Estimadíssims tots. Com molt bé sabeu, el passat dimarts 19 de novembre vam fer roda de premsa a Vilafranca del Penedès per acomiadar i tancar oficialment el Festival EVA, En Veu Alta. Tanquem després d’una trajectòria de 20 anys, amb el Festival al Penedès i a Pradell de la Teixeta, i després d’haver rondat un total de 44 municipis catalans i haver portat sobre la ratlla de 1.400actuacions i 1.100 artistes convidats.
Són números grossos i n’estem més que satisfetes, és clar, tot i que la nostra valoració final es dirigeix molt més a les persones i a tots aquells que heu fet possible que tots aquests anys i tots aquests espectacles hagin tingut una raó de ser. El Festival va néixer el 2005, amb la voluntat de portar al Penedès la narració i la tradició oral i fer-ho tenint en compte el territori i la tipologia d’espectacles per als quals apostàvem: proximitat, paraula, descoberta d’indrets locals, el català com a llengua principal, qualitat i, sobretot, esperit crític i bons continguts.
Ens n’hem sortit, gosaria dir. Hem creat una marca que, d’una manera o altra, forma part de l’imaginari de molts penedesencs i prioratins. L’EVA ha reeixit a fer-se un lloc dins allò que s’anomena “l’escena nacional catalana” i ho ha fet a poc a poc, discretament, sense fer massa soroll, picant molta pedra, suant molt i, sobretot, treballant amb un equip que val un tresor i al qual vull agrair de tot cor tanta bona feina i tants bons moments.
L’EVA ha estat un festival de persones i per a les persones. Segons com es miri, aquesta és una frase que, potser, a força de repetir-se massa, ha perdut un xic el sentit en alguns àmbits, però diria que no hi ha massa altra manera de descriure el què final: les relacions entre els qui n’hem format part a una banda i altra de la barrera (organització, artistes, públics) ha anat la major part de les vegades més enllà d’una simple relació de consum cultural o assistència a un espectacle.
Diria que majoritàriament tenim cara, nom i cognom els uns per als altres i que ens sabríem reconèixer com un organisme viu, que forma part d’una comunitat que ens interpel·la. I això, per més que tanquem persiana i que la del 2024 fos la darrera edició del Festival a Penedès i Priorat, m’agradaria pensar que perdurarà en el temps.
La nostra terra és fèrtil en idees i gent que s’arremanga i té iniciatives meravelloses: natros ens vam tirar de cap a la piscina creant l’EVA del no-res. De ben segur que, d’un o altre lloc, sortirà alguna altra proposta que, sense voler-la imitar, prengui com a eix la filosofia i els valors que ens van impulsar i fer créixer durant els darrers 20 anys el Festival.
Tanquem, doncs. I val a dir que no ho fem perquè estiguem al caire de cap abisme, ni hi hagi hagut cap mena de crisi, o ens hàgim avorrit del projecte: i ara! S’ha de dir que estàvem en un moment molt dolç i molt reeixit i que ens enorgulleix dir que la demanda de municipis i entitats per formar part de l’EVA no parava de créixer. Des d’aquí us volem donar les gràcies a tots els qui heu apostat per natros i heu format part d’aquesta gran família.
Així, però, tot i les satisfaccions i un mirar enrere que ens fa feliços, tanquem. Amb el cor mig partit i tristos i contentes alhora de saber-nos amb la feina ben feta, tot i que es decideixi no continuar-la. Si més no com a Festival. Seguiran els Telèfons de l’Eva, l’EvaLudens a les escoles, els vídeos del Territori EVA i el voluntariat lector EVA354. No marxem del tot, doncs! La marca EVA continua viva, i ben viva, ja ho veieu!
I ja està. Només em queda dir-vos que ha estat un plaer ser al capdavant de l’EVA tots aquests anys i haver-ho pogut compartir amb vosaltres. Que, a títol personal, m’ha fet feliç i espero que també us n’hagi fet a vosaltres. Moltes gràcies per haver-hi estat!