Després d'un 2024 més que complicat, el Consell Comarcal del Baix Camp ha engegat el nou any amb un canvi en la gerència i amb l'esperança d'arribar al consens amb la plantilla de treballadors i resoldre el conflicte laboral que ha arrossegat els últims mesos. Des que el passat 6 de gener deixés l'alcaldia de Botarell, Lluís Escoda ocupa el càrrec de gerent de l'ens i situa com a prioritats la contractació d'una nova Relació de Llocs de Treball (RLT) i l'aprovació dels pressupostos d'enguany.
A l'Ajuntament, continuarà liderant el seu projecte la bibliotecària Montserrat de Anciola, com a alcaldessa i conjuntament amb el regidor Òscar Vega, que han acompanyat Escoda en el seu camí com a batlle durant gairebé una dècada.
La setmana passada es va fer efectiva la seva renúncia com a alcalde de Botarell, ajuntament que havia estat liderant des del 2015. Tanca satisfet aquesta etapa?
L’avaluació que faig és molt positiva. Vaig entrar el 2015, sense tenir experiència en l'administració pública; directament com a alcalde, no vaig ser regidor prèviament. I, per tant, em va fer aprendre molt de pressa. I durant tots aquests anys, l'experiència de liderar un ajuntament, ni que sigui petitó, m'ha ajudat també a poder fer aquest pas.
El canvi de gerència al Consell Comarcal va molt lligat al conflicte que tant ha marcat aquest 2024. Com afronta haver d’assumir més responsabilitat? Passa de l’àmbit local al supramunicipal…
Sempre m'he considerat una persona més resolutiva que política, o podríem dir més tècnica que política, i crec que aquest nou perfil que tinc, des del dia 7 de gener, dins el Consell Comarcal, s'ajusta més a la meva manera de ser. Però, al final, el que vols és que els serveis que dona la institució, abans l'Ajuntament i ara el Consell Comarcal, surtin de la millor manera possible.
Com ha sigut fer aquest pas endavant? Li van proposar o es va oferir per ocupar el càrrec?
La persona que havia estat el gerent aquesta legislatura, el Francesc Xavier Lázaro, estava de baixa mèdica i, després, va decidir reincorporar-se al càrrec que havia ocupat abans a l’Ajuntament de Reus (delegat de Serveis); i el que es buscava era una solució ràpida i el perfil d’algú que ja conegués la institució. Per això, van pensar en mi i, després de donar-hi diverses voltes, vaig acabar acceptant.
L’enyorança que he tingut tots aquests dies de festes de deixar l’Ajuntament de Botarell després de gairebé deu anys, quan ara venen moltes coses bones i vam aprovar un pressupost de més de 4 milions d’euros, quan normalment era de 300.000 euros, perquè hi ha moltes inversions...; sap una mica greu, però marxo tranquil perquè l’equip que es queda sabrà fer les coses ben fetes.
Llavors, era urgent que algú prengués les regnes, però des de l’oposició han criticat la seva elecció, encara que sigui un càrrec de lliure designació.
És evident que, en l'administració, com la coneixem avui, fins i tot els càrrecs que s'anomenen de lliure designació, passen algun tipus de procediment. Jo també ho vaig comentar i em van dir que estigués tranquil ara i que, en tot cas, quan comenci la nova legislatura, d’aquí a dos anys i mig, ja es farà un procediment obert i jo decidiré si em presento o no. Hem quedat així i el que vinc a intentar és posar fil a l’agulla i, sobretot, recuperar la confiança del personal perquè el Consell Comarcal és un prestador de serveis i el més important és el valor humà. Cal recuperar-lo i implicar el màxim als treballadors.
Aquestes primeres setmanes, ja ha estat treballant per desencallar el conflicte, com a enllaç entre el personal i la presidència.
Sí, sobretot una de les funcions principals que tinc és intentar que totes aquelles decisions que hagi de prendre el govern estiguin el màxim fonamentades possible i tinguin totes les eines per prendre la millor decisió. Considero que hi ha hagut una mica de falta de comunicació entre totes les parts, entre la direcció política, el comitè i tots els treballadors i treballadores, i això ha fet que es generessin desconfiances entre ambdues parts.
El president del Consell, Ernest Roigé, es va comprometre a convocar un ple extraordinari per aprovar un acord amb el comitè. Serà un principi de solució?
És una prioritat per al govern, que m'ha traslladat que s'ha d'arreglar aquest conflicte laboral, i si no passa res, l'última setmana d’aquest mes, es farà un ple extraordinari. Aquest dijous 16 de gener, s’haurien de convocar les comissions informatives, que han de sotmetre a votació aquest punt de les taules salarials per portar-lo a ple el dia 28 o 30 de gener.
No va entrar en el ple de desembre perquè mancava una de les actes administratives.
Exacte, es va fer un acord entre el comitè, la representant dels funcionaris i la direcció política i aquest acord també es va demanar que estigués avalat pels dos sindicats que es representen aquí -UGT representa el personal funcionari i Comissions Obreres al comitè de personal laboral- i, un cop ja vam tenir l'acta assignada per totes aquestes parts, que la vam rebre el 7 de gener, ja vam iniciar el procediment.
La plantilla demanava un canvi organitzatiu, però sobretot aquesta nova RLT -pel conflicte que hi va haver amb les taules salarials- i poder començar de zero.
