05
d'agost
del
2023
Aquest 2023 fa cent anys que va néixer un dels fills il·lustres d'Alforja, Josep Fusté, de qui l'escola del municipi pren el nom. Entre els actes d'homenatge hi destaca l'edició d'un llibre fotogràfic amb material del seu arxiu, titulat Germans només de flors i cants a partir d'un vers seu. Una obra que culminarà el pròxim mes d'octubre amb una exposició de fotografies.
Fusté, la seva obra i el seu llegat són coneguts a Alforja, també, perquè hi ha veïns que hi van ser contemporanis. Se'n coneix principalment l'obra escrita, tot i que no va arribar a publicar mai res, i, en grau més baix, la fotogràfica, que fins ara havia passat més desapercebuda. En part per això, i en part per retre homenatge a la figura del fill il·lustre, Marc Barceló ha impulsat, en col·laboració amb l'Ateneu Cultural Josep Taverna, aquest recull fotogràfic.
Barceló és alforgenc i té clar que "el que explica millor per què té valor la seva figura, més enllà que fes coses, és que avui a Alforja encara se'n parla". A aquells que el van conèixer, assegura, "se'ls il·luminen els ulls", quan s'hi refereixen. Malgrat no haver volgut publicar mai res, "va deixar una empremta molt forta, va ser un mestre en el gran sentit de la paraula".
Subratlla que "Fusté és una figura molt transversal al poble, no ha sigut ni d'uns ni d'altres, i això que a Alforja hi ha hagut molt això d'uns i d'altres". "S'ha mantingut tota una memòria viva d'aquest personatge i s'ha explicat a la gent jove", destaca. Atribueix a l'Ateneu Cultural Josep Taverna haver mantingut especialment viva la "flama" de la memòria de Fusté.
Va ser quan se li va despertar la curiositat per treballar el llegat del fill il·lustre alforgenc. L'Ateneu Cultural té molt de material guardat, però que no s'ha pogut tractar i arxivar, i va ser el punt de partida. Arran d'això, i de preguntar a persones que l'havien conegut, va descobrir que havia tingut una etapa fotogràfica.
El següent pas va ser trobar negatius d'ell, alguns dels quals eren a l'Ateneu. L'altra part havia quedat desada a casa del pintor alforgenc Miquel Salvadó Jassans, que va deixar-li els negatius. Barceló va començar a digitalitzar-los a la facultat de Sant Sebastià, però amb un fons total d'unes 6.000 fotografies, va acabar el màster abans que la digitalització i, per tant, va continuar la tasca a casa seva quan va retornar a Alforja.
Cada any, al mes de maig, des d'Alforja es va a Les Deveses d'Arbolí en homenatge a Fusté, per commemorar la data en la qual es va trobar el seu cos allà on se'l va descobrir. Un homenatge que, de manera permanent, també li ret l'obra que l'escultor alforgenc Josep Salvadó Jassans. El llibre s'ha publicat enguany per commemorar el centenari del naixement de Fusté, i no serà l'únic acte d'homenatge.
El 4 d'octubre, dia en el qual va néixer, s'inaugurarà una exposició al poble d'aquest mateix fons fotogràfic. L'edició que s'ha publicat ara ha comptat amb el suport de la Diputació de Tarragona i de mecenes particulars. De fet, Germans només de flors i cants no es pot trobar a les llibreries, sinó que per obtenir-lo cal col·laborar amb l'Ateneu Cultural Josep Taverna.
El llibre el completen cinc textos, com el del mateix Barceló sobre el procés de recerca i edició o el de Miquel Salvadó Jassans, que ha conservat part del fons fotogràfic. També n'hi ha un del periodista Xavier Garcia Pujades i un altre de la pintora alforgenca Isabel Saludes que, a banda de tenir reconeixement internacional, va tenir molta relació amb Fusté. Àngel Martorell, família indirecta del fill il·lustre, completa els escrits.
Germans només de flors i cants culmina més de dos anys de feina, però no és el final del camí. Ara s'han centrat en el llibre, i ja preparen l'exposició de l'octubre, però hi ha també altres objectius, que no s'abordaran a curt termini. Una possibilitat que planteja Barceló és acabar fent un web on poder consultar tot aquest fons fotogràfic.
"Per la gent d'Alforja, però també perquè és una memòria visual que pot interessar a investigadors", pel seu pes històric, etnogràfic i antropològic, exposa. De fet, per acreditar les fotografies, i ubicar-les en un lloc i una data, s'han fet sessions de converses amb alforgencs contemporanis de Fusté. "Hem generat unes 50 hores de gravacions", apunta Barceló.
