Matías Alonso és el candidat de Ciutadans a les eleccions al Parlament per cinquena vegada. Nascut a La Línea de la Concepción (Cadis) l'any 1952, Alonso viu al Vendrell i durant 21 anys va servir com a oficial de l'Exèrcit de Terra. Tot i que en les quatre anteriors cites amb les urnes els taronges van aconseguir representació per la demarcació tarragonina, ara les enquestes no els donen representants a la cambra catalana.
Cal recordar que en les eleccions del 14 de febrer de 2021, la candidatura de Ciutadans va obtenir 14.566 vots (5,24%) i un diputat, perdent més de 100.000 vots i quatre dels cinc representants que havien aconseguit en els comicis del 2017.
L'any 2017 Ciutadans va guanyar les eleccions a Catalunya i també a Tarragona i ara les enquestes no els donen representació. Com afronten els comicis del 12-M?
Nosaltres estem tranquils, primer de tot perquè hem fet una feina incontestable. Moltes coses han canviat, no només al Parlament, sinó al conjunt de la política catalana. I nosaltres estem convençuts que els nostres votants encara creuen en el nostre projecte i que es mobilitzaran, perquè són votants que saben que Ciutadans ha estat sempre lleial al seu vot. Per tant, estem confiats que hi haurà una bona resposta, estem esperant que hi hagi una mobilització en l'àmbit del nostre votant i que el resultat sigui positiu per nosaltres, com ha estat sempre. Jo em vaig presentar al 2012 per Tarragona i no estava en cap enquesta. I no només vaig entrar, sinó que tampoc vam ser l'última força.
Què hi ha en joc per a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre el pròxim 12 de maig?
Jo crec que tots els catalans, però especialment les comarques de Tarragona, ens juguem molt. Perquè fa ja més d'una dècada que estem en una paràlisi absoluta. El Govern no ha gestionat, ha estat centrat en el seu procés, mirant-se el melic i volent dur a terme un projecte que ni és democràtic ni és viable a l'Europa del segle XXI. Per tant, el que necessitem és canviar-ho. Necessitem obrir un nou capítol a la història política de Catalunya i que les institucions estiguin treballant pel conjunt de la ciutadania. Tarragona segueix estant a la cua i en els pressupostos fallits del 2024 també ho estava. Necessitem un impuls per Tarragona, treure del calaix tots els projectes que estan adormits per l'interès polític d'Esquerra i per la manca d'empenta del PSC. Un d'ells és el Hard Rock, un projecte que, hores d'ara, probablement, s'hagi convertit en impossible. Però també necessitem millors infraestructures, millor sanitat, millor educació i que Rodalies funcioni.
"No hi ha voluntat política per part d'ERC per tirar endavant el Hard Rock"
Com veu el projecte de Hard Rock? Què hauria de fer el Govern?
El primer que ha de fer el Govern és no enganyar els promotors. El projecte s'ha dimensionat d'una forma adequada, és un bon projecte per a la demarcació, que pot portar una desestacionalització de l'oferta turística. Però cal tirar-lo endavant, treure'l del calaix i tirar-lo endavant. Cal recordar que està pendent exclusivament d'un informe del Departament de Medi Ambient. Que ho facin d'una vegada, que aprovin el pla director urbanístic del CRT i es faci aquest projecte. Però sembla que no hi ha la més mínima voluntat política per part d'Esquerra Republicana de Catalunya. En l'últim ple del Parlament, vaig preguntar sobre la qüestió al Govern i no em van respondre en cap moment, van ser incapaços de nomenar el Hard Rock.
S'ha utilitzat el Hard Rock com a excusa per avançar les eleccions?
No, no s'ha utilitzat el Hard Rock. Hi ha hagut un partit que semblava que posava una línia vermella, però que estava amb moltíssimes ganes de pactar amb el Govern, que són els Comuns. No era una línia vermella, era un intent de collar una mica més el Govern. El que ha fet servir la fallida dels pressupostos de la Generalitat ha estat precisament Esquerra, que veia que s'estava dessagnant després de la revifada que ha tingut Puigdemont gràcies a Pedro Sánchez. Van veure que perdien força i suports i van decidir avançar eleccions abans de perdre tots els mobles.
