Reus s'exhibeix com a referent en la lluita contra el malbaratament alimentari

El Programa de Gestió Alimentària reusenc ha sigut un dels exemples de bones pràctiques en la jornada celebrada a Madrid

Desenvolupament de la jornada sobre malbaratament alimentari a Madrid
Desenvolupament de la jornada sobre malbaratament alimentari a Madrid | Ajuntament de Reus
14 de març del 2024
Actualitzat a la 13:50h
El Programa de Gestió Alimentària de Reus, que celebrava la seva exitosa primera dècada a finals del 2022, ha sigut un dels exemples de bones pràctiques municipals que s'han exposat aquest dijous 14 de març al matí, a l'Espacio Ecooo de Madrid, en una jornada sobre el malbaratament alimentari.

El programa reusenc, que recupera el 98% dels aliments frescos que recull s'ha posicionat com un referent de la sessió "Agendas locales sin desperdicio para transformar nuestro mundo", organitzada per l'Ajuntament madrileny i l'ONG Enraíza Derechos.

Municipis d'arreu de l'estat que estan desenvolupant accions per a la reducció del desaprofitament d'aliments han participat en aquesta jornada que té com a finalitat visibilitzar les bones pràctiques, compromisos i reptes per als pròxims anys en aquest àmbit. Així com animar a altres municipis i entitats a posar en marxa noves iniciatives que permetin apostar per l'economia circular i la sostenibilitat alimentària i avançar cap a la meta 12.3 de l'Agenda 2030. 



Aquesta fita té com a objectiu reduir a la meitat el desaprofitament d'aliments per càpita mundial en la venda al detall i en l’àmbit dels consumidors i reduir les pèrdues d'aliments en les cadenes de producció i subministrament, incloses les pèrdues posteriors a la collita.

Programa capdavanter

L'actual Programa de Gestió Alimentària de Reus, liderat per l'Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l'Ajuntament de Reus, parteix del Programa per a la recuperació d'aliments frescos i cuinats per a persones amb pocs recursos econòmics, creat l'any 2012 en un context de crisi econòmica.

Després d'anys de funcionament, aquest projecte s'ha consolidat i ha fet de Reus una ciutat capdavantera en l'àmbit de la gestió alimentària, amb una incidència molt positiva en els àmbits social i ambiental. L'existència d'aquesta iniciativa va facilitar una resposta ràpida a la situació d'emergència alimentària generada amb la pandèmia, en què el nombre de famílies que necessitava suport alimentari va arribar a créixer més d'un 60% en dos mesos.



Des de gener de 2022, el programa de gestió alimentària de Reus forma part del projecte del Centre Social El Roser, des d'on es coordina i lidera. A més, el menjador social i el rebost social ubicats en aquest equipament municipal reben aliments, frescos i cuinats, a través d'aquest programa.

El Rebost social proporciona a les persones en situació vulnerable de Reus aquells aliments que necessiten Foto: Sandra Pérez

Recuperar aliments frescos

L'objectiu del Programa de Gestió Alimentària de Reus és recuperar els aliments frescos que, tot i que són aptes per al consum humà, quedarien fora del circuit comercial i acabarien com a residus. Respecte a la tipologia dels aliments recuperats, la verdura, seguida de la fruita, representen les quantitats més grans.

Uns aliments frescos que passen per un procés de triatge en un centre especial de treball i són repartits, junt amb altres productes alimentaris, per les entitats socials que formen part de la Xarxa de Distribució d'Aliments i el Menjador Social entre les famílies en situació de vulnerabilitat.

Pel que fa a les dades més recents, durant l'any 2023, la Xarxa de Distribució d'Aliments, que forma part del Programa de Gestió Alimentària de Reus, va atendre 5.614 persones i el menjador social, 528, derivades a aquests dos serveis per professionals de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l'Ajuntament de Reus.

Imatge d'arxiu del Centre Social el Roser Foto: TarragonaDigital


Pel que fa als aliments, des de l’inici del programa fins a desembre de 2023, s’han recollit 2.582 tones d'aliments frescos i cuinats amb una recuperació del 98%. Aquestes dades suposen una mitjana mensual de 18.467 kg d'aliments recuperats.