El model d'escola i en concret la immersió lingüística ha deixat sola la CUP de Reus al ple d'aquest divendres. La formació ha presentat una moció «per una escola pública i en català» que no ha rebut cap suport al plenari. Feia referència a la sentència judicial que imposa un 25% de castellà i s'oposava a la proposta de Llei d'Educació pactada entre JxC, ERC, PSC i Comuns.
La portaveu cupaire, Marta Llorens, la considera una llei «que no blinda en absolut l'ús de la llengua catalana», ha criticat. L'ha definit com «una submissió feta llei» que va en contra dels objectius fundacionals de la immersió lingüística. Ha alertat, de fet, que la nova Llei d'Educació obre la porta a línies escolars segregades per llengua.
La moció de la CUP demanava, resumidament, retirar l'actual proposta de llei. Alhora s'aposta per obrir un debat parlamentari sobre el model educatiu. Un debat en el qual consideren que cal que participen els agents implicats a tota la comunitat educativa.
La moció de la CUP no recull cap suport al ple
Raúl Meléndez, regidor no adscrit, ha defensat la proposta de modificació de la Llei d'Educació. Ha apuntat que la CUP es queda «ancorada al passat» amb la defensa de la immersió lingüística. De fet també veu bé que siguin els centres qui tinguin la responsabilitat d'implantar la proporció de català i castellà a les aules.
El que busca la nova llei amb aquesta mesura, ha exposat, és que s'ajusti la realitat lingüística de cada escola i institut a la seva realitat social. Com era previsible, Cs també ha entrat al debat. La portaveu Débora García ha repetit una proposta d'escola trilingüe que no ha detallat.
Cs veu la immersió lingüística com una prova de la voluntat d'«imposar un model ranci». García ha exclamat que «després van dient que Franco no els deixava aprendre català a l'escola, i què fan vostès amb el castellà?!». «Abans hi havia una dictadura, i vostès apliquen, de facto, la seva dictadura d'immersió», ha conclòs.
Andreu Martín, portaveu del PSC, també ha defensat la proposta de llei. Ha qualificat d'èxit el model educatiu desenvolupat fins ara perquè aportava competència lingüística tant en català com en castellà. Ha apuntat que no comparteix la sentència que fixa el 25% de castellà, però que cal complir-la.
Com que no es poden ignorar les sentències judicials, ha raonat, «ens queden les eines legislatives». És per això que ha plantejat la proposta de llei com una eina per generar el debat necessari. També ha defensat «la confiança en les comunitats educatives perquè trobin el millor pla lingüístic» per a cada cas.
En una línia similar s'ha expressat Daniel Recasens, regidor d'Educació, que ha puntualitzat que l'acord parlamentari és per una proposta de llei, que encara no ha començat el seu tràmit. «Abans del dia 25 calia donar resposta a una sentència judicial» per evitar que es convertís en fonament legislatiu, ha afirmat. Ha etzibat a la CUP que s'assemblen a Cs perquè «porten el debat de la llengua a l'escola».
Llorens li ha respost que, qui aquest divendres ha votat al costat de Cs en contra de la moció, ha sigut el govern. Recasens també ha retret als cupaires que no permetessin una votació separada dels punts de la moció. Finalment ha insistit que «la immersió lingüística no està en perill» perquè la LEC segueix vigent.
