REPORTATGE

Les confraries dels botiguers, teixidors i banquers celebren 75 anys de processó a Reus

El programa de Setmana Santa inclou enguany diverses efemèrides, com ara «l'aniversari» de tres agrupacions fundades l'any 1949

Les confraries dels Sants Just i Pastor, la Verònica i Jesús de l'Amargura commemoren els 75 anys de la seva fundació
Les confraries dels Sants Just i Pastor, la Verònica i Jesús de l'Amargura commemoren els 75 anys de la seva fundació | Cedides
20 de març del 2024
Actualitzat el 12 d'abril a la 13:24h

La Setmana Santa de Reus aquest 2024 estarà marcada per les efemèrides de tres confraries que celebren el seu 75è aniversari, totes elles fundades l’any 1949, sota el paraigua d’alguns dels gremis de la ciutat de l’època.

La Confraria dels Sants Just i Pastor va néixer un 15 d’abril, quan diversos membres del gremi del comerç tèxtil mixt -sastres, merceries i botigues de roba i complements- van decidir impulsar-la, aprofitant la gran revifalla que la festivitat religiosa va tenir les dècades dels quaranta i cinquanta.

Tot i l’austeritat característica de la confraria, eren gent benestant i tenien diners per plantejar-se sortir amb un pas penitencial.  Així, es va encarregar l’Ecce Homo a l’escultor reusenc Joan Rebull i Torroja. El 28 de maig del mateix any, els empleats de banca i entitats de previsió, que ja s’havien reunit per acompanyar altres passos, van decidir fundar la Confraria Jesús de l’Amargura per tenir un pas propi, el de Jesús troba la seva mare, obra del vallenc Joan Busquets.

Des de just abans de mitjan segle s. XX existeix també la Confraria La Verònica, vinculada a l’antiga Germandat Tèxtil del Beat Antoni Maria Claret i a uns orígens en què les dones treballadores de les sederes van ser imprescindibles. La imatge de Santa Verònica que porten els confrares, obra del barceloní Josep Maria Camps i Arnau, va trencar els esquemes amb una única figura femenina que representava la força i la lluita del sector.

La processó del Prendiment

Amb motiu d’aquests 75 anys, les confraries dels Sants Just i Pastor i Jesús de l’Amargura, que organitzen conjuntament amb la de Sant Pere Apòstol la processó del Prendiment per Dimecres Sant, han decidit recuperar enguany la Lectura de la Sentència de Ponç Pilat.

El president dels Sants Just i Pastor, Marià Gil, qui havia estat Capità Manaies dels Armats de la Sang, explica la seva voluntat de tornar a fer l’acte, especialment, perquè el seu pas és “l’home després d’haver estat escarnit per la corona d’espines i la fusta de la vara a l’esquena: Jesús s’ofereix al poble perquè decideixi entre ell i Barrabàs i aquest és el moment en què es dicta la sentència”.

El pas penitencial de la confraria dels Sants Just i Pastor és clau en la recuperació de la sentència de Pilat Foto: Cedida


A més, descriu que es “llegirà un text que es va trobar a l’Arxiu Municipal, que se suposa que és una còpia de la sentència que s’havia anat escampant per Europa i havia quedat en un calaix fins que algú la va traduir al català antic”, a partir del qual s’ha fet una adaptació reduïda de tres minuts, versió que ja s’havia interpretat a Reus anteriorment.

Ambdues confraries surten, també, en la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, conjuntament amb la Verònica i les altres catorze agrupacions locals, que constitueixen aquesta riquesa patrimonial i religiosa.

Any d'efemèrides i actes excepcionals

Prenent com a referència l’any de benedicció dels respectius passos, a més del conjunt escultòric, tant els dels Sants Just i Pastor com els de la Verònica preparen dos anys de celebració, 2025 inclòs. Els primers van inaugurar la commemoració amb una taula rodona sobre el llegat més personal i humà de Rebull; després, han repetit per tercer any consecutiu el concert solidari i, extraordinàriament, van fer un Via Crucis per l’interior de la Prioral, la seu canònica de la confraria.

Amb tot, Gil descriu que tenien “bons auguris” per fer una sortida extraordinària amb el pas penitencial, fora de la Setmana Santa, com normalment es fa a altres ciutats, però “per falta de consum, els van dir de fer-la el Dissabte de Passió i, finalment, no es farà per falta d’efectius”. La voluntat dels confrares era repetir el pas a espatlles de l’any passat, que no tornarà a les processons ordinàries.

La doble efemèride, en el cas dels membres de la Verònica va molt més enllà. D’una banda, han portat la imatge santa per ser venerada a la capella dels Teixidors, que els correspon com a hereus del tèxtil, dins la parròquia de Sant Joan. També, han organitzat una taula rodona de patrimoni per parlar del llegat i com preservar-lo adequadament.

I, especialment, han fet una aposta trencadora amb el cartell promocional. “És arriscat perquè fa un paral·lelisme entre la sedera del Vapor Vell, d’un passat tèxtil que va acabar l’any 1965, i un segle XXI amb la Verònica a tot color”, exposa el president de la confraria, Aleix Álvarez Vall, com una forma de plasmar, alhora, el “canvi de rumb” de l’agrupació.

Les confraries recuperen enguany el recorregut tradicional en la processó del Sant Enterrament Foto: Cedida

La Creu dels Teixidors i la Dansa de la Mort

Així mateix, la confraria La Verònica impulsa dues novetats enguany. El 29 de febrer ja es va presentar la Creu dels Teixidors. Álvarez Vall descriu que “és una creu blanca d’estil romà, que dista de totes les altres creus d’entitats del Camp de Tarragona, perquè sempre representen la mort; i amb aquesta volen representar la vida”. Va acompanyada de dos fanals de llautó que tenen gairebé 150 anys i que s’han restaurat per poder il·luminar la nit.

Se sumarà, a més, al penó gremial que ja guia la processó del pas, però la creu tancarà la comitiva, abans del seguici religiós. D’acord amb l’objectiu de treballar el vessant més cultural, sense oblidar el patrimoni religiós i festiu, estrenaran aquest 21 de març la Dansa de la Mort -un passi al Palau Bofarull i un a la plaça del Prim-, en col·laboració amb la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus.

Portant una dalla original més que centenària, els dansaires han preparat una coreografia, que ofereix una adaptació d’una dansa ja documentada el segle XVIII i amb una melodia que interpretaran els músics de la confraria. “La nostra dansa no s’assembla absolutament en res a tot allò que s’hagi vist, ens hem basat en textos històrics i documentació diversa”, afirma el restaurador.

El pas del temps: evolució i restauració

La confraria dels Sants Justs i Pastor va sortir per primera vegada el Dimecres Sant del 1950, en la processó del Prendiment, amb les escultures recentment enllestides i beneïdes. Ara fa 25 anys, amb motiu del centenari del naixement de Joan Rebull, van encarregar la restauració del pas a Jassans, el seu deixeble. “En 50 anys no s’havia fet cap actuació sobre la figura, dels quals vint havia estat ‘oblidada’ al Museu de Reus”, mentre la confraria no va tenir activitat, lamenta Gil.

El pas de la Verònica és un dels pocs que conserva la sortida 'civil', des de la Casa Marc Foto: Cedida


Tots els passos reusencs han “viscut” l’últim quart de segle a un magatzem al carrer de Castellvell, des d’on els van traslladar a una nau al polígon Granja Vila en iniciar les obres del futur Centre Cívic Gregal. En el cas del pas de la Verònica, el mateix president i fundador del Taller Avall el va restaurar l’any passat amb el seu equip; van reforçar el sistema estructural, i hi continuaran treballant perquè “pugui sortir amb l’esplendor que li correspon”.

És un pas molt pesat, de més d’una tona, amb una imatge que arriba als 130 kg, que va ser un conjunt exemplar en els seus inicis, gràcies a la tasca del tallista Venanci Bonet en les motllures, els fanals forjats de Josep Maria Barriac i les faldilles de sederies Puig.

Els confrares de Jesús de l’Amargura recorden que van ser el primer pas, i encara són un dels pocs, en estar motoritzat, per necessitats del seu propi pes. Tot i que també se’n va fer una restauració, el canvi més important en aquests 75 anys va ser la decisió de “traslladar la seu canònica de la parròquia de Sant Francesc a Crist Rei, amb la intenció de participar de la vida religiosa de la comunitat” i tenir ‘espai’ per actes com l’ofrena del Ciri Pasqual”, explica Xavier Simó, president de la confraria.

Les confraries 365 dies l'any

Precisament, Simó descriu que el seu objectiu quan va començar com a president era que “la confraria fos molt més familiar”, sense perdre de vista el valor patrimonial i el ‘pes’ de la història. De fet, davant l’avançada edat de la majoria dels confrares, “necessiten participar de la vida de la parròquia per renovar generacionalment; per exemple, es fan actes conjunts amb els nens de la catequesi i les seves famílies”, afegeix Virgínia Llurba, secretària de la confraria.

Amb aquest horitzó de relleu generacional, Marià Gil exposa que la recuperació del pas a espatlles era una manera de “proposar reptes al jovent” i continuaran preparant-se per “no endarrerir la processó i anar al mateix ritme que els passos amb rodes”. “Si les confraries no evolucionem, estem destinades a ‘morir’”, conclou.

La confraria la Verònica estrenarà aquest 2024 la seva Dansa de la Mort, com “una aposta per donar un altre actiu a la Setmana Santa i, sobretot, modernitzar-la”, apunta Aleix Álvarez. Enguany, també celebren 25 anys des que van començar a elaborar les seves pròpies catifes de flors per Corpus i els 80 anys de la creació del retaule de Sant Antoni Maria Claret.

Les agrupacions musicals i els concerts solidaris són clàssics indispensables per diferents confraries Foto: Cedida


Jornades de convivència, conferències sobre llegat i patrimoni, vida parroquial… però, sobretot, la música és un gran punt d’unió i altruisme al llarg de l’any. La confraria Jesús de l’Amargura compta amb una banda de nois i noies amb diversitat funcional, que continuen un projecte molt emotiu; la confraria dels Sants Just i Pastor ha impulsat un projecte de col·laboració amb la Fundació Frederic Bara, que inclou recollides de sucs, donacions i també concerts solidaris; i la Verònica ja va organitzar aquest mes de març un concert benèfic a favor del Banc dels Aliments de les comarques de Tarragona, gràcies al seu grup de ministrils, Clau de Volta.