El conflicte es va generar perquè hi havia una Relació de Llocs de Treball, feta per la Diputació de Tarragona el 2017, i es va decidir fer només l'estudi econòmic, les taules salarials, quan jo ho hagués fet tot de nou, com ara es preveu fer. De la mateixa manera, l'empresa que farà les fitxes dels llocs de treball, després la mateixa RLT i l'estudi econòmic, que acabarà amb aquestes taules salarials, serà tot en un mateix procediment i quedarà encara més transparent. En el ple extraordinari, es proposarà fer una licitació oberta i restringida a tres empreses i la que guanyi serà l’encarregada de fer aquests treballs. Esperem que abans d’acabar el tercer trimestre del 2025 puguin estar enllestides.
En el millor dels casos, parlem de gairebé un any. Creu que serà suficient per satisfer la plantilla, que sobretot es queixa de la sobrecàrrega i la insuficiència de personal?
La realitat o la dificultat que tindrem després és poder aplicar les noves taules salarials. El que ha de fer el Consell Comarcal és buscar recursos perquè, quan s'aprovin aquestes taules salarials, hi hagi diners per poder-les aplicar. Ara, també estem treballant en l’elaboració del pressupost d’aquest 2025, que es preveu aprovar en el ple ordinari del mes de febrer, el dia 25, i es contempla que hi hagi alguna dotació extra per cobrir baixes de personal. Al final, el que teníem era una limitació pressupostària i quan hi havia una persona de baixa, la podies cobrir, però si hi havia 4 o 5 simultànies, era difícil perquè, segons el conveni, la persona que treballa i agafa una baixa mèdica cobra el 100% des del primer dia i, si s’ha de contractar una altra per cobrir-la, pressupostàriament, s’estan duplicant els sous. Hem de buscar, alhora, que les empreses que depenen del Consell Comarcal -Comaigua, Secomsa i Secomsa Cambrils- tinguin més viabilitat econòmica i més recursos per fer front a tot plegat.
«Es preveu aprovar el pressupost del 2025 en el ple ordinari de febrer i es contempla alguna dotació extra per cobrir baixes de personal»
Tots aquests temes prioritaris fan creure que enguany sí que es podran aprovar, que hi haurà més unanimitat?
Aquest any tenim claríssim que es podran aprovar, perquè el que ho va impedir l’any passat van ser les ordenances que regulaven el preu de les tarifes que aplica Secomsa als ajuntaments i això ha fet que l’empresa segurament tanqui aquest últim exercici en negatiu i no pugui generar més ingressos per al Consell Comarcal. Per això, aquest 2025 serà l’any important per resoldre el conflicte laboral, aprovar un nou pressupost i buscar més recursos.
Fins ara com a alcalde de Botarell, ha viscut de prop la problemàtica amb Secomsa i l’incendi a la planta de tractament. Quin futur projecta per a l’empresa?
Que Secomsa vagi bé ens interessa a tots; al Consell Comarcal i als ajuntaments que tenen contractat el servei. L’important és que també ha aprovat el seu pressupost i està negociant el nou conveni amb tot el personal, que esperem que sigui efectiu durant el primer trimestre. També, està en procés de contractació d’una nova RLT perquè hi havia uns complements que ara s’han d’equiparar perquè les categories siguin les mateixes, i hi havia un problema amb les hores extres, que es feien més de les que tocava. Tot això generava aquesta insatisfacció del personal.
Quina és la situació actual? Es milloraran les instal·lacions, com es pot garantir la seguretat dels treballadors?
La planta de Botarell és una planta estratègica a nivell de territori i així ho ha manifestat l’Agència de Residus de Catalunya, que té pendent d’executar una primera inversió de 20 milions d’euros per a diferents actuacions: es farà una nova línia de tractament, una nova nau de rebuig i altres millores en tota la planta. Es preveu que una de 8 MEUR i una altra de gairebé 2 MEUR es puguin començar a executar el pròxim mes de maig o juny.
L’Agència de Residus vol que tot el rebuig, tota la fracció resta, passi per una planta de tractament abans d’anar a incineració o abocador. Ara s’han de buscar sinergies amb SIRUSA, que és la incineradora, i amb Tivissa, l’abocador principal. Si es fan totes aquestes inversions i es millora el conflicte laboral, podrà ser un gran pilar del Consell Comarcal del Baix Camp, perquè ja en el pressupost aprovat de Secomsa es contemplen inversions en maquinària i camions, com exigia el personal.
Amb el bagatge de la política local des d’un municipi petit, com valora el paper dels consells comarcals?
Per als municipis petits, el que he viscut de primera mà, és que el consell comarcal és una ajuda brutal. Els ajuntaments petits han delegat els Serveis socials, Serveis tècnics i, fins i tot, alguna de Central de compres, els Serveis informàtics… Per a un municipi com Botarell, que ara estàvem en uns 18 treballadors, és impossible tenir una persona tècnica per a cada àmbit i mancomunar tots aquests departaments, a través del Consell Comarcal del Baix Camp en aquest cas, permet que molts municipis tinguem aquests serveis i és una eina perfecta. Al final, si haguéssim de contractar, per exemple, un arquitecte només per Botarell o per hores, seria inassumible.