L'espai triat ha estat tota una declaració d'intencions en tots els sentits: la seva decoració renaixentista i les seves pintures eren una al·legoria a la situació, a la vegada que l'elecció de Reus per dur a terme aquest tradicional esdeveniment que se sol desenvolupar a Tarragona ha estat una voluntat manifesta: "una descentralització de la descentralització" ha assegurat la presidenta de l'ens, Noemí Llauradó, un dels objectius que persegueix també la futura àrea metropolitana de Tarragona.
[noticiadiari]99/13534[/noticiadiari]
Durant més d'una hora, Llauradó ha repassat les línies mestres en què es mourà la Diputació en els pròxims anys. Poques novetats, però idees clares: aquest serà "el mandat de l'aigua" i el d'assentar les bases de la futura àrea metropolitana de Tarragona. De fet, aquesta darrera qüestió és la que s'ha tractat més àmpliament on la presidenta ha aclarit alguns dels dubtes que genera aquesta futura AMT.
Mutualitzar els recursos
"Hem tenir visió de ciutat única" ha assegurat Llauradó i per aconseguir-ho ha apuntat que "en un futur" s'hauran de "mutualitzar" els recursos, és a dir, que cada municipi que formi part de l'àrea metropolitana haurà d'aportar diners a una bossa comuna per poder tirar endavant els objectius marcats, els quals com ja s'havia anunciat, donaran prioritat al desenvolupament econòmic i social, la mobilitat i la sostenibilitat.[noticiadiari]99/13800[/noticiadiari]
Aquesta mutualització de serveis acabarà derivant amb l'obligació de tenir un "ens jurídic" que s'encarregarà d'administrar i gestionar els recursos, un escenari que la presidenta veu com a inevitable, però encara a llarg termini. Sobre el format que tindrà, de nou ha recalcat que no necessàriament s'haurà de seguir un model com el de Barcelona, sinó que hi ha altres fórmules com els consorcis, les agències o altres models europeus. També ha volgut aclarir que això no derivarà en una pèrdua de competències dels propis municipis.
L'AMT, doncs, ja ha començat a caminar "amb petits passos", però sense descansar. En aquest sentit, s'està a l'espera que els ajuntaments defineixin quins seran els seus representants als diversos grups de treball que es formaran per tractar cada temàtica i, un cop ho facin, s'iniciaran les trobades de manera periòdica. D'altra banda, hi haurà les comissions, encapçalades pels alcaldes i alcaldesses dels vuit primers municipis integrants de l'AMT, que es reuniran cada sis mesos.
Sobre les ciutats i pobles que acabaran formant part aquesta àrea metropolitana tampoc hi ha novetats. "És una qüestió que es definirà en les comissions" ha afegit Llauradó, que apunta a la incorporació de nous municipis a banda dels del grup impulsor —Reus, Tarragona, Constantí, la Canonja, Vila-seca, Salou, Cambrils i Valls—.
La gestió de l'aigua, el gran repte
Per si l'embrió de l'AMT no fos prou feina, la gestió de l'aigua i de la sequera tindrà també un pes molt important en aquest mandat. Malgrat que com ha apuntat la presidenta ja fa anys que és una qüestió important, a partir d'ara ja és transcendental.[noticiadiari]99/14382[/noticiadiari]
En aquest sentit, l'ens supramunicipal ha presentat tot just aquesta setmana el seu 'Projecte de millora de l'eficiència del cicle urbà de l'aigua mitjançant la digitalització', un pla que aspira a obtenir 10 milions d'euros dels fons PERTE del Ministeri per a la Transició Ecològica i que té com a objectiu optimitzar i millorar la xarxa d'aigua de 120 municipis de la demarcació.
Es tracta d'un projecte bàsic per poder afrontar la manca d'aigua als municipis del territori, ja que s'ha comprovat que alguns d'ells arriben a perdre fins al 40% de l'aigua per culpa de mancances i errors en la xarxa.
Finalment, Noemí Llauradó també ha volgut fer valdre una altra de les propostes ja presentades per la Diputació de Tarragona i, segons assegura, ajudarà a agilitzar els tràmits i el repartiment dels recursos als consistoris. Es tracta del pla ImpulsDipta, el qual està dotat amb 147 milions d'euros fins a l'any 2027 i que es destinarà als municipis perquè puguin executar inversions o utilitzar els diners per a despesa corrent.
[noticiadiari]99/13394[/noticiadiari]
La novetat, a banda d'un increment d'un 11% en la dotació econòmica, és que totes les convocatòries que es feien per atorgar ajuts, ara quedaran englobades en un únic pla quadriennal, un fet que simplificarà la burocràcia i agilitzarà els tràmits entre administracions perquè els municipis puguin beneficiar-se d'aquests diners.