Entre aquestes iniciatives impulsades al poble i de coneixença de l'entorn pren pes la Cova d'en Baleta. Està dedicada a Francesc Ferreter i Montguillot, pastor alforgenc que va viure entre finals del segle XIX i principis del XX. Se'l coneixia com el Baleta pels seus encerts en les prediccions meteorològiques.
Per retre-li homenatge, a la cova un grup de veïns, entre els quals hi havia Fusté, va col·locar un bust en honor seu obra de l'escultor Josep Salvadó Jassans. El grup excursionista d'Alforja el va canviar per una rèplica fa uns deu anys per conservar l'original de les inclemències meteorològiques. Actualment, es troba a l'Ateneu Cultural Josep Taverna.
La seva petjada, però, va més enllà d'Alforja. Es va relacionar amb figures contemporànies de diferents camps com, per exemple, Salvador Vilaseca, que va conèixer el seu pare. "Diuen que és qui li va encendre la flama, perquè va saber que Fusté recollia pedres i restes arqueològiques, i li va dir que li portés tot el que trobés", explica Barceló.
Des de Reus també se'l va estirar a través de l'Associació Excursionista de Catalunya, que el van tenir com a referent durant les primeres excursions amb Josep Iglesias o Joaquim Santasusagna. Un altre fill il·lustre, en aquest cas reusenc, amb qui va mantenir una intensa correspondència va ser Xavier Amorós.
Fusté, que no havia tingut mai gaires recursos econòmics, havia acompanyat famílies d'Alforja en algunes sortides al Pirineu, a l'Aragó o a la Ribera d'Ebre. Viatges que havia fet amb la càmera, i dels quals hi ha paisatges al seu fons fotogràfic. Altres temes recurrents són retrats de noies joves, espais naturals i salts d'aigua, i esdeveniments significatius del poble.
Barceló explica que "Fusté té aquesta cosa espontània d'anar-se'n d'excursió i agafar les rialles de la gent, o col·locar-los, però de manera simpàtica...". "També per deixar constància d'un fet, i no només per la fotografia en si", afegeix.
Per altra banda, "també hi ha una part més mística". "És d'aquests personatges, que no és l'únic de la seva època, que tenen aquesta visió moderna i progressista, però són molt religiosos, i amb el pas dels anys, tirant cap a la mística", explica.
Hi ha diverses versions de què va passar realment, tot i que se sap que estava delicat de salut, per una malaltia, però també amb afectacions a la vista. Alguna de les versions apunta la soledat com una circumstància a tenir en compte, i "algunes veus diuen que anímicament no estava bé i econòmicament, tampoc". "Segons sembla, unes setmanes abans, havia quedat garratibat durant una excursió", recorda Barceló que li havien explicat alguns dels contemporanis de Fusté.
Sigui pel que sigui, se sap que el 15 de gener de 1978, amb tot el poble nevat, havia quedat amb un grup d'excursionistes per anar a veure la neu a les muntanyes. Els que el van anar a buscar, no el van trobar a casa, i ja no se'l va veure més. Durant setmanes i mesos es va mantenir un dispositiu de recerca que no va donar fruits.
Va ser quatre mesos més tard, al maig, quan un soldat destinat als Castillejos va trobar-ne el cos. "Sempre s'ha parlat de si era buscat o no, i el cas és que va passar en una zona que ell coneixia molt", apunta Barceló. "De fet, segurament volia morir a la natura per aquest vessant místic", afegeix.
Fusté, la seva obra i el seu llegat són coneguts a Alforja, també, perquè hi ha veïns que hi van ser contemporanis. Se'n coneix principalment l'obra escrita, tot i que no va arribar a publicar mai res, i, en grau més baix, la fotogràfica, que fins ara havia passat més desapercebuda. En part per això, i en part per retre homenatge a la figura del fill il·lustre, Marc Barceló ha impulsat, en col·laboració amb l'Ateneu Cultural Josep Taverna, aquest recull fotogràfic.
Barceló és alforgenc i té clar que "el que explica millor per què té valor la seva figura, més enllà que fes coses, és que avui a Alforja encara se'n parla". A aquells que el van conèixer, assegura, "se'ls il·luminen els ulls", quan s'hi refereixen. Malgrat no haver volgut publicar mai res, "va deixar una empremta molt forta, va ser un mestre en el gran sentit de la paraula".
Subratlla que "Fusté és una figura molt transversal al poble, no ha sigut ni d'uns ni d'altres, i això que a Alforja hi ha hagut molt això d'uns i d'altres". "S'ha mantingut tota una memòria viva d'aquest personatge i s'ha explicat a la gent jove", destaca. Atribueix a l'Ateneu Cultural Josep Taverna haver mantingut especialment viva la "flama" de la memòria de Fusté.
