19
de març
del
2024
És Sant Josep i la tradició mana que a les cases catalanes avui es menja, per postres, crema. Es tracta d'una menja típica del país que rep el nom de crema catalana, crema cremada o crema de Sant Josep. El seu origen és molt antic i a l'Edat Mitjana ja es troba documentada en diferents receptaris.
El seu nom, segons la tradició oral, es situa en una llegenda que té un bisbe per protagonista. Segons el relat, un bisbe va visitar un convent de monges i li van oferir un flam que no els havia sortit bé, ja que havia quedat molt líquid. Per dissimular el problema, les monges van espolsar una mica de sucre per damunt del flam desfet i el van cremar. Li van servir tan calenta, que el bisbe en tastar-la va començar a cridar «crema, crema», i d'aquí el nom de les postres.
Sigui com sigui, que es mengi crema per Sant Josep té un motiu d'aprofitament d'excedents. En el món rural, durant els primers mesos de l'any, les gallines es troben en plena producció d'ous. Per aquest motiu, la gastronomia catalana compta amb diverses receptes i plats amb ou, com la crema, la botifarra d'ou, etc. que es consumeixen en aquesta època.
Quant a la preparació, primer de tot cal treure la pell de la llimona i de la taronja, rentar-les i afegir-les a la llet junt amb el canó de canyella. Quan arrenqui el bull, s'ha de tancar el foc i deixar-ho reposar.
En una cassola, s'han de barrejar els rovells d’ou amb el sucre i remenar-ho bé, després afegir la llet colada continuant remenant perquè s’integrin tots els ingredients. ´Wa important desfer bé la maizena en mig got de llet freda, afegir-la a la cassola i posar-ho al foc, procurant que no arrenqui el bull i sense parar de remenar fins que la crema sigui prou espessa.
Tot seguit, s'ha de treure la crema del foc, sense parar de batre i posar-la en plats individuals o cassoletes de terrissa i deixar-ho refredar a temperatura ambient. Un cop freda es pot posar a la nevera.
L'últim pas i un dels més importants arriba abans de servir-la. S'ha d'espolsar un grapat de sucre per damunt de cada cassoleta, de manera que quedi una capa. S'ha de passar una pala calenta pel damunt, lentament, perquè el sucre es caramel·litzi. Es pot substituir la pala per un bufador.
El seu nom, segons la tradició oral, es situa en una llegenda que té un bisbe per protagonista. Segons el relat, un bisbe va visitar un convent de monges i li van oferir un flam que no els havia sortit bé, ja que havia quedat molt líquid. Per dissimular el problema, les monges van espolsar una mica de sucre per damunt del flam desfet i el van cremar. Li van servir tan calenta, que el bisbe en tastar-la va començar a cridar «crema, crema», i d'aquí el nom de les postres.
Sigui com sigui, que es mengi crema per Sant Josep té un motiu d'aprofitament d'excedents. En el món rural, durant els primers mesos de l'any, les gallines es troben en plena producció d'ous. Per aquest motiu, la gastronomia catalana compta amb diverses receptes i plats amb ou, com la crema, la botifarra d'ou, etc. que es consumeixen en aquesta època.
La recepta
Per fer una bona crema de Sant Josep, els ingredients i els passos per cuinar-la son ben senzills. Només cal aconseguir 1/2 litre de llet sencera, 4 rovells d’ou, 50 grams de sucre i una mica més per cremar-la, a més de 20 grams de maizena, un canó de canyella i la pell d’una llimona i una taronja per aromatitzar-la.Quant a la preparació, primer de tot cal treure la pell de la llimona i de la taronja, rentar-les i afegir-les a la llet junt amb el canó de canyella. Quan arrenqui el bull, s'ha de tancar el foc i deixar-ho reposar.
En una cassola, s'han de barrejar els rovells d’ou amb el sucre i remenar-ho bé, després afegir la llet colada continuant remenant perquè s’integrin tots els ingredients. ´Wa important desfer bé la maizena en mig got de llet freda, afegir-la a la cassola i posar-ho al foc, procurant que no arrenqui el bull i sense parar de remenar fins que la crema sigui prou espessa.
Tot seguit, s'ha de treure la crema del foc, sense parar de batre i posar-la en plats individuals o cassoletes de terrissa i deixar-ho refredar a temperatura ambient. Un cop freda es pot posar a la nevera.
L'últim pas i un dels més importants arriba abans de servir-la. S'ha d'espolsar un grapat de sucre per damunt de cada cassoleta, de manera que quedi una capa. S'ha de passar una pala calenta pel damunt, lentament, perquè el sucre es caramel·litzi. Es pot substituir la pala per un bufador.