29
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
17:56h
Després d'investigar i recollir més de 150 documents (4.000 folis) sobre el projecte Castor i fer-ne una recerca a través de fotografies, l'artista Paula Artés ofereix una reflexió que va de la bellesa a la crítica a 'Energia Submergida'. L'exposició recull algunes de les imatges, els documents i alguna mostra sonora i audiovisual on convida l'espectador a aprofundir sobre els abusos dels grans poders, les coaccions i les decisions polítiques que impacten sobre la societat, l'economia el medi ambient del territori afectat.
L'exposició d'Artés, que fa aquesta reflexió sense presència humana a les fotografies, es podrà visitar des del 2 de març al 5 de maig al Centre d'Art Lo Pati a Amposta.
Artés ha investigat el Castor durant cinc anys. En aquest sentit, ha recopilat tota la documentació disponible i possible i ha creat una sèrie de fotografies, on no apareix mai cap figura humana, per abocar l'espectador a crear la seva visió "més crítica" del projecte.
L'artista ofereix imatges "poètiques" i belles per atreure l'atenció i les acompanya d'informació i documentació per buscar "una nova mirada" sobre elles —esquerdes en parets, camps de tarongers, una pista de tenis, un sismògraf, o un petit punt de llum enmig del mar—.
Artés empeny a descobrir "l'armament polític i estatal" que hi ha darrere del Castor que va fer que el projecte es fes realitat "tant sí com no", tot i els riscos mediambientals i l'oposició social.
La comissària de la mostra, Carolina Ciuti, ha assenyalat que amb el material recopilat, es podria explicar "de moltes maneres" aquesta proposta artística. De fet, la directora de Lo Pati – Centre d'Art de les Terres de l'Ebre, Aida Boix, també ha remarcat les "moltes capes" i mirades que ofereix 'Energia submergida'.
Boix ha destacat que és un projecte acabat de gestar els darrers mesos en una estada a la residència artística Baladre —que gestiona Lo Pati— en mig del Delta de l'Ebre i en el marc de la beca d'intercanvi de residències creatives que impulsen el Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona i el centre d'art ampostí.
L'exposició d'Artés, que fa aquesta reflexió sense presència humana a les fotografies, es podrà visitar des del 2 de març al 5 de maig al Centre d'Art Lo Pati a Amposta.
Cinc anys d'investigació i documentació
Paula Artés arriba fins al fallit projecte Castor "pels seus interessos en els espais de poder i com ho gesticulen amb certs àmbits ocults". L'artista apunta que "el Castor em fa d'exemple dels grans sistemes, de les grans empreses que utilitzen els estaments polítics per fer el que volen".Artés ha investigat el Castor durant cinc anys. En aquest sentit, ha recopilat tota la documentació disponible i possible i ha creat una sèrie de fotografies, on no apareix mai cap figura humana, per abocar l'espectador a crear la seva visió "més crítica" del projecte.
L'artista ofereix imatges "poètiques" i belles per atreure l'atenció i les acompanya d'informació i documentació per buscar "una nova mirada" sobre elles —esquerdes en parets, camps de tarongers, una pista de tenis, un sismògraf, o un petit punt de llum enmig del mar—.
Artés empeny a descobrir "l'armament polític i estatal" que hi ha darrere del Castor que va fer que el projecte es fes realitat "tant sí com no", tot i els riscos mediambientals i l'oposició social.
La plataforma marítima és l'element que menys protagonisme té
De tots els elements del relat del Castor, el que menys protagonisme té en l'exposició és la plataforma marítima. En aquest espai de la mostra, Artés permet experimentar amb un document sonor sobre el control que envolta la infraestructura, i fins i tot capbussar-se en una recerca infructuosa del gasoducte, a través d'un audiovisual gravat per un submarinista.La comissària de la mostra, Carolina Ciuti, ha assenyalat que amb el material recopilat, es podria explicar "de moltes maneres" aquesta proposta artística. De fet, la directora de Lo Pati – Centre d'Art de les Terres de l'Ebre, Aida Boix, també ha remarcat les "moltes capes" i mirades que ofereix 'Energia submergida'.
Boix ha destacat que és un projecte acabat de gestar els darrers mesos en una estada a la residència artística Baladre —que gestiona Lo Pati— en mig del Delta de l'Ebre i en el marc de la beca d'intercanvi de residències creatives que impulsen el Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona i el centre d'art ampostí.