La Confraria La Verònica ha estrenat aquest dijous 21 de març al Saló Noble del Palau Bofarull de la Diputació una de les principals novetats de la Setmana Santa de Reus d'enguany: la Dansa de la Mort, en col·laboració amb els Ministrils Clau de Volta i la Coordinadora de Danses Tradicionals. Després d'omplir completament l'aforament, han fet un segon passi a la plaça del Prim amb gran expectació ciutadana.
La iniciativa sorgeix amb l'objectiu de "modernitzar o actualitzar" la festivitat religiosa amb una aportació cultural que es pogués convertir en un major atractiu ciutadà. "Hi ha el vessant religiós, festiu i patrimonial, perquè tenim uns passos històrics i antics que són preciosos i tenen un gran valor, però calia algun actiu cultural més", apunta el president de la confraria, Aleix Alvarez Vall.
Així, una quinzena de dansaires vestint capes negres i grises -per representar rics i pobres- i amb unes màscares cobrint els seus rostres han interpretat la dansa amb sis músics vestits com a consellers reials. Acompanyats d'uns fanalets, com a punts de llum que els guien, duien també un rellotge sense busques.
La figura amb la dalla és la protagonista Foto: Laia Solanellas
La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, ha apadrinat la dansa i ha reivindicat que "és una creació feta expressament per al Reus d'avui, del 2024, no és cap recreació històrica o adaptació". Flores ha aprofitat l'acte per incidir en la importància de parlar de la mort per normalitzar-ho.
El significat de la Mort
Precisament, la Dansa de la Mort impulsada pels membres de la Verònica "no s'assembla absolutament en res a tot allò que s'hagi vist", afirmen, perquè s'ha creat des de zero a partir de textos històrics i documentació diversa del Camp de Tarragona. La partitura original, per exemple, prové de Vilanova i la Geltrú i, a diferència d'altres adaptacions, en aquest cas, s'interpreten les melodies pensades per una dansa i no un ball.
A més, "la Dansa de la Mort és la primera i única que duu una dalla de veritat, que té més de cent anys" descriu orgullós Alvarez Vall. Aquesta eina agrícola "representa que, a Reus, la Mort esbiaixa les vides de tothom indiscriminadament", afegeix.
El Taller Avall ha restaurat la dalla per garantir la seguretat dels dansaires Foto: Laia Solanellas
La dansa, al mateix temps, posa sobre la taula el tabú que suposa la mort com a final o "destrucció" de la vida i l'existència, també relacionada amb conceptes com l'infern o el paradís. "La mort, o la senyora de la dalla, expressa la fatalitat ineludible, la decepció i la separació del món terrenal", descriu Maria Josep Salvadó, llicenciada en Ciències Religioses.
Aquest significat teològic també contempla, alhora, "la mort com una porta a la vida" i la figura de l'esquelet amb la dalla que és un recordatori constant que l'ésser humà és mortal. Salvadó ho exemplifica amb les expressions "Memento Mori" i "Tempus fugit" per definir-ho i afegeix que, aquells que segueixen la Mort dins la dansa simbolitzen les persones i que la composició en creu grega es correspon amb "la creença antiga dels quatre elements: aigua, terra, foc i aire".
Els orígens d'altres danses de la mort
La premissa que la Mort pren tothom per igual i que ningú en pot escapar ha sigut una preocupació constant des de l'Antiguitat i, per això, han arribat fins avui diverses manifestacions rituals. Carme Bigorra, membre del Consell Permanent de la Confraria assenyala que "les primeres danses de la mort són danses circulars pròpies de l'edat mitjana; és una dansa pausada i aristocràtica".
Amb un origen marcat a França, aquests primers moviments es van estendre ràpidament per Europa i amb especial incidència a la península Ibèrica. En la dansa primigènia, era imprescindible el binomi entre l'expressió corporal i la música i, amb el pas dels segles, també va destacar una indumentària de color negre i es va arribar a vincular a la Passió i Mort de Jesús.
La mort no discrimina, tot i les distincions socials entre rics i pobres Foto: Laia Solanellas
La disposició dels dansaires, en referència a escenes de la Setmana Santa, es va recuperar més endavant en assimilació als rituals de l'època barroca. Actualment, municipis com Verges (Baix Empordà), Manresa (Bages) o la Selva del Camp (Baix Camp) també han adaptat la seva pròpia dansa, amb més o menys influència de la concepció medieval.