El setembre del 2018 es va fer públic que el govern de Reus es plantejava aixecar un nou edifici per acollir empreses al polígon Tecnoparc. Aleshores es preveia arribar a la plena ocupació de les instal·lacions el 2019 i es començava a estudiar la construcció d'un nou edifici. L'agost del 2020 des del govern s'admetia que el projecte havia quedat en un segon terme per prioritzar altres àmbits.

Ara hauria tornat al capdamunt de la taula de Redessa segons han apuntat aquest dimarts l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, i la regidora d'Economia i Coneixement, Teresa Pallarès. De fet, la construcció d'aquest nou edifici, conegut en algun moment com a Cepid 2, figura al Pla d'Acció Municipal del govern presentat el 2019. Redessa té, al polígon Tecnoparc, l'edifici que porta el mateix nom i el Cepid, tots dos per allotjar-hi empreses principalment tecnològiques.

«Tenim els espais molt plens i tenim demanda d'espais», ha assegurat Pallarès. «Tenim un edifici que és el Cepid i ens estem plantejant seriosament la construcció d'un altre edifici, perquè estem plens i tenim demanda». Sense donar-ne més detalls ho han exposat durant una compareixença de premsa convocada per treure pit del «posicionament tecnològic de Reus».

Carles Pellicer ha sentenciat que «Reus és un referent tecnològic al país». «Barcelona també ho és, però Reus també ho és; hi ha dues ciutats cabdals i capitals de la tecnologia, ho afirmo», ha insistit. Per defensar-ho s'ha servit del 2% d'ocupació en l'àmbit tecnològic que hi ha a la ciutat.

Reus es considera «un referent tecnològic» d'àmbit català

«Reus és la ciutat catalana amb un percentatge més alt d'ocupació en el sector TiC després de Barcelona», ha subratllat. L'ocupació en aquest sector suposa el 3,4% en el cas de la capital del país. Entre les instal·lacions de Redessa al camí de Valls i els dos edificis del Tecnoparc hi ha uns 1.300 treballadors segons dades del govern.

Pallarès també ha posat en relleu projectes que desenvolupa Redessa, com la Incubadora TiC o l'Innolab. Per tal d'atraure empreses i facilitar-los la seva implantació també s'ha posat en marxa un servei de softlanding —en anglès, aterratge suau—. Es tracta d'un «acompanyament des de l'empadronament fins a les escoles o fins i tot per trobar un lloc per viure a la ciutat».

Pel que fa al futur, s'ha apostat molt clarament per la creació d'un hub —una concentració d'empreses d'un mateix sector en un espai concret—. Centrat en la tecnologia i la nutrició, es va anunciar el 23 de febrer passat i depèn d'una partida dels fons europeus Next Generation per desenvolupar-se.

Tot i això, Pallarès assegura que «nosaltres tenim recursos per començar a tirar endavant». Es tracta de la gran aposta de Reus i de part del territori pel que fa al creixement econòmic i empresarial a la regió els pròxims anys. Ha apuntat que «a meitats de juny» el projecte podria estar prou madur per fer-ne una primera presentació.

La regidora reusenca també ha mencionat algun altre àmbit en el qual «Reus té prou capacitat per ser una de les ciutats pioneres». S'ha referit, en concret, al blockchain —cadena de blocs, en anglès—. Es tracta d'una manera d'emmagatzemar i gestionar dades informàtiques de manera segura.

Sovint s'aplica a transaccions bancàries tradicionals o noves monedes digitals. És un sector a l'alça amb molt de pes a l'àmbit tecnològic. No s'ha detallat cap projecte al respecte, però se l'ha presentat com una línia atractiva per a l'atracció d'empreses i inversions.