Fi de pretemporada

El curs polític que ara comencem es perfila caldejat i intens la qual cosa no és sinònim de productiu i eficaç, ans al contrari. Amb la publicació de la sentència del procés penjant d'un fil i amb la rereguarda dels dos bàndols preparada pel nou xoc de trens que ja ha començat a produir-se (l'allau de reaccions entorn l'afer CDR's d'aquesta setmana, en són una clara mostra) com a teló de fons, Espanya es veu abocada a unes noves eleccions per la vergonyosa incapacitat dels partits polítics d'haver estat capaços d'arribar a un acord de govern.

 

Des d'una òptica de carrer, pragmàtica i allunyada del tacticisme partidista que ha demostrat viure més còmode en campanya electoral permanent i que té al·lèrgia a la gestió consensuada amb el que pensa diferent, el sainet d'aquest últim mig any ha esdevingut una gran presa de pèl col·lectiva que engrandeix la fractura que ja fa anys que s'ha produït entre la resignada ciutadania i els seus acomodats polítics.

  

A aquesta alarmant nova manifestació d'incompetència per gestionar els resultats de les urnes i amb el procés català pendent d'una última i esgotada alenada abans de passar als llibres d'història definitivament, una tercera qüestió -la més important, segurament - plana sobre nostre: una nova crisi econòmica que ja està començant a deixar dades de desacceleració en el creixement econòmic i l'ocupabilitat. D'això però se'n parla poc, més pendents de si Pablo Iglesias treu la son a Pedro Sánchez o de si Pablo Casado i Albert Rivera van junts o separats a les eleccions.

 

Davant aquest penós panorama que deixa Espanya a la deriva fins a mitjans de gener, què queda als que encara creiem que, malgrat els polítics, la política és necessària per millorar la societat? Doncs segurament confiar en què a escala local, les coses poden funcionar una mica millor.

 

Han passat ja 100 dies des de la constitució dels nous ajuntaments. El període de gràcia dels nous governs municipals ja s'ha acabat, coincidint també amb el final de Santa Tecla i Misericòrdia, festes que allarguen l'estiu tarragoní i reusenc fins al mes d'octubre. Que aquests primers mesos hagin estat fluixos políticament i sobretot en aquelles places on s'han produït canvis polítics de rellevància, és comprensible atenent també a aquest clima general de desencís i de tedi en els quals viu instal·lada l'alta política.

 

Ara però, la pretemporada ja s'ha acabat i toca sortir al camp a defensar els colors amb força, energia i amb un repte majúscul: demostrar als ajuntaments, consells comarcals i diputacions les ganes, la responsabilitat, la capacitat i l'eficàcia que la política a instàncies superiors fa ja temps que ha perdut.