La tasca de Joaquim Mallafrè, l’abast de la seva influència com a filòleg, com a traductor, com a persona culturalment compromesa, ha estat enorme. Des de les aules de l’Institut Gaudí primer i després des de la Universitat Rovira i Virgili, ha estat mestre i referent per a moltes generacions de reusencs i reusenques, als quals ha sabut transmetre la riquesa i el goig de conèixer la llengua en tots els vessants que la converteixen en un mitjà de comunicació complet: llengua de tribu i llengua de polis.
Com a traductor, la seva tasca ens ha obert les portes a obres literàries universals tan complexes i fascinants com l’Ulisses, de Joyce, el Tristam Shady, d’Sterne, o els Happy Days, de Samuel Beckett, que avui parlen en català amb un llenguatge viu i proper. A partir d’aquesta experiència com a traductor, iniciada el 1974 amb Look back in anger (Amb la ràbia al cos), de John Osborne, les seves reflexions han contribuït a establir les bases de la traducció catalana moderna.
Compromès amb la cultura, en totes les seves manifestacions, especialment des del Centre de Lectura de Reus, on va assumir diferents càrrecs i responsabilitats, va ser sempre una persona propera: generosa en la transmissió del seu saber i la seva erudició, a prop dels talents incipients, interessada sempre a participar en tota mena d’activitats culturals i ciutadanes de petit i gran format.
Li devem també, entre moltes altres coses, la presència de la veu del Camp en el diccionari de l’IEC, que va contribuir a elaborar com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, on va treballar especialment dins de les comissions de Gramàtica i Lexicografia, i de la qual va ser vicepresident entre el 1999 i el 2002.
La seva tasca pedagògica, a banda de l’Institut Gaudí, on va ser catedràtic d’anglès, i de la Universitat Rovira i Virigli, on va ser professor fins al 2010, es va desenvolupar en diferents universitats catalanes i europees amb seminaris i cursets, i també amb una llarga llista de conferències.
Creu de Sant Jordi el 1998, soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Premi Montserrat Abelló a la trajectòria en l’àmbit de la traducció dins dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, la ciutat de Reus li va atorgar el 2022 el títol de Fill Il·lustre de la Ciutat. Avui, davant la notícia de la seva mort, volem reiterar la mateixa expressió d’agraïment i respecte que la ciutat li va expressar en aquella ocasió.
Ens deixa un dia d’hivern, amb previsió de neu per als propers dies, un comiat en què ressonen ecos literaris de Joyce, del final d’un dels seus contes més memorables que avui se’ns torna a omplir de sentit: “La seva ànima s’esvania a poc a poc mentre sentia caure la neu calmosament per tot l’univers i en tranquil·la caiguda, com el descens a la seva darrera fi, damunt de tots els vius i els morts.”
Com a traductor, la seva tasca ens ha obert les portes a obres literàries universals tan complexes i fascinants com l’Ulisses, de Joyce, el Tristam Shady, d’Sterne, o els Happy Days, de Samuel Beckett, que avui parlen en català amb un llenguatge viu i proper. A partir d’aquesta experiència com a traductor, iniciada el 1974 amb Look back in anger (Amb la ràbia al cos), de John Osborne, les seves reflexions han contribuït a establir les bases de la traducció catalana moderna.
Compromès amb la cultura, en totes les seves manifestacions, especialment des del Centre de Lectura de Reus, on va assumir diferents càrrecs i responsabilitats, va ser sempre una persona propera: generosa en la transmissió del seu saber i la seva erudició, a prop dels talents incipients, interessada sempre a participar en tota mena d’activitats culturals i ciutadanes de petit i gran format.
Li devem també, entre moltes altres coses, la presència de la veu del Camp en el diccionari de l’IEC, que va contribuir a elaborar com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, on va treballar especialment dins de les comissions de Gramàtica i Lexicografia, i de la qual va ser vicepresident entre el 1999 i el 2002.
La seva tasca pedagògica, a banda de l’Institut Gaudí, on va ser catedràtic d’anglès, i de la Universitat Rovira i Virigli, on va ser professor fins al 2010, es va desenvolupar en diferents universitats catalanes i europees amb seminaris i cursets, i també amb una llarga llista de conferències.
Creu de Sant Jordi el 1998, soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Premi Montserrat Abelló a la trajectòria en l’àmbit de la traducció dins dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, la ciutat de Reus li va atorgar el 2022 el títol de Fill Il·lustre de la Ciutat. Avui, davant la notícia de la seva mort, volem reiterar la mateixa expressió d’agraïment i respecte que la ciutat li va expressar en aquella ocasió.
Ens deixa un dia d’hivern, amb previsió de neu per als propers dies, un comiat en què ressonen ecos literaris de Joyce, del final d’un dels seus contes més memorables que avui se’ns torna a omplir de sentit: “La seva ànima s’esvania a poc a poc mentre sentia caure la neu calmosament per tot l’univers i en tranquil·la caiguda, com el descens a la seva darrera fi, damunt de tots els vius i els morts.”