La viabilitat del Centre Mèdic Quirúrgic de Reus no està clara. Així ho ha alertat el grup municipal de la CUP aquest dimecres, després que els comptes del 2021 es tanquessin amb un dèficit de dos milions d'euros. La formació considera que el CMQ està seguint el camí que va recórrer els darrers anys l'Hospital Sant Joan, que es va salvar amb el seu traspàs a la Generalitat.
La portaveu cupaire, Marta Llorens, ha exposat que el govern local veu el CMQ com «la gran esperança perquè sigui el centre neuràlgic de la salut pública a la ciutat». «Aquest futur no pot començar més malament», ha etzibat. Ha afegit que «el CMQ pren el mateix camí que l'Hospital Sant Joan, serà una amenaça per a les arques municipals».
La justificació que el govern de Reus ha donat, fins ara, per explicar els números negatius ha sigut l'impacte de la pandèmia. Exposen que ha provocat una davallada important de l'activitat, motiu pel qual el sistema de finançament del CMQ, a través d'activitat privada, s'hauria reduït. Al consell d'administració també haurien exposat que no s'havien optimitzat les instal·lacions.
La formació cupaire considera que són «excuses de mal pagador». El pla previst contempla escurçar les estades ambulatòries dels pacients i reorganitzar el sistema assistencial. Un concepte que la CUP tem que acabi suposant una reducció de personal.
Els fons de reserva compensaran els dos milions d'euros negatius
Per compensar els dos milions d'euros negatius del balanç comptable es recorrerà als fons de reserva de l'empresa municipal, que constaven d'uns tres milions d'euros. «Què passarà amb l'empresa quan no pugui fer front als obstacles que vindran?», es pregunta Llorens. En aquest sentit, considera que fa temps que es veuen indicis d'aquesta deriva, com el fet d'haver de compaginar l'activitat en dues instal·lacions.
El trasllat del CMQ a l'antic Hospital Sant Joan es va dissenyar per fases, i la seva culminació no arribarà «fins al 2028 o el 2029», ha recordat. Qualifica de «duplicitat de serveis» el fet que hi hagi alguns procediments mèdics que es fan a totes dues seus, com altres despeses inherents al fet de mantenir els espais. Cal sumar-hi, ha seguit, el lloguer que haurà de pagar l'empresa municipal a l'Hospital Sant Joan ara que l'ha assumit la Generalitat.
A més de les dues seus pròpies, el Centre Mèdic també desenvolupa activitat a les instal·lacions hospitalàries. L'empresa municipal reusenca té pendent de presentar un pla de competitivitat que ha de plantejar el full de ruta a seguir. Ni el consell d'administració i la plantilla en tenen notícies, segons ha denunciat la CUP.
La CUP qualifica la feina de la gerent d'«ineficient i ineficaç»
Els dos milions d'euros negatius amb els quals s'ha tancat el 2021 també impliquen que la plantilla no cobri les DPO. Es tracta d'una part del sou que, segons el conveni, queda constituïda com a incentius, però que només es pot cobrar si l'empresa tanca en equilibri comptable. L'any 2019, ha recordat Llorens, la plantilla va cobrar un 33% d'aquestes DPO, i el 2020 va seguir baixant fins al 20%.
Ha recordat, també, que es va incorporar Gemma Espigares, exdiputada d'ERC al Parlament, com a gerent del CMQ. L'objectiu, assegura, era pal·liar la situació que ja es preveia, i de fet s'havia arribat a augurar un negatiu comptable de tres milions d'euros al tancament del 2021. Llorens ha insistit que aquesta gerència implica un sou de 80.000 euros, que ja van denunciar per excessiu quan es va aprovar.
Amb els comptes del 2021 tancats amb dos milions d'euros de negatiu, des de la CUP consideren que «la seva feina ha estat totalment ineficient i ineficaç». La formació anticapitalista insisteix en la seva oposició al model del CMQ. Es tracta d'un equipament i una empresa públiques que ofereixen serveis privats, principalment a través de mútues de salut.
«No hem entès mai ni mai estarem a favor que una empresa pública ofereixi activitat privada», ha sentenciat. Ha carregat, també, contra el fet que sanitaris de centres públics «utilitzin aquestes instal·lacions com una segona activitat per al seu lucre». Una dinàmica que, assegura Marta Llorens, és la que ha de garantir la continuïtat del CMQ segons el pla de competitivitat.
En canvi, ha denunciat, «s'ha de reconèixer que el CMQ només se sosté amb la concertació que fa amb el CatSalut». És a dir, que l'empresa municipal reusenca apostaria per basar-se en l'activitat privada, però a la pràctica recorreria, per garantir ingressos, a l'activitat que la Generalitat li encarrega.
De tancar el Mercat del Carrilet als 1,5 milions d'euros de benefici
Durant la compareixença de premsa, la CUP també ha criticat situacions d'altres empreses municipals. La regidora Mònica Pàmies ha assegurat que se segueixen mantenint «les dinàmiques d'Innova». En aquest sentit ha qualificat de «no transparència» l'actitud del govern als consells d'administració.
Ha carregat, novament, contra la figura de Josep Maria Adserà, al capdavant de Reus Transport Públic i de Reus Mobilitat i Serveis. «Un gerent que va ser condemnat amb el senyor Prat el 2016 en el cas Innova per mala praxi en la gestió pública», ha criticat. La condemna, ha afegit, li va suposar «tornar més de 48.000 euros».
En el cas de la primera empresa municipal, ha tancat el 2021 amb un benefici de 6.738 euros segons ha detallat Pàmies. «És una empresa que té molts conflictes laborals oberts», ha recordat. S'hauria creat, segons ha fet públic, un càrrec de sots gerència per donar suport a Adserà.
Es tracta d'una plaça de promoció interna amb un suplement de sou d'uns 8.000 euros l'any. Pel que fa a Reus Mobilitat i Serveis, ha seguit, ha tancat amb un benefici d'1,5 milions d'euros. Una prova, considera Pàmies, que «queda totalment injustificada la raó econòmica pel tancament del Mercat del Carrilet».
