Reus inverteix més de mig milió d'euros per incorporar tres pous a l'abastiment d'aigua potable

La diversificació de recursos hídrics de km 0 es completarà fins al 2025 amb el tractament de fins a vuit pous i minats

Els tres pous recuperats es troben en l'àmbit ferroviari del Corredor del Mediterrani
Els tres pous recuperats es troben en l'àmbit ferroviari del Corredor del Mediterrani | Laia Solanellas
07 de març del 2024
Actualitzat el 12 d'abril a la 13:21h

La xarxa de subministrament d'aigua potable de la ciutat de Reus compta des d'aquest dijous 7 de març amb tres pous com a noves fonts d'abastiment pròpies. Aigües de Reus ha invertit 543.000 euros en els pous situats al costat de l'autovia de Bellissens per fer un tractament de desnitrificació que garantís la qualitat i salubritat de l'aigua. Aportaran uns 1.000 metres cúbics diaris.

Aquesta nova connexió a la xarxa és la primera actuació d'un seguit de projectes que, fins al 2025, permetran multiplicar per cinc els cabals de les fonts de km 0 que existeixen actualment a la ciutat. L'Ajuntament invertirà un total de 2,6 MEUR que permetran aportar un màxim de 3.7000 m³/dia, amb la recuperació de fins a vuit pous i minats en els pròxims dos anys. Suposaran, a més, un 19% de la globalitat del consum.

L'estratègia de diversificació de les fonts d'abastiment hídric, en el marc del desplegament del pla de sequera municipal, respon a la voluntat de reduir la dependència actual, tant del sistema Siurana-Riudecanyes -actualment en mínims històrics- com de la concessió del Consorci d'Aigües de Tarragona amb el transvasament de l'Ebre.

Ampliar les fonts pròpies

A més de la millora del servei i captació d'aigües i els treballs per garantir la reutilització de l'aigua regenerada a futur, davant la crisi climàtica per l'emergència de sequera, l'Ajuntament de Reus aposta per la diversificació de les fonts de proveïment, per tal "d'ampliar-les i no tensionar els recursos existents", ha apuntat l'alcaldessa Sandra Guaita.

"Avui la ciutat de Reus té una mica més d'aigua gràcies a les inversions i la diversificació de fonts que ha sigut clau en l'èxit", ha destacat el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio. Des de l'Ajuntament també han agraït la gestió responsable de la ciutadania, ja que el consum reusenc se situa per sota de la mitjana de Catalunya.

L'alcaldessa i el regidor responsable de l'empresa municipal han presentat el desplegament del pla de sequera Foto: Laia Solanellas


Pel que fa als pous de Bellissens, aquests ja s'utilitzaven de manera puntual, però no comptaven amb la infraestructura adequada per entrar en funcionament de forma contínua per problemes de potabilitat. La tramitació ha estat llarga i complexa perquè els pous es troben en el límit del domini públic ferroviari, i, per tant, calia l'autorització d'Adif.

La solució per a garantir la qualitat hídrica és un sistema amb resines d'intercanvi iònic. Alhora, ha requerit moviment de terres i l'ampliació de les instal·lacions i l'edifici que acull l'estació de bombament dels tres pous. Aquests aportaran una quantitat a la xarxa en funció de la disponibilitat dels aqüífers, d'acord amb els nivells pluviomètrics. En condicions ideals, serà d'un màxim de 120 m³/h.

Pròximes fonts de subministrament

En la línia de l'autosubministrament d'aigua de la ciutat de Reus, s'estan treballant fins a 8 actuacions en altres pous i minats, que es podran destinar tant al consum d'aigua de boca com al reg. En les pròximes setmanes, ja s'incorporarà a la xarxa el pou de l'Instituo Geológico y Minero de España (IGME), situat al final de l'autovia de Bellissens i que ha comptat amb una inversió de 310.231 euros.

Per més endavant, estan sobre la taula els següents projectes: la mina del barri Fortuny (498 mil euros), que ja ha sortit a licitació per a la construcció d'una planta de tractament per tècnica d'osmosi inversa; els pous del polígon Agro-Reus (350 mil), que necessitaran un tractament de desnitrificació per potabilitzar l'aigua; els pous de l'aeropot (650 mil), la recuperació dels quals també ha requerit autorització de la infraestructura aeroportuària per tenir-hi accés; i el pou del Mas Miarnau, que ja es va recuperar i sumar a les fonts d'abastiment d'Aigües de Reus.

El tractament de desnitrificació ha permès garantir la qualitat de l'aigua crua Foto: Laia Solanellas


En els últims anys, les tasques de recuperació van permetre la neteja del minat deMaspujols, l’entrada en servei del pou dit de l’Aleixar, i la captació de l’antic minat d’Almoster i la seva connexió a la xarxa per regar diversos espais verds de l’entorn de passeig de la Boca de la Mina (Parc Agrari i Parc de les Olors) i destinar-ne una part per a la seva potabilització i posterior derivació a la xarxa d’aigua potable.

Usos no potables

D'altra banda, l'empresa municipal millorarà l'aprofitament de determinats recursos hídrics per a usos com el regadiu d'horts urbans, parcs i jardins i altres zones agrícoles de l'entorn de Reus. En aquest sentit, es destinaran fins a 1,6 MEUR en total.

A AgroReus, per exemple, ja existeix una xarxa de distribució paral·lela que prové dels pous City, Roquís i Agro-Reus per a la neteja de la via pública i la xarxa de clavegueram. Altres zones enjardinades del polígon Tecnoparc o àrees com el Mas Iglesias i la font de la plaça del Canal aprofiten aigua de proximitat, després que es fessin obres d'adequació al pou i la bassa de l'antic mas.

El parc del Lliscament, els jardins de Mas Miarnau i el jardí botànic i el Parc de les Olors, situat al passeig de la Boca de la Mina, també s'engloben dins d'aquests usos no potabilitzats.

Aigües de Reus ha invertit en la instal·lació amb un tractament de la qualitat de l'aigua Foto: Laia Solanellas

Arxivat a