En el món de l’administració pública hi ha moltes diferències i nivells, oficialment hi ha 30 nivells que van des de l’auxiliar d’equipaments al de secretari i similars que corresponen el complement de destí. Generalment estan entre el 14 i el 30 que és el màxim marcat per llei, amb una quantitat de diners que la llei de pressupostos fixa cada any, així com els salaris base de cada categoria que està regulada. A part hi ha el complement de destí que on hi ha la diferència entre les persones de la mateixa categoria i el mateix nivell. Aquest complement potser de 100 euros o de 6.000 euros segons els criteris dels qui ho maneguen.
En teoria per ocupar, els càrrecs de tresorer, interventor i secretari has de treure’t un títol a la formació a la capital del regne i després comences de segona categoria i vas pujant amb l’experiència i proves. El procés no és gens fàcil i per accedir has de tenir molts de coneixements i agilitat entre altres virtuts, però amb temps i paciència i anys es pot aconseguir si ets una persona amb uns mínims contrastables.
La realitat és que quan aquests professionals contrastats busquen un lloc de treball acostumen a demanar salaris que superen fàcilment els 50.000 euros anuals i en alguns casos superen els 100.000, en les principals ciutats i viles. Aquests funcionaris acostumen a ser molt professionals i no acostumen a caure en temptacions, abans miren a un altre lloc i aquí no passa res. En cas que l’alcalde de torn vulgui tirar endavant una iniciativa que no s’ajusta a llei, li toca signar perquè l’habilitat de torn diu que això no és correcte i no ho valida. Llavors el batlle davant la seva responsabilitat ho justifica deixant la responsabilitat sobre les espatlles del polític exonerant el funcionari de torn.
La nostra comarca que sempre ha estat molt llesta i espavilada generalment ha posat salaris més baixos per aquests habilitats i ha omplert aquestes places amb llicenciats o administratius que feien aquestes tasques accidentalment. Llavors eren pocs els titulats que venien aquí a exercir el que s’havien guanyat a Madrid per mèrits. També hem tingut casos de secretaris de segona categoria en llocs de primera categoria, esperant assolir el primer nivell quan fos el moment. Dins aquest petit món hem tingut de tot i més. Alguns d’aquests que han vingut s’han implicat totalment en la nova entitat donant joc i agilitat a l’administració per tirar les coses endavant.
Altres s’han buscat altres feines complementàries en consistoris més petits per anar agafant punts i ajudar a l’economia familiar. Altres han començat a delegar tasques i fan els serveis mínims i poca cosa més. Alguns volen aplicar tot el pes de la llei i són infranquejables, els altres són més accessibles a tirar-ho endavant tot i que..... Alguns quan han vingut i han vist el patí, han decidit tornar a marxar abans que morir per un atac de cor. En el món dels accidentals hi ha molta politització com en el món de la policia i a vegades quan canvia un govern també canvien algun dels habilitats buscant la bona sintonia entre el govern i i l’elit dels funcionaris de cada consistori. Hi ha molts polítics tapats que mai han sortit a cap llista electoral i han estat al servei d’un partit i d’una ideologia.
Aquests anaven rodant per les administracions segons els colors que predominaven als consistoris. Hi ha alguns pobles petits que no poden tenir un secretari a temps complet per diners i per volum feina, llavors tenen algun uns dies a la setmana. Altres municipis de la comarca han optat per nomenar secretaris accidentals a persones amb grau o llicenciatura que tenen la categoria d’administratius i fins i tot d’auxiliars, cosa que trobo molt encertada.
Aquestes persones coneixen el territori i saben que si cou. Millor que vingui un de fora cobri quatre vegades més que la resta de la plantilla municipal per posar quatre firmes
en uns documents que han elaborat el seu personal tot i que avui en dia molta cosa funciona amb models i només cal copiar i pegar i saber adaptar, clar. Ho trobo molt encertat. Hi ha personal en aquest gremi que com en altres mons fa servir el seu càrrec per fer bossa mentre la feina la fan els seus súbdits incondicionals. En aquest món, com en els altres també hi ha els seus personatges amb herois i princeses i súbdits i servents. Tot està inventat.