Ara fa tres anys, el 8 de novembre de 2021, el govern espanyol va aprovar el Reial decret llei sobre el nou càlcul de l'impost a les plusvàlues, després d'una sentència del Tribunal Suprem. Aquest tribut municipal es paga per l'increment del valor del sòl quan hi ha una venda, herència o donació d'un immoble, esdevenint una de les vies de finançament dels municipis. Amb el canvi en el càlcul, els ajuntaments han vist reduïda la seva capacitat fiscal i a Catalunya, els consistoris han vist reduïts els ingressos per aquesta via en 500 milions d'euros anuals.
Arran del canvi de normativa, els ajuntaments van haver de refer els pressupostos del 2022, suposant un cop important a les finances. A tall d'exemple, l'Ajuntament de Tarragona havia pressupostat uns 8 milions d'euros a través de la plusvàlua, però amb el canvi de normativa la xifra va reduir-se fins als 4,6, un 40% menys. Aquest descens en els ingressos per aquesta partida, va suposar un cop encara més dur a les finances municipals arran de la invasió russa d'Ucraïna, un fet que va disparar la inflació i va provocar un increment en el preu de l'energia.
Amb la formulació actual, els ajuntaments catalans han passat dels més de 580 milions ingressats per aquesta via el 2019, a vora 350 milions, el 2023. Aquestes dades es desprenen l'Observatori de Finances Locals que ha impulsat l'ACM. Una eina elaborada per Polis, —una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació— que té per objectiu posar en relleu, i amb dades, la situació financera dels ens locals catalans per tal de divulgar i posar xifres a situacions concretes. Entre aquestes, l'impacte en la tresoreria dels ajuntaments amb l'aplicació del canvi de la normativa a les plusvàlues.
L'afectació al Camp de Tarragona
Aquells ajuntaments que més recapten per la via de la plusvàlua són els de l'entorn de Barcelona, ja que és on el valor dels habitatges creix més, per bé que en altres municipis més llunyans i sovint turístics també ocorre un fet similar. El cost de l'habitatge també és habitualment més alt als municipis grans de manera que a l'Ajuntament de Barcelona i els ajuntaments de localitats a partir de 20.000 habitants són aquells on més ha caigut la recaptació per habitant d'aquest impost, els darrers anys.
Al Camp de Tarragona, els ajuntaments més grans són els que més han patit la retallada d'ingressos. Així, a Tarragona, l'any 2021, el darrer any abans del canvi de la normativa, es van recaptar 6,7 milions d'euros a través de la plusvàlua, una xifra que va caure fins als 4,6 milions d'euros el 2022 i el 2023, és a dir, una reducció de més de 2 milions d'euros. A Reus, la situació ha estat similar, passant dels 4,3 milions el 2021 als 2,4 del 2023. L'Ajuntament de Valls va recaptar el 2023 la mateixa xifra que el 2021, 700.000 euros, però fent la comparativa amb el 2019 la clatellada ha estat del 50%, passant d'1,4 milions d'euros a 0,7.
Més enllà de les tres capitals, altres municipis del Camp de Tarragona també han patit davallades en la recaptació per les plusvàlues, especialment els municipis del litoral. Cambrils recapta un milió d'euros menys que l'any 2019 (2,6 a 1,6), mentre que el Vendrell també ha deixat d'ingressar un milió d'euros per aquest concepte (2,1 a 1,1). A Calafell la diferència és d'1,2 milions d'euros, passant dels 3,7 del 2019 als 2,5 del 2023. Salou i Vila-seca, al Tarragonès, també han vist reduïts els ingressos, concretament en 500.000 i 300.000 euros, respectivament.
Recaptació potencial de 1.000 milions d'euros
De l'Observatori també se'n desprèn la recaptació potencial que tindrien els ajuntaments catalans si no s'haguessin fet els canvis en les plusvàlues. En aquest sentit, l'any 2023, a Catalunya es van vendre més habitatges de segona mà i més cars que el 2019, de manera que els ajuntaments haurien d'haver obtingut quantitats superiors a partir de les plusvàlues. Així, si s'hagués mantingut la ràtio del 2019, abans de la reforma fiscal —i de la pandèmia, que genera biaixos—, s'haurien recaptat uns 740 milions amb aquest impost. En canvi, si s'hagués assolit el potencial original de l'impost, amb la ràtio anterior a les primeres sentències judicials, els ingressos s'haurien elevat fins a superar els 1.000 milions.
En aquest sentit, hi ha altres elements que afecten la recaptació, motiu pel qual l'Observatori de les Finances Locals conclou que un escenari raonable apunta que, sense l'actuació dels tribunals i la modificació tributària d'aquest impost, la recaptació s'hauria situat en un punt intermedi, al voltant dels 850 milions, el 2023. Uns 500 milions més dels que efectivament hi va haver.
Així doncs, el canvi de càlcul en l'impost de les plusvàlues l'any 2021 ha suposat un fort cop en la capacitat fiscal dels ajuntaments catalans. Aquest fet, sumat al retorn a les regles fiscals, l'increment de la factura energètica o dels interessos bancaris, entre d'altres, ha fet provocar que el món local exigeixi un nou sistema de finançament.
