Estem vivint en aquest oxímoron de la multiculturalitat mal aplicada. Abans hi havia unes tradicions que amb el temps anem perdent i algunes venen substituïdes per altres
provinents d’altres latituds. Els nostres polítics ens estan venen la moto que hem de donar cabuda a totes les cultures que per amor o necessitat han aterrat a casa nostra. La idea pot ser molt bona, però si mirem per les nostres contrades trobem el de sempre: els pessebres en llocs cèntrics i que les persones que els toca treballar Nadal poden tenir
una compensació econòmica pels seus serveis laborals en dies tan senyalats.
Però per altra banda resulta que vivim en una societat presumptament laica on el que val és el dia de la dona, el dia de l’infant, el del la sida i tants altres fins a omplir el calendari fins el punt que a vegades coincideixin un parell de celebracions en la mateixa jornada. En molts dels nostres calendaris és més fàcil trobar la posició de la lluna que no pas aquestes grans efemèrides mundials. Potser algun empresari ja ho ha tirat endavant, però no les tenim al nostre abast proper almenys des d’un punt de vista físic.
Tota aquesta multiculturalitat sospitosa s’amaga en la versió moderna del que s’ha fet sempre a casa nostra. En alguns casos potser s’ha importat d’algun poble veí i ho hem arranjat per fer-ho més nostrat. Un exemple clar és el xató que fa 40 anys hi havia llocs de la comarca que no coneixien ni per equivocació com era aquest plat. Ara sembla que ja es cuinava arreu des de les cuines dels nostres predecessors ibers. Les coses són com són no com volen que siguin.
En aquesta comarca de pas tenim la sort de tenir una mica de tot i podem trobar comunitats de totes les parts del món amb més o menys volum, però són poques cultures que tenen l’oportunitat de sortir al carrer d’una manera normal i donar a conèixer les seves tradicions i costums. Potser fins ara la musulmana és la que ha tingut més possibilitats, però sempre com una cosa curiosa i amb un toc peculiar i no pas com una manifestació inherent a la realitat d’aquesta societat que tenim a casa nostra.
El que si que fan els nostres quan toca eleccions que és el tema que més els motiva i atrau és anar a els mesquites i fer un curs bàsic de vota’m a mi que jo t’arreglo la vida. Després posen un parell o tres de membres d’aquest col·lectiu en posicions que no sortiran ni per casualitat i tots feliços i contents perquè som una colla d’integradors i inclusius. En aquest joc de trilers que ens toca viure ensenyen on està la fitxa, però aquesta ja no la tornes a veure fins a les properes eleccions.
El que si que tira és aquest esperit consumista amb encesa de llums de Nadal que només toca en uns quants carrers privilegiats sense criteris mínimament objectius ni res semblant. Potser que ens estalviem tot el postureig i dediquem aquests diners a altres coses. No fa gaires anys un poble de la comarca va preguntar als seus veïns que preferien si tenir llums de Nadal o una important reducció en el parc nadalenc per als més petits No cal que us digui que va guanyar perquè la majoria de gent té les idees clares, però a vegades uns quants no saben distingir quin és el millor camí per portar un poble.
Doncs res, en aquest Nadal multicultural igual que integrador anem veient com cada dia el petit comerç ho passa una mica més magre i les grans cadenes es van estenent com una taca d’oli a la comarca. Al final els eixos comercials seran una estampa del passat com els pagesos i els acomodadors de cinema que de mica en mica ja forment part d’aquesta història que avança ràpid en les nostres agendes i mentre esperem un nou any enguany ja ens ha colat un cànon per les clavegueres i potser el proper any el tindrem per creuar els passos de vianants que alguns ja queden desapercebuts per un mal manteniment. Doncs comença el Nadal. Ja fa dos mesos que tenim els torrons i ja ho tenim tot. Bones festes i un venturós any nou.