Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Tren de vida

Un tren que no pot passar de llarg. | Cedida

 

A Tarragona, com a tot arreu, parlem molt de la transició energètica, dels nivells de contaminació de la nostra indústria, de la necessària reducció dràstica del CO₂ i dels gasos que produeixen l’efecte hivernacle. La consciència ambiental i la identificació de la salut ambiental com un dels màxims desafiaments dels anys vinents comença a ser transversal. Si convé, ho direm cada setmana: el planeta està malalt i qualsevol mesura pal·liativa ha de ser benvinguda i fomentada. I ha de ser aplicada en l’àmbit local, no s’hi val a tirar la patata calenta més amunt. Un dels antídots que s’ha demostrat més efectiu és la progressiva implantació de mitjans de transport propulsats amb energia neta, que permetin abandonar l’ús de combustibles fòssils, avui en dia l’amenaça més gran que tenim.

 

Fins aquí la teoria. A la pràctica, avui com fa cinquanta anys, no disposem a la regió de Tarragona d’un sistema de transport net i eficient —de persones o mercaderies— que permeti descongestionar les carreteres. A l’espera del tercer fil o de la unió en tramvia (?) de Reus i Tarragona, els trajectes entre els dos pols principals del Camp es continuen fent motoritzats a base de gasoil. No són ni quinze quilòmetres. A algú li hauria de caure la cara de vergonya. La cosa no millora quan es tracta d’unir les dues ciutats amb les seves zones d’influència. No funcionen ni connexions que haurien de ser senzilles com les que van per la costa entre Cambrils i Torredembarra, llastades per males freqüències, duracions excessives dels trajectes o l’habitual pèssim servei de RENFE.

 

Però si l’exigència d’un sistema ferroviari eficient per connectar el Camp de Tarragona de manera interna ha de ser prioritària, no ho ha de ser menys garantir un transport net i de qualitat cap a fora de les nostres comarques. Sense ganes d’establir cap greuge ni de perjudicar a ningú, és bo comparar els serveis ferroviaris tarragonins amb, per exemple, els gironins. RENFE acaba de fer públics números sobre la connexió de la capital gironina amb Barcelona. Gairebé dos milions d’usuaris, la meitat dels quals corresponents a l’AVE. Un servei relativament recent que ha generat una nova realitat econòmica i social. Un gironí, avui, pot anar a treballar diàriament a la capital catalana. Per 7 € el trajecte —mitjançant abonaments—, amb freqüències adaptades a tots els horaris, en 38 minuts (la meitat que anar de Tarragona a Sants), des del centre d’una ciutat al centre de l’altra i amb una afectació i imprevistos mínims. Això permet a cada cop més gironins treballar a Barcelona i fer vida a casa seva, on els costos són més reduïts i la qualitat major.

 

No caldria dir-ho, però disposar d’aquest sistema de transport ni és anecdòtic ni capriciós. El mercat laboral barceloní és el més qualificat del país, el més dinàmic i el que ofereix llocs de treball amb més valor afegit. Els tarragonins, ras i curt, no hi tenim accés o hi tenim un accés amb molts més peatges —físics i mentals. És una desigualtat palmària. S’ha de recordar que la taxa d’atur de Tarragona és més de tres punts superior a la mitjana catalana i cinc punts superior a la de Girona. L’oblit de les nostres infraestructures no només no ajuda a revertir la tendència sinó que fa la bretxa encara més gran.

 

Algú podria objectar que la implantació d’un sistema anàleg, com ens correspondria per nombre d’habitants i potència econòmica, ens faria córrer el risc de crear ciutats dormitori, un perill que ja s’observa en poblacions que estan en el radi de Rodalies i tenen un accés ferroviari més o menys raonable a Barcelona. O, sense anar més lluny, en nuclis tarragonins com el Vendrell, on aquesta tendència ja és acusada. Hauríem de respondre que en el cas de Girona, una ciutat estructurada amb vida social i comercial, això no passa. I que tampoc no hauria de passar en una Tarragona o Reus fortes i connectades. L’error de l’estació del Camp no pot tornar a succeir. I haurem de ser bel·ligerants, ara sí, en defensar els drets del territori, que són els drets bàsics de les persones que l’habiten.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris