08
de març
del
2024
Actualitzat
a les
12:09h
La Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona han col·locat una placa commemorativa a la façana de l'antigapresó provincial de Tarragona per recordar la rellevància de l'espai durant el franquisme. L'equipament es va inaugurar el 1953, va ser construït per presonersrepublicans i va estar actiu fins el novembre del 2015. La instal·lació del rètol coincideix amb la commemoració del 50èaniversari de les execucions de Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona i la de l'alemany Heinz Ches, el mateix dia i a la mateixa hora, a la de Tarragona. La consellera de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ha apuntat que en els pròxims mesos es col·locaran més plaques similars en altres punts de la ciutat.
Ramos ha demanat que "el nom de totes les persones que van ser víctimes del franquisme no es perdi" i ha reivindicat les polítiques públiques que hi ha al darrere de la memòria democràtica. "Tenim la obligació moral de continuar fent aquesta feina. En altres comunitats autònomes del costat nostre han erradicat les polítiques de memòriademocràtica" ha dit en al·lusió als governs aragonès, balear i valencià, dels quals ha dit que no els interessa "conservar-la i divulgar-la". Per tot plegat, ha manifestat que "la memòriademocràtica no és una cosa del passat", sinó que es traca de conscienciar i reivindicar la vida de persones "que han estat marcades per una història que és de justícia que des dels poders públics" es reivindiqui.
Per la seva banda, la directora dels Serveis Territorials de Justícia, Drets i Memòria a Tarragona, Virgínia Martínez, ha afirmat que "la placa vol reivindicar un dels aspectes més importants de la memòria recent com són els crims i atrocitats de la repressiófranquista". A més, ha indicat que volen continuar impulsant la tasca d'obrir la presó a la ciutadania "i explicar moments foscos de la història recent".
Finalment, Josep Font, de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica, ha explicat que la xarxa va iniciar el seu camí el 2009 i actualment ja compta amb 175espais arreu de Catalunya. "La senyalització és el darrer resultat d'una feina de documentació", ha valorat.
Ramos ha demanat que "el nom de totes les persones que van ser víctimes del franquisme no es perdi" i ha reivindicat les polítiques públiques que hi ha al darrere de la memòria democràtica. "Tenim la obligació moral de continuar fent aquesta feina. En altres comunitats autònomes del costat nostre han erradicat les polítiques de memòriademocràtica" ha dit en al·lusió als governs aragonès, balear i valencià, dels quals ha dit que no els interessa "conservar-la i divulgar-la". Per tot plegat, ha manifestat que "la memòriademocràtica no és una cosa del passat", sinó que es traca de conscienciar i reivindicar la vida de persones "que han estat marcades per una història que és de justícia que des dels poders públics" es reivindiqui.
Per la seva banda, la directora dels Serveis Territorials de Justícia, Drets i Memòria a Tarragona, Virgínia Martínez, ha afirmat que "la placa vol reivindicar un dels aspectes més importants de la memòria recent com són els crims i atrocitats de la repressiófranquista". A més, ha indicat que volen continuar impulsant la tasca d'obrir la presó a la ciutadania "i explicar moments foscos de la història recent".
Finalment, Josep Font, de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica, ha explicat que la xarxa va iniciar el seu camí el 2009 i actualment ja compta amb 175espais arreu de Catalunya. "La senyalització és el darrer resultat d'una feina de documentació", ha valorat.