L'habitatge cooperatiu presenta una modalitat d'accés a l'habitatge més inclusiva i assequible per a tota la ciutadania. A més, aquests projectes contribueixen a ampliar el parc d'habitatge públic d'una forma més participativa i sostenible tant socialment com econòmicament.
A Reus encara no existeix cap cooperativa d'habitatge en cessió d'ús, però des de la Comunalitat Reus Sud, en col·laboració amb la Fundació La Dinamo, estan impulsant la creació d'un primer grup motor que resulti en un projecte similar als que ja 'funcionen' sobretot a Barcelona o en altres municipis, com Manresa o Valls.
A més de fomentar l'economia social i solidària, l'objectiu d'aquesta cooperativa seria "aconseguir un control no especulatiu, a través dels HPO de l'Ajuntament, habitatges cooperatius i altres fórmules com la masoveria", exposa Ricard Aragonès, tècnic de la Comunalitat Reus Sud.
En altres països, on es tracta d'una opció habitual, els projectes cooperatius contribueixen a reduir els preus del mercat d'habitatge, i per tant l'especulació, en tractar-se d'habitatges sense ànim de lucre. Aquesta futura cooperativa reusenca afectaria positivament la zona del Baix Camp i sud de Catalunya.
Què necessita Reus?
Segons La Dinamo, a Reus podria tirar endavant un projecte gran amb uns 20 o 30 unitats familiars i amb espais comuns, regulats d'acord amb els requisits HPO; i que teixirien aliances amb la comunitat i les entitats del barri corresponent.
"La base de qualsevol projecte cooperatiu és el fet que qui ho impulsa són les mateixes persones que en formaran part i són les qui prenen les decisions", assenyala Anna Admetller, membre d'Icaria Cooperativa, entitat coordinadora de la Comunalitat. Això pemetria resoldre 'des de dins' el problema d'accés a l'habitatge de la ciutat.
Aragonès destaca que a Reus "hi ha desnonaments, desnonament invisible per la pujada dels lloguers, una minva del poder adquisitiu de les classes populars que impedeix accedir als habitatges". En una cooperativa, en canvi, els grups de consum podrien reduir despeses.
Constituir un habitatge cooperatiu
La premissa d'un habitatge més accessible i inclusiu es pot desenvolupar tant a través d'una cessió d'algun solar municipal, en conveni amb l'Ajuntament, com comprant o llogant el sòl a un propietari privat. En cas de cessió pública, els membres de la cooperativa hauran de complir amb els requisits d'HPO.
"Després, pot ser una obra nova, una remodelació o un canvi d'usos de l'espai", explica el tècnic de la Comunalitat. El procediment seria el mateix que en el mercat capitalista ordinari, però, evitant l'especulació immobiliària i, així, ajustant els preus a tothom.
A més, "l'avantatge de l'habitatge cooperatiu és que es poden triar els espais comunitaris, tot i els 2 o 3 anys que pugui durar el període de posada en comú", detalla Ricard Aragonès.
Ara, però, el primer pas és reunir les persones suficients per constituir una cooperativa i, llavors, començar a treballar en els estatus, òrgans rectors, finançament, viabilitat i altres normatives internes; que permetran definir el grup de consum i el seu funcionament un cop comenci la convivència.
La tasca de Llars Familiars
Un projecte que ja es va engegar a Reus el passat estiu va ser Rehabilitem L'Estel, impulsat per la Cooperativa Llars Familiars. Els seus membres treballen des del 2015 per trobar habitatges per a famílies a través de la cessió d'ús a un cost accessible.
Aquesta iniciativa, en concret, impulsa la rehabilitació d'un edifici al carrer Estel, al barri del Carme, per posar a disposició 5 nous habitatges cooperatius per persones en situació d'especial vulnerabilitat. "La primera planta ja està gairebé enllestida i s'està reforçant l'estructura", afirma Magda Torres, tècnica de la cooperativa.
"Tenim una llista d'espera de més de 70 famílies i, com és borda d'habitatge municipal, l'Ajuntament tramitarà una subvenció pels cinc primers anys de lloguer", explica Torres. Celebra, per això, que la iniciativa de la Comunalitat Reus Sud és una gran notícia per la ciutat, "sobretot perquè hi ha molta gent jove que no pot emancipar-se i podria acollir-se a aquestes altres fórmules".
.jpg)
Les obres de rehabilitació al carrer de l'Estel van començar el juliol del 2023 Foto: Jordi Olària
Directrius municipals
“El Pla Local d’Habitatge de Reus 2022-2027 preveu en l’eix de garantir l’accés a l’habitatge una línia d’acció per impulsar noves tinences i usos dels habitatges i una acció concreta per impulsar l’habitatge cooperatiu", especifica la regidora d'Habitatge, Serveis a les persones i Drets Socials, Anabel Martínez.
D'aquesta manera, el Pla d'Acció Municipal de l'Ajuntament planteja un augment en l'oferta de lloguer social per facilitar l'accés i destensar alhora el mercat privat, i impulsar noves tinences i usos. Martínez descriu les dues línies de col·laboració: "l'oferiment de sòl municipal per la construcció d'habitatge social o acords per a la rehabilitació d'habitatges buits".
Actualment, l'Ajuntament de Reus té acords amb les entitats Habitat 3, Resilis i Llars Familiars -a través d'un ajut públic municipal- per a la creació de nous habitatges socials. "Hi ha molts edificis buits, que van quedar abandonats per la crisi", apunta Magda Torres, en paral·lel als pisos turístics, la manca d'espais de lloguer i les dificultats per aconseguir una hipoteca com a causants de la zona tensionada.
Entitats reusenques s'uneixen
La Fundació La Dinamo va proposar a la Comunalitat Reus Sud organitzar un cicle de xerrades divulgatives per generar un grup motor d'habitatge cooperatiu a la zona sud. "Les sessions demostren que hi ha una altra manera de fer les coses i volem que el projecte exemplifiqui que els valors capitalistes no són centrals a tot arreu", destaca Aragonès.
Admetller recalca, al seu torn, que "està despertant interès i tenen esperança que s'acabarà materialitzant en un immoble", ja que l'economia social i solidària està pensada per cobrir les necessitats de les persones i no dels grans tenidors.
Des de Llars Familiars, conclouen que "aconseguir un grup motor que pugui impulsar habitatges cooperatius seria una gran fita per la ciutat de Reus", perquè tothom hauria de poder "accedir a un sostre al qual dir casa seva".
Qualsevol persona que estigui interessada, es pot posar en contacte amb la Comunalitat Reus Sud, o les entitats que en formen part - cooperatives Les Abelles i Llars Familiars, l'Associació Reus Refugi, l'Ajuntament de Reus i Icaria Cooperativa-, per assistir a les sessions del 14 de desembre i 25 de gener al Centre Cívic Mas Abelló.