Arran de la prohibició oficial del departament d'Educació, de cara al curs 2024-2025, sobre l'ús del mòbil a les aules en les etapes d'Infantil i Primària, membres de la comunitat educativa de diferents escoles de Reus es van reunir el passat 6 de febrer en un Consell Educatiu de Ciutat extraordinari. El seu posicionament veu positiu la regulació en aquestes etapes i critica que en l'ESO no sigui "més concreta" i es vulgui fer "a discreció dels centres educatius per excepcionalitats".
A més d'una vintena de representants de les famílies i l'alumnat, personal docent i tècnics locals de diferents associacions, va formar part de la trobada el grup Adolescència Sense Mòbils (ASM) del Baix Camp, com a portaveu del qual Jordi Brunet va exposar que la regulació era insuficient per l'ambigüitat dels "usos educatius" permesos a l'estudiantat de Secundària.
La regidora d'Educació de l'Ajuntament de Reus, Pilar López, va justificar la trobada a la Sala Biblioteca de l'Institut Roseta Mauri per formar diversos grups de treball i diàleg per debatre al voltant de les recomanacions d'ús del departament. En definitiva, valorar si, com a ciutat, la normativa havia d'apostar o no per una adolescència lliure de mòbils.
"Un bon primer pas, però es queda curt"
Davant la preocupació generalitzada de les famílies i el professorat, han anat sorgint nombrosos grups que critiquen la permissivitat a la qual s'ha arribat amb els telèfons mòbils a les escoles. Brunet, en el consell educatiu reusenc, posava l'exemple que "nens amb 2 o 3 anys que van en cotxet ja tenen mòbil, el problema augmenta en la preadolescència i s'accentua quan arriben a l'ESO, sobretot per la pressió sobre aquells alumnes que no en tenen".
El delegat del grup ASM del Baix Camp va enumerar "les taxes de suïcidi en adolescents, la baixa autoestima o els trastorns alimentaris" com algunes de les possibles conseqüències de l'abús dels dispositius. I, per això, consideren que el Govern de la Generalitat hauria iniciat un bon camí, "però es queda curt".
Segons la nova legislació que entrarà en vigor l'any vinent, la comunitat educativa de cada centre, és a dir, docents i famílies haurien de posar-se d'acord sobre quines activitats 'demanarien' l'ús del mòbil, la seva gestió i els protocols d'actuació davant potencials conflictes.
Jordi Brunet va exposar a la comunitat educativa el posicionament del grup Adolescència Sense Mòbils del Baix Camp Foto: Sandra Pérez
Tot depèn de l'edat
Els defensors d'una adolescència sense mòbils no demanen que es deixin d'utilitzar les noves tecnologies com a complements de l'aprenentatge, però recalquen que l'edat és un factor clau per determinar les normes d'ús. Jordi Brunet apunta que s'obre a la canalla un ventall de continguts que van des de la pornografia a prototips estètics, passant per patrons que generen addicció.
Així, el seu principal objectiu és conscienciar les famílies sobre aquests perills i que no facilitin un mòbil als seus fills o filles fins als 16 anys. Si s'aconseguís, no caldria intervenir en els centres educatius restringint els aparells telefònics. Davant la complexitat, però, "qui pot controlar que un mòbil no estigui encès dins les parets de l'escola o institut?", planteja Brunet.
El règim de sancions, la custòdia dels dispositius com a càstig o les recomanacions dels professionals de la psicologia infantil són alguns dels aspectes que es van tenir en compte en aquests debats en l'àmbit escolar.
Posicionament del Consell Educatiu de Reus
El Consell Educatiu de Ciutat coincideix que "és un problema social i de salut que va més enllà dels centres educatius" i que s'ha d'ampliar l'àmbit de regulació. "Cal fugir de la mirada restrictiva dels centres escolars", apunta el comunicat que també es posiciona a favor de regular els usos en cas de menors de 16 anys.
Així mateix, defensen que es garanteixi "una cultura digital, que el coneixement tecnològic sigui present en l'educació", des de diferents dispositius i amb una regulació. Alhora, des de l'òrgan de participació reusenc proposen més campanyes de sensibilització i conscienciació des de les administracions públiques, "amb una visió educativa i que posi èmfasi en la salut".
Una altra proposta és identificar els espais lliures de mòbils amb un distintiu. També, aposten per accions d'escolta activa, per conèixer el posicionament dels joves, i promoure espais de reflexió entre iguals, tant en àmbits educatius com de lleure.