Els anys passen i les coses canvien però hi ha unes tradicions a casa nostra que són clau en algunes festes majors. Quan era jove les anava seguint perquè són cites que realment valen la pena. Si analitzem les nostres festes la majoria tenen uns punts comuns que coincideixen amb alguns matisos però l’essència és la mateixa. Poden ser els concerts, la cercavila, els castells, els correfocs i els castells de focs, el pregó entre d’altres. Hi ha altres propostes que donen identitat a la festa i constitueixen el seu tret diferencial.
Per exemple al Vendrell, un dels elements claus és l’encesa del campanar que és tot un espectacle veure-ho. Enguany vàrem tenir una mostra genial que va entusiasmar a tot els qui en vàrem gaudir d’un punt o altre. En altres edicions anteriors ha estat una cosa més insulsa que ha passat sense pena ni glòria en el record. Si ens anem a la platja veure com Calafell en els darrers anys ha sabut trobar un punt de trobada per gaudir de la festa major a través dels Esgangalats que han fet que els tres nuclis de població del municipi participen en uns desafiaments i actes conjunts que ens porten a altres temps més reculats. És un exercici de convivència i coneixement que molts cops ens falta en les
nostres cites socials més importants. La gent s’ha de conèixer i no només mirant alguna proposta sobre un escenari o a peu pla. Fa goig veure com aquests grups de calafellencs
defensen els seus colors davant els seus rivals més directes.
Un altra de les propostes més genuïnes de la comarca la trobem cada 9 d’agost al carrer Francesc Macià de Llorenç del Penedès. Els castells dels aficionats locals ens mostra com era abans el fet casteller a casa nostra d’una manera natural feta amb seny i amb interès. L’ambient que es viu aquesta nit en aquests pocs metres és genial compartint aquest esforç popular traduït en construccions humanes. Per palpar l’ambient que millor que una sindriada fresca a peu de carrer on la gent es posa molt bé amb aquesta fruita tan nostrada.
Una de les tradicions religioses més arrelades a la comarca que de ben petit he escoltat ha estat el vot del poble del darrer dijous d’agost a Santa Oliva. Aquest acte sempre ha gaudit de molt de fervor i respecte per les persones fidels i les qui de tant en tant van a l’església. HI ha molta devoció per aquesta verge baixpenedesenca. Un altre dels actes estrella de les nostres festes està a la carretillada de l’Arboç. Un dels punts de trobada dels amants de tot aquest món tan ben representat a casa nostra i que
tenim en aquest acte un dels punts més celebrats del que es fa i es desfà a la nostra comarca.
Hi ha tradicions populars que potser no són tan conegudes però que si que estan molt arrelades com és la Quina que anualment se celebra a Bonastre, un dels llocs que no ha perdut les seves tradicions encara que en petit comitè per les seves dimensions. No podem oblidar la volada del Drac de Banyeres, un punt molt atractiu de la seva oferta festiva. També hi ha altres propostes que van agafant forma i força com el festival de l’humor a Cunit que està tenint molta empenta perquè la gent vol també a part de festa
una mica d’humor i riures perquè tot sigui una mica més lleuger.
Segurament hi ha altres actes i propostes tan o més atractives que aquestes a la comarca, però jo pel conec em quedo amb tot això i alguna cosa més que ja no m’hi cap.