20
de març
del
2024
Actualitzat
a les
12:22h
L'equipmèdic del centre penitenciari de Masd'Enric, al Catllar, no farà atenció mèdica programada als mòduls de la presó si no es garanteix la presència d'un funcionari a la porta del consultori mèdic, segons ha avançat l'ACN.
Després del succés "tràgic" del 13 de març passat, la mort d'una cuinera en aquest centre a mans d'un pres que després es va suïcidar, els sanitaris han decidit adoptar la mesura per "l'escalada progressiva" d'agressions a les consultes mèdiques i per la manca de mitjans i de funcionaris de presons.
"Ens sentim insegurs quan fem qualsevol actuació com a sanitaris i ens veiem desprotegits", ha exposat Rubén Kobos, sanitari de Mas d'Enric, que ha afegit que es troben en situacions de risc quan passen consulta a interns i que pateixen agressions físiques o verbals "quasi a diari". En ocasions, i a causa que no hi ha vigilants, altres presos "entren i surten" de la consulta "sense respectar la intimitat del seu company", fins al punt que es poden ajuntar fins a tres pacients alhora a la sala, en situacions que a vegades són de tensió. Aquestes agressions i intimidacions no sempre es comptabilitzen perquè els sanitaris no eleven cap queixa. "Les greus i que s'han elevat, després no s'ha fet el que s'hauria de fer", ha lamentat el sanitari.
Amb tot, Kobos ha manifestat que seguiran amb les protestes fins que hi hagi dimissions i es prenguin mesures per garantir que no es torni a repetir un fet com el del 13 de març. A més, ha criticat que des d'aleshores "no ha canviat res" als centres penitenciaris.
En un comunicat la síndica alerta que els bloquejos de les presons tenen conseqüències "tant per als interns com per als treballadors", i explica que davant de les dificultats que ha comportat la situació ha obert una actuació d'ofici per conèixer l'abast de l'afectació dels drets fonamentals dels interns, dels seus familiars o dels lletrats.
La setmana passada també es van obrir duesactuacions més, una per aclarir si l'intern autor dels fets estava al destí més adequat dins de Masd'Enric i una altra per investigarl'agressió a funcionaris de Quatre Camins.
La institució defensa que l'exercici legítim del dret de protesta i les accions reivindicatives "no poden impedir en cap cas l'exercici dels drets" que tenen els presos. Alhora reconeix que hi ha hagut un increment de la conflictivitat als centres penitenciaris i que el personal que hi treballa té dret a sentir-se segur.
En aquest punt, la síndica recorda el paper de la institució com a defensora dels drets de les persones, fa una crida al diàleg i es posa a disposició de les parts per trobar una solució pacífica al conflicte.
Després del succés "tràgic" del 13 de març passat, la mort d'una cuinera en aquest centre a mans d'un pres que després es va suïcidar, els sanitaris han decidit adoptar la mesura per "l'escalada progressiva" d'agressions a les consultes mèdiques i per la manca de mitjans i de funcionaris de presons.
"Ens sentim insegurs quan fem qualsevol actuació com a sanitaris i ens veiem desprotegits", ha exposat Rubén Kobos, sanitari de Mas d'Enric, que ha afegit que es troben en situacions de risc quan passen consulta a interns i que pateixen agressions físiques o verbals "quasi a diari". En ocasions, i a causa que no hi ha vigilants, altres presos "entren i surten" de la consulta "sense respectar la intimitat del seu company", fins al punt que es poden ajuntar fins a tres pacients alhora a la sala, en situacions que a vegades són de tensió. Aquestes agressions i intimidacions no sempre es comptabilitzen perquè els sanitaris no eleven cap queixa. "Les greus i que s'han elevat, després no s'ha fet el que s'hauria de fer", ha lamentat el sanitari.
Inseguretat entre els sanitaris
La petició de més seguretat que reclamen acabarà depenent de la Direcció General, que és qui "ha d'autoritzar que hi hagi més personal", a la vegada que ha denunciat que hi ha manca d'efectius "en tots els àmbits" de les presons, fet que dificulta "que hi hagi uns mínims" per garantir la seguretat dels empleats.Amb tot, Kobos ha manifestat que seguiran amb les protestes fins que hi hagi dimissions i es prenguin mesures per garantir que no es torni a repetir un fet com el del 13 de març. A més, ha criticat que des d'aleshores "no ha canviat res" als centres penitenciaris.
Els drets dels interns, vulnerats
D'altra banda, la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ha fet una crida al diàleg per solucionar el conflicte als centres penitenciaris. El litigi està ara com ara enrocat, perquè el Govern es nega a fer dimitir la cúpula del Departament de Justícia i sindicats i treballadors no volen asseure's a cap mesa mentre no hi hagi moviments en aquesta direcció.En un comunicat la síndica alerta que els bloquejos de les presons tenen conseqüències "tant per als interns com per als treballadors", i explica que davant de les dificultats que ha comportat la situació ha obert una actuació d'ofici per conèixer l'abast de l'afectació dels drets fonamentals dels interns, dels seus familiars o dels lletrats.
La setmana passada també es van obrir duesactuacions més, una per aclarir si l'intern autor dels fets estava al destí més adequat dins de Masd'Enric i una altra per investigarl'agressió a funcionaris de Quatre Camins.
La institució defensa que l'exercici legítim del dret de protesta i les accions reivindicatives "no poden impedir en cap cas l'exercici dels drets" que tenen els presos. Alhora reconeix que hi ha hagut un increment de la conflictivitat als centres penitenciaris i que el personal que hi treballa té dret a sentir-se segur.
En aquest punt, la síndica recorda el paper de la institució com a defensora dels drets de les persones, fa una crida al diàleg i es posa a disposició de les parts per trobar una solució pacífica al conflicte.