En la gestió hídrica del territori hi ha casos paradigmàtics, com l'Espluga de Francolí, que s'han d'abastir amb camions d'aigua. Com ha de ser aquesta gestió?
Aquesta situació és una vergonya que no només ha passat amb l'aigua, també ha passat amb altres grans projectes a Catalunya. És la manca absoluta de visió estratègica que han tingut els governs de la Generalitat al llarg dels anys en qüestions que són essencials, com disposar d'aigua potable. Només s'han enrecordat de Santa Bàrbara quan tronava i de l'aigua quan ha arribat la sequera, com va passar l'any 2008. El que s'ha de fer és posar fil a l'agulla amb visió estratègica, amb un projecte a mig i llarg termini, que sigui clar, disposar d'unes infraestructures que facin que l'aigua potable i l'aigua que es pugui regenerar estigui disponible. Al conjunt de la demarcació de Tarragona el problema és relativament petit, però també és cert que hi ha casos, com l'Espluga de Francolí, on no disposen d'aigua potable. I això no se soluciona amb una depuradora, sinó amb infraestructures que permetin portar aigua potable d'allà on n'hi ha a on no n'hi ha.
S'ha de portar aigua del riu Ebre a Barcelona?
La realitat és que aigua n'hi ha, però no només la de l'Ebre. Cal recordar que l'aigua de l'Ebre ja arriba, per exemple, a una part de la demarcació de Tarragona, donant servei a la indústria i a molts municipis que tenien dificultat per tenir aigua de qualitat. Portar aigua de l'Ebre cap a Barcelona podria ser una solució d'emergència, però no hem de pensar en això. Interconnectar xarxes pot ser molt positiu, però, repeteixo, s'hauria de fer amb una visió estratègica.
Un dels problemes que té el Delta de l'Ebre és la seva regressió. Què proposen per revertir la situació?
Des de Ciutadans aquesta qüestió ens l'hem pres molt seriosament i l'hem portat fins a Europa, demanant a la Comissió Europea que obri un expedient als governs d'Espanya i Catalunya perquè no estan salvaguardant un espai mediambiental d'una riquesa incalculable. No volem que el Delta continuï perdent terreny i això no és pot fer sense la mà de l'home, perquè és precisament la mà de l'home la que ha provocat la problemàtica actual. Estem molt d'acord amb la Taula de Consens del Delta, els hem portat a Brussel·les, els hem portat a parlar amb la Comissió Europea i estem satisfets de la feina que nosaltres hem fet. Hem volgut impulsar que la política del govern català i del govern espanyol estiguin orientades a salvar el Delta. La realitat és que hi ha un pla del Ministeri de Foment, aprovat fa un any i mig, i encara no s'ha posat fil a l'agulla.
"Per solucionar el problema de Rodalies primer que s'ha de dedicar la línia de la costa exclusivament als viatgers"
Els pagesos i ramaders reivindiquen menys burocràcia i més suport de l'administració. Com valoren les demandes del sector?
El sector demana, sobretot, menys burocràcia, que se'ls deixi treballar, que no hagin de dedicar més temps a solventar qüestions burocràtiques que als seus conreus o a les seves granges. També demanen tenir un accés racional a l'aigua disponible, no la retallada dràstica que ha fet el govern, i treballar perquè les seves explotacions siguin rendibles. I això que demanen pagesos i ramaders és el que nosaltres volem que tinguin. Estem d'acord amb les seves peticions i els hi hem donat suport al Parlament, al Congrés i a Europa. Tenim una bona indústria agropecuària a Catalunya i l'hem de salvaguardar, enfortir-la i fer-la competitiva.
És un bon projecte el Tramvia del Camp de Tarragona?
Crec que és un bon projecte, però hauria d'estar funcionant des de fa cinc anys. És un altre projecte que entra dins de l'àmbit estratègic i que no s'ha tirat endavant. Nosaltres estem molt a favor de la seva posada en marxa, però lamentem el retard provocat perquè els governs de la Generalitat només es miren el melic.
Què s'ha de fer per solucionar el problema de Rodalies?
Primer que tot és dedicar la línia de la costa exclusivament a viatgers i acabar les obres necessàries perquè les mercaderies passin per l'interior. Però el problema no són només les mercaderies, també ho és la gestió de les línies i del material necessari perquè circulin els trens. És hora que hi hagi un canvi, ara que sembla que hi haurà un traspàs, tot i que la gestió horària ja està en mans de la Generalitat. Ara, les administracions s'han de posar d'acord d'una vegada per fer tot el necessari perquè aquesta infraestructura funcioni com ha de funcionar.
"Reclamem un nou hospital pel Baix Penedès, però també un nou hospital a les Terres de l'Ebre"
En l'àmbit sanitari continua la falta de metges i les llistes d'espera. Què proposen des del seu partit?
El primer de tot és ser un pol d'atracció per als professionals sanitaris i ara Catalunya, malauradament, no ho és. Hem vist episodis que realment són de vergonya, amb alguns radicals que prioritzen altres coses que abans que un bon servei mèdic. S'ha de dotar de més i de millor personal al servei sanitari públic. I necessitem inversions. També s'han de millorar els consorcis que hi ha ara amb entitats de l'àmbit privat, com per exemple l'Hospital Comarcal del Vendrell, que està absolutament sobrepassat. Nosaltres reclamem un nou hospital pel Baix Penedès, però també un nou hospital a les Terres de l'Ebre, perquè el que es vol fer amb l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa no té cap mena de sentit.
Un dels problemes a les comarques de Tarragona és la falta de metges en zones rurals. Són suficients els incentius que es fan des del Departament?
No, i ho estem veient, per exemple, en el MIR, que a Catalunya no s'estan cobrint les places d'atenció primària. És una especialitat que té moltes dificultats, està sobrecarregada, però també perquè en l'àmbit rural és complicat arribar a tot arreu en les condicions en què actualment s'arriba. Per tant, és una qüestió d'inversió. Són recursos que s'han de posar i si s'ha d'augmentar el pressupost, s'haurà d'augmentar. I si s'ha de contractar personal s'haurà de contractar. Tothom té dret a una sanitat de qualitat i s'ha de dotar dels recursos necessaris perquè arribi a tothom. L'atenció primària és fonamental en un sistema sanitari que té l'objectiu d'estar equilibrat. És fonamental i ha d'estar dotada perquè no hi hagi una sobrecarrega en altres àmbits de l'atenció sanitària.
"L'Aeroport de Reus pot ser un segon aeroport de Barcelona"
Creu que l'aposta del Port de Tarragona pel turisme de creuers és encertada?
Ho veiem bé. Pensem que Tarragona té un potencial turístic que no està del tot aprofitat. I creiem també que hi ha una bona idea inicial, que és el fet de tenir una mesa per posar d'acord les institucions tant en l'àmbit local com en l'àmbit autonòmic i en l'àmbit professional del sector. El turisme de creuers s'ha d'aprofitar i potenciar, perquè cal destacar que l'arribada de creueristes té un impacte en el conjunt del territori, no només a la ciutat de Tarragona sinó també a les comarques de costa i interior.
Una infraestructura important a nivell turístic és l'Aeroport de Reus. Considera que encara té potencial per recórrer?
Les ciutats europees que tenen un pol d'atracció des d'un punt de vista econòmic, des d'un punt de vista turístic i en què hi ha una arribada de passatgers importants disposen de més d'un aeroport, dotant al sector aeri d'un funcionament àgil i amb una bona resposta a les seves necessitats. L'Aeroport de Reus pot ser un segon aeroport de Barcelona, com passa en altres ciutats com París o Londres. Perquè el Prat té les limitacions que té per créixer, però el que s'incrementarà segur és la demanda. Estic d'acord amb l'impuls que li van donar en l'àmbit metropolità tarragoní des de la Cambra de Comerç de Reus i també des de la Cambra de Tarragona, que reivindiquen la necessitat que hi hagi un bon aeroport amb millors serveis, més interconnectat, amb millors connexions amb Barcelona.
Parlant d'àmbit metropolità. Aquests últims mesos s'està gestant l'Àrea Metropolitana de Tarragona. Quina opinió li mereix aquesta aposta?
Crec que és una realitat, és una realitat social. Tenim dos grans ciutats que en lloc d'estar fent oposició l'una amb l'altra, el que han d'anar és plegades. Aquesta figura d'una àrea metropolitana pot ser la solució. Crec que ambdues ciutats tenen interessos comuns, que ambdues ciutats poden entendre's en moltes qüestions i que tenen una influència gran en altres localitats de l'entorn que lògicament sortiran beneficiades també. Crec que és una bona línia, que s'ha de seguir treballant i explotant.
Els resultats de l'informe PISA revelen que hi ha un problema en l'àmbit educatiu.
El problema de l'educació en general, no només a Catalunya, és que aquesta és una qüestió fonamental que no ha estat mai prioritària pels governs, sinó que ha estat més una arma llancívola a l'hora dels canvis de governs. És un desastre com s'ha tractat l'educació en general. Nosaltres sempre hem apostat per un projecte educatiu clar que passa per enfortir l'educació pública, enfortir l'educació universitària i garantir que els alumnes en el seu pas pel sistema educatiu tinguin les condicions necessàries, però el que passa és el contrari.
"No podem fer de l'educació una qüestió ideològica i una qüestió identitària"
Estem més entretinguts en quin idioma es parla ara mateix als patis de les escoles o dels instituts, que no pas amb la necessitat que els alumnes tinguin una cultura d'aprenentatge, una cultura de l'esforç i que siguin capaços de superar el seu pas per les escoles i els instituts amb les millors condicions per arribar a les universitats o als centres de formació professional. No podem fer de l'educació una qüestió ideològica i una qüestió identitària, com s'està fent, sinó al contrari, el sistema ha d'estar orientat a les persones i no als interessos del nacionalisme o del separatisme.
La seguretat és una preocupació important en la ciutadania. Falten mossos a Tarragona?
Falten mossos des de fa molt temps. Recordo que l'any 2012 nosaltres portàvem al programa l'objectiu d'arribar als 22.000 agents i ara com ara estem al voltant dels 18.000. Caminem cap als 22.000 efectius, però no hi arribarem demà, l'horitzó és el 2030. No hi ha prou efectius i no hi ha un sistema prou àgil de cooperació amb les policials locals i veiem que hi ha un desarrelament de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. S'han de potenciar els mecanismes de cooperació entre cossos perquè hi hagi una presència policial més clara al carrer que dissuadeixi l'acció dels delinqüents habituals.
Ara mateix hi ha un creixement exponencial dels delictes d'agressions sexuals i robatoris amb violència. I també hi ha una reiteració delictiva per part d'un grup reduït de delinqüents, alguns dels quals estan en situació irregular en l'àmbit de l'estrangeria, però que segueixen delinquint d'una forma, sembla que impune, perquè el sistema judicial no està dimensionat adequadament, i van al jutjat i els deixen anar, i no es compleix tampoc la llei d'estrangeria que permetria que alguns d'aquests delinqüents, els que estan en situacions irregular, que són multireincidents i que estan contínuament delinquint, se'ls retorni als seus països d'origen.
La seguretat es pot millorar només amb més policia al carrer?
És necessiten canvis, no només de presència policial, necessitem canvis també en l'àmbit legislatiu, cal canviar la legislació en l'àmbit processal, en l'àmbit penal, però sobretot que les lleis que hi ha es puguin complir i, sobretot, que hi hagi una presència policial també al carrer que pugui dissuadir als delinqüents. Cal acabar amb la inseguretat i la percepció que té la ciutadania, perquè això té conseqüències, com és el creixement del populisme, no només de Vox sinó també en l'àmbit separatista.
"Està clar que la indústria ha de caminar cap a la descarbonització i cap a la indústria de l'hidrogen verd"
La indústria química reclama més ajuts a les administracions per afrontar el seu procés de transició cap a la descarbonització. Com ho veuen des de Ciutadans?
Nosaltres creiem que la indústria química és fonamental a la demarcació de Tarragona. Tenim el pol industrial químic més important del sud d'Europa i és una indústria que està en constant evolució. Està clar que s'ha de caminar cap a la descarbonització i s'ha de caminar també cap a la indústria de l'hidrogen verd i nosaltres hi donem suport. Els governs han de donar suport a aquests canvis i no posar pals a les rodes, tenint en compte que les indústries són prou potents. S'ha de negociar amb elles perquè facin aquest camí i no s'ha de permetre que hi hagi cap deslocalització, perquè és un sector molt important per Tarragona.
També hi ha una part de la ciutadania que reclama més seguretat en aquesta indústria.
Des de Ciutadans considerem que ha de ser una indústria segura, pels treballadors, pels habitants que hi viuen al voltant, per a la ciutadania en general, i també pel medi ambient. En això, la indústria i l'administració han d'invertir els recursos necessaris i controlar que, efectivament, aquesta indústria és segura.
La pròxima dècada està previst el tancament de les centrals nuclears tarragonines. Com s'ha de garantir el futur de les comarques que acullen aquestes nuclears?
Nosaltres hem estat crítics amb el calendari que s'ha fixat pel tancament de les nuclears perquè cal recordar que entre el 20% i el 25% de l'energia que es consumeix a Catalunya té el seu orígen en les nuclears tarragonines. Aquesta és una indústria fonamental encara, perquè els governs tampoc han fet el que calia en aquest àmbit i no han pensat en el trànsit cap a l'energia verda. Estem molt lluny de cobrir les necessitats energètiques amb energies alternatives i no sé si hi arribarem a temps. L'energia nuclear és una energia segura, en evolució constant.
"Cal recordar que entre el 20% i el 25% de l'energia que es consumeix a Catalunya té el seu orígen en les nuclears tarragonines"
Conec de primera mà els esforços que han fet les centrals nuclears per estar a l'última, per estar preparades per donar seguretat al seu entorn i per tenir la màxima seguretat a l'hora de generar energia. Tenim aquest horitzó de tancament que sembla que és inamovible i és possible que arribi un moment que es faci irreversible perquè s'hagin donat els passos necessaris i perquè s'hagi de tancar. A partir d'aquí, cal caminar ràpid cap a les energies renovables i per veure l'impacte a les comarques afectades caldrà esperar. És veritat que hi ha un Fons de Transició Nuclear, però l'impacte econòmic quotidià que tenen, ara com ara, les centrals nucleares és molt difícil de substituir.
Parlava de les energies renovables. Creu que Tarragona s'ha convertir en l'abocador de Catalunya en aquest àmbit?
Les energies renovables bàsiques són la solar i l'eòlica tenen les seves limitacions. La solar necessita que sigui de dia i hi hagi sol, mentre que l'eòlica necessita vent. Les comarques del sud de Tarragona és una de les que més vent fa a Catalunya. S'ha de cercar un equilibri en l'àmbit mediambiental i també territorial. En aquest sentit, jo soc més favorables a la indústria de l'hidrogen verd, però en aquest àmbit encara s'ha de millorar. El que és cert és que hem de buscar alternatives a l'energia nuclear.
Per què considera important que Ciutadans estigui en el pròxim Parlament de Catalunya?
Jo crec que és important perquè tenim una clara proposta de futur pel conjunt de la ciutadania. Venim d'una dècada de paràlisi durant la qual el Govern no ha governat. Hem vist que només hi ha hagut una oposició responsable i una oposició amb impuls a l'acció del govern quan ha estat Ciutadans. Nosaltres hem estat veu d'una majoria de ciutadans de Catalunya que no es veuen representats a les institucions. I els volem seguir representant i fem una crida perquè aquest ciutadans es mobilitzin i ens donin el seu suport per garantir un govern que realment pensi en el conjunt de la ciutadania.