'Germans només de flors i cants' recull una petita part del fons fotogràfic de Josep Fusté Foto: Jordi Olària Gras
De Sant Sebastià a Alforja
La iniciativa del llibre fotogràfic va néixer, sense pretendre-ho, al País Basc. Barceló hi cursava un màster relacionat amb la programació de cinema i el comissariat i la museística d'aquest camp. Va ser durant la pandèmia i, per tant, l'homenatge anual a Fuster que es fa a Les Deveses d'Arbolí es va ajustar a un format de trobada telemàtica en la qual es van llegir alguns dels seus textos. "No es fa sempre, i jo feia temps que no sentia paraules d'ell ni en rellegia", recorda.Va ser quan se li va despertar la curiositat per treballar el llegat del fill il·lustre alforgenc. L'Ateneu Cultural té molt de material guardat, però que no s'ha pogut tractar i arxivar, i va ser el punt de partida. Arran d'això, i de preguntar a persones que l'havien conegut, va descobrir que havia tingut una etapa fotogràfica.
El següent pas va ser trobar negatius d'ell, alguns dels quals eren a l'Ateneu. L'altra part havia quedat desada a casa del pintor alforgenc Miquel Salvadó Jassans, que va deixar-li els negatius. Barceló va començar a digitalitzar-los a la facultat de Sant Sebastià, però amb un fons total d'unes 6.000 fotografies, va acabar el màster abans que la digitalització i, per tant, va continuar la tasca a casa seva quan va retornar a Alforja.
Un llibre amb voluntat de saldar un deute
A principis dels anys 2000, el grup de teatre els Passerells va fer un recital amb poesies seves que van acabar editant i publicant. Tot i ser-ne un dels vessants més coneguts, Barceló deixa clar que "Fusté era pagès, i crec que mai va tenir cap vocació ni intenció d'anar més enllà". Precisament això, exposa, "és el que el fa més reivindicable i que hi estiguem més en deute, perquè si no ho fem els d'Alforja, no ho farà ningú".Cada any, al mes de maig, des d'Alforja es va a Les Deveses d'Arbolí en homenatge a Fusté, per commemorar la data en la qual es va trobar el seu cos allà on se'l va descobrir. Un homenatge que, de manera permanent, també li ret l'obra que l'escultor alforgenc Josep Salvadó Jassans. El llibre s'ha publicat enguany per commemorar el centenari del naixement de Fusté, i no serà l'únic acte d'homenatge.
El 4 d'octubre, dia en el qual va néixer, s'inaugurarà una exposició al poble d'aquest mateix fons fotogràfic. L'edició que s'ha publicat ara ha comptat amb el suport de la Diputació de Tarragona i de mecenes particulars. De fet, Germans només de flors i cants no es pot trobar a les llibreries, sinó que per obtenir-lo cal col·laborar amb l'Ateneu Cultural Josep Taverna.
L'afluència de públic a la presentació del llibre va mostrar la implicació del poble en la figura de Fusté Foto: Cedida
El projecte permet pensar a llarg termini
Una aportació que també es veurà recompensada, a l'octubre durant l'exposició, amb la reproducció d'una de les fotografies. En el llibre també s'hi ha implicat Pol Sarobé, un altre fill d'Alforja que és dissenyador gràfic. "Subratllo el pes del disseny gràfic perquè la intenció era un llibre per donar valor a la foto en si, com a fet artístic", deixa clar Barceló.El llibre el completen cinc textos, com el del mateix Barceló sobre el procés de recerca i edició o el de Miquel Salvadó Jassans, que ha conservat part del fons fotogràfic. També n'hi ha un del periodista Xavier Garcia Pujades i un altre de la pintora alforgenca Isabel Saludes que, a banda de tenir reconeixement internacional, va tenir molta relació amb Fusté. Àngel Martorell, família indirecta del fill il·lustre, completa els escrits.
Germans només de flors i cants culmina més de dos anys de feina, però no és el final del camí. Ara s'han centrat en el llibre, i ja preparen l'exposició de l'octubre, però hi ha també altres objectius, que no s'abordaran a curt termini. Una possibilitat que planteja Barceló és acabar fent un web on poder consultar tot aquest fons fotogràfic.
"Per la gent d'Alforja, però també perquè és una memòria visual que pot interessar a investigadors", pel seu pes històric, etnogràfic i antropològic, exposa. De fet, per acreditar les fotografies, i ubicar-les en un lloc i una data, s'han fet sessions de converses amb alforgencs contemporanis de Fusté. "Hem generat unes 50 hores de gravacions", apunta Barceló.
Marc Barceló va engegar el projecte sense saber que culminaria en un llibre fotogràfic Foto: Jordi Olària Gras
La petjada de Fusté, dins i fora d'Alforja
L'autor del llibre fotogràfic explica que Fusté "va ser un bon home que va picar pedra amb molta discreció durant els anys cinquanta i seixanta", per exemple, ensenyant català per correspondència. També va fer molta feina entre el jovent d'aquella època, ensenyant-los la llengua, però també excursionisme, activitat que feien conjuntament nois i noies en una època on tot es feia per separat.Entre aquestes iniciatives impulsades al poble i de coneixença de l'entorn pren pes la Cova d'en Baleta. Està dedicada a Francesc Ferreter i Montguillot, pastor alforgenc que va viure entre finals del segle XIX i principis del XX. Se'l coneixia com el Baleta pels seus encerts en les prediccions meteorològiques.
Per retre-li homenatge, a la cova un grup de veïns, entre els quals hi havia Fusté, va col·locar un bust en honor seu obra de l'escultor Josep Salvadó Jassans. El grup excursionista d'Alforja el va canviar per una rèplica fa uns deu anys per conservar l'original de les inclemències meteorològiques. Actualment, es troba a l'Ateneu Cultural Josep Taverna.
La seva petjada, però, va més enllà d'Alforja. Es va relacionar amb figures contemporànies de diferents camps com, per exemple, Salvador Vilaseca, que va conèixer el seu pare. "Diuen que és qui li va encendre la flama, perquè va saber que Fusté recollia pedres i restes arqueològiques, i li va dir que li portés tot el que trobés", explica Barceló.
Des de Reus també se'l va estirar a través de l'Associació Excursionista de Catalunya, que el van tenir com a referent durant les primeres excursions amb Josep Iglesias o Joaquim Santasusagna. Un altre fill il·lustre, en aquest cas reusenc, amb qui va mantenir una intensa correspondència va ser Xavier Amorós.
Diversos testimonis van prendre la paraula durant la presentació del llibre Foto: Cedida
Entre el fet quotidià, els paisatges i la mística
Durant els anys noranta es va fer una exposició amb algunes fotografies del fons que Salvadó Jassans tenia a casa seva. Un contemporani de Fusté, Hilari Aragonès, hi va reconèixer fotografies pròpies, ja que havien compartit amistat i afició fotogràfica. En general s'han pogut identificar quines fotos corresponen a cadascun d'ells.Fusté, que no havia tingut mai gaires recursos econòmics, havia acompanyat famílies d'Alforja en algunes sortides al Pirineu, a l'Aragó o a la Ribera d'Ebre. Viatges que havia fet amb la càmera, i dels quals hi ha paisatges al seu fons fotogràfic. Altres temes recurrents són retrats de noies joves, espais naturals i salts d'aigua, i esdeveniments significatius del poble.
Barceló explica que "Fusté té aquesta cosa espontània d'anar-se'n d'excursió i agafar les rialles de la gent, o col·locar-los, però de manera simpàtica...". "També per deixar constància d'un fet, i no només per la fotografia en si", afegeix.
Per altra banda, "també hi ha una part més mística". "És d'aquests personatges, que no és l'únic de la seva època, que tenen aquesta visió moderna i progressista, però són molt religiosos, i amb el pas dels anys, tirant cap a la mística", explica.
La mort, episodi clau de la seva vida
Josep Fusté va morir l'any 1978 a Les Deveses d'Arbolí, a les muntanyes del voltant d'Alforja que tant coneixia. Tot i que no s'ha pogut demostrar mai definitivament, les circumstàncies que envolten la seva mort poden recordar les que, anys més tard, també van envoltar la mort de Lluís Maria Xirinacs. En el cas de Fusté, "té un poema que parla de quan el buscaran, que serà mort, i descriu la seva mort", explica Barceló.Hi ha diverses versions de què va passar realment, tot i que se sap que estava delicat de salut, per una malaltia, però també amb afectacions a la vista. Alguna de les versions apunta la soledat com una circumstància a tenir en compte, i "algunes veus diuen que anímicament no estava bé i econòmicament, tampoc". "Segons sembla, unes setmanes abans, havia quedat garratibat durant una excursió", recorda Barceló que li havien explicat alguns dels contemporanis de Fusté.
Sigui pel que sigui, se sap que el 15 de gener de 1978, amb tot el poble nevat, havia quedat amb un grup d'excursionistes per anar a veure la neu a les muntanyes. Els que el van anar a buscar, no el van trobar a casa, i ja no se'l va veure més. Durant setmanes i mesos es va mantenir un dispositiu de recerca que no va donar fruits.
Va ser quatre mesos més tard, al maig, quan un soldat destinat als Castillejos va trobar-ne el cos. "Sempre s'ha parlat de si era buscat o no, i el cas és que va passar en una zona que ell coneixia molt", apunta Barceló. "De fet, segurament volia morir a la natura per aquest vessant místic", afegeix.