Un dels fets més destacats és que malgrat que Esquerra Republicana guanyés de manera evident a Llevant, el vermell socialista és ben intens a la Vall de l'Arrabassada i a Boscos. Si bé a les dues seccions censals de la Vall de l'Arrabassada on guanya el PSC sembla haver-hi un mínim frec a frec (en total, el PSC hi recull 264 vots i ERC 226), a Boscos la victòria socialista és més clara: 268 socialistes contra 182 republicans. En aquest darrer barri, de fet, el Partit Popular (175) i Junts (171) són ben a prop d'ERC, donant un escenari radicalment diferent del que es produeix en el global de la ciutat i a zones veïnes.
I és que a banda de la decisió evident de la major part dels tarragonins de voler canviar d'alcalde i de govern, a Boscos la situació té altres explicacions, com ara les diferents mobilitzacions i consultes que s'han produït per rebutjar ocupacions de xalets i per la possible arribada d'un alberg juvenil a la Ciutat Residencial, equipament que porta tancat durant dècades. Els membres de la plataforma Pro Llevant van protagonitzar un dels darrers plens municipals ja que després de protestar contra el govern municipal van ser expulsats per la Guàrdia Urbana. Tant ERC com la CUP han acusat aquests moviments, també presents a Ponent, de fomentar la xenofòbia i el feixisme.
Sigui com sigui, la disputa per cadascuna de les seccions censals sembla dibuixar dues ciutats diferenciades amb taques d'un i altre color entre mig. El partit més votat a la majoria de carrers de Llevant va ser ERC, però per exemple a la secció que inclou Cala Romana, la Savinosa i l'entorn del Nàstic, on hi ha molt d'habitatge unifamiliar, el segon partit no és el PSC, sinó el Partit Popular. També és important el suport a Junts a la secció que engloba Monnars, Entrepins, l'Escorpí, la Mora i Tamarit, ja que tot i ser el cinquè partit en vots a tota la ciutat, aquí Junts és tercera força. Precisament és a la Mora on viu Jordi Sendra, el cap de llista de Junts, i l'associació de veïns va demanar el vot per ell poc abans dels comicis per haver donat suport a la constitució d'una EMD.
Disputa pel centre de la ciutat entre ERC, PSC i PP
Una de les sorpreses d'aquestes eleccions va ser el resultats de la llista de Maria Mercè Martorell (PP), que va recuperar la força perduda des del 2019. Els populars guanyen en cinc seccions censals: al capdamunt de la Rambla Nova, a la Via Augusta, així com en dues illes properes a la plaça Imperial Tàrraco. En tots els casos es tracta de victòries per la mínima, tot i que en dues ocasions amb qui rivalitza Martorell no és amb Pau Ricomà sinó amb Rubén Viñuales.Els socialistes guanyen amb claredat a la Part Baixa de la ciutat excepte a l'entorn de la Tabacalera, on els republicans gairebé aconsegueixen empatar. On sí que els de Rubén Viñuales no hi tenen res a fer és al Serrallo. Al barri mariner, els socialistes (65) fins i tot són tercera força superats per Junts (69) i ERC (95). Pel que fa als barris de Ponent, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau, no hi ha disputa possible: el PSC i fins i tot en algunes zones Vox superen de llarg ERC.
El PSC triomfa en 55 de les 84 seccions censals
En qualsevol cas, el global de les estadístiques deixen una imatge ben evident: de les 84 seccions censals a la ciutat de Tarragona, només en 24 ERC va ser primera força, mentre que en 55, més del doble, va guanyar el PSC. Respecte a fa quatre anys, també crida l'atenció que Junts no hagi guanyat en cap zona de la ciutat, ni tan sols un dels seus feus habituals, una illa d'edificis entre la Rambla Nova i la plaça Imperial Tàrraco. En aquesta ocasió, Junts hi ha estat quarta força, per darrere del PSC, el PP i ERC.[municipals2023]MUN43148[/municipals2023]
