMA. Els mitjans que fem servir en exclusiva el català, com és el cas de TarragonaDigital —cas únic entre els diaris d'abast provincial—, sabem del compromís i de vegades sacrifici que comporta. Rendir-se al bilingüisme seria una sortida fàcil, molt sovint; no per cap motiu ideològic sinó per simple lògica de mercat. Tanmateix, l'existència de mitjans de comunicació fets íntegrament en català, i en això coincideixen tots els sociolingüistes, és clau perquè el català tingui opcions de supervivència en uns moments en què està objectivament amenaçat.

D'altra banda, si la 'realitat' lingüística del país ha de passar per davant de tota consideració ens podem trobar que en pocs anys, les ficcions que emeti TV3 hauran de ser bilingües, però en castellà i àrab. Com a tarragonins, tampoc ens estranyaria gaire: ja fa molt de temps que les sèries de TV3 passen de llarg de Tarragona —des d'aquelles anecdòtiques Dones d'aigua rodades a Montbrió del Camp— i més temps encara que no sentim el nostre dialecte a la televisió pública catalana. Si s'ha pogut extingir la nostra manera de parlar a Barcelona, no costa gaire pensar que és possible una televisió catalana sense català. Perquè això no passi, cal mirar-s'hi més i evitar polèmiques estèrils i gratuïtes com les de Drama.

"L'Editorial de TarragonaDigital: 'Balanç anual'" "L'Editorial de TarragonaDigital: 'La guerra de les platges'"