La CUP de Reus aposta, directament, perquè l'Ajuntament renunciï a l'aigua del riu Siurana. Consideren que ni l'administració local ni la resta d'organismes públics fan res davant la situació mediambiental i els problemes d'abastament del Pirorat. La proposta arriba la mateixa setmana en la qual, per contra, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes reclama incrementar l'aigua transvasada.
Apunten que si no es vol haver de suspendre el reg, cal fer efectiu l'últim acord amb l'Agència