Les Barraques de Reus van néixer el 1999 com una alternativa gratuïta d'oci per oferir música i grups en català a la ciutat, un objectiu que s'ha "desvirtuat" amb el pas dels anys per qüestions sociopolítiques i sobretot dificultats econòmiques.
Per aquest motiu, les diferents entitats locals que formen part de l'organització de barraques, amb el Casal Despertaferro al capdavant, van proposar una taula rodona aquest dijous 18 de gener per reflexionar sobre el model actual de l'activitat i debatre el seu futur, d'acord amb les seves mancances i fortaleses.
A la trobada, a la sala d'actes del Casal, van assistir membres de la coordinadora de barraques de Riudoms, la coordinadora de festes populars de Sabadell i la coordinadora de barraques de Tarragona. També, la coordinadora de barraques de Girona va participar-hi en línia.
Les diferents entitats populars van destacar qüestions clau com mantenir unes festes populars, la dependència o no econòmica, els criteris de programació i garantir un espai segur per tothom i lliure d'agressions.
Espai autogestionat
Les barraques, molt vinculades a les festes majors i tradicionals d'arreu de Catalunya, consten de bars acompanyats d'espectacles musicals que gestionen les mateixes entitats. A Reus, se celebren amb motiu de la Festa Major de Sant Pere al Parc de la Festa.
La primera voluntat en tots els municipis participants va ser crear, des de la crítica social, un espai autogestionat, sense cap patrocini ni publicitat on organitzar unes festes populars, quan la Festa Major era un espai "massa tradicional i la gent jove no trobava el seu lloc".
A Sabadell, van començar com un 'correbar'; a Riudoms, van heretar l'esperit del Festival de música Úle; i a Tarragona, es troben molt lligades al període festiu de Santa Tecla. Amb tot, de les barraques se n'encarreguen cada vegada menys entitats i de forma altruista, especialment, després de la Covid-19, que l'associacionisme s'ha reduït.
Pilars clau per mantenir les barraques
Alguns municipis, com Riudoms, tenen una dependència completa dels pressupostos municipals; i d'altres, com Sabadell, han viscut una evolució de compartir recursos amb l'Ajuntament fins a assumir-ne la comissió de festes pràcticament el 100% del cost.
Equips de so i il·luminació, seguretat o 'nodrir' les barraques de menjar i begudes són alguns dels costos que suposa organitzar aquestes festes populars. Tot i que el gruix principal del pressupost depèn de la programació.
Van participar en la taula rodona representants de les barraques de Riudoms, Sabadell, Tarragona i Girona Foto: Sandra Pérez
Una primera dificultat és configurar un cartell per a tots els públics amb un equilibri entre música catalana més alternativa i grups més comercials. De fet, les coordinadores de barraques apunten que un gran obstacle actual és que "no hi ha grups que tinguin un "catxé" intermedi, d'uns 5.000 euros aproximadament".
Llavors, les barraques han d'apostar per un grup gran i completar el programa amb altres més petits per qüestions de pressupost. Al final, les organitzadores són entitats sense ànim de lucre, pel qual gran part dels beneficis es reinverteixen en les festes i els col·lectius recuperen una part de la inversió.
"Què organitzes pels joves?"
En la trobada al Casal del Despertaferro de Reus, a més, van evidenciar que les barraques eren especialment adreçades a la gent jove, per manca d'altres propostes municipals pensades per la joventut. Al mateix temps, les entitats reivindiquen que les persones hi estan treballant de manera voluntària i que "la barraca mereix un respecte".
I reclamen que les festes haurien de ser segures per tothom i lliures d'agressions sexistes, que "la gent pugui sortir de festa tranquil·lament". Per això, demanen uns protocols locals i comarcals més exhaustius que complementin els punts lila i multicolor.
Així mateix, els participants de la taula rodona van reflexionar sobre el model de barraques que realment volen: "un de 2.000 persones o un de 10.000?". Conclouen que cal replantejar si l'objectiu és 'fer caliu' popular o fer diners, i continuar creient en les festes populars: "la música ha de ser per tothom, la gent no ha de pagar entrada i menys en el marc de Festa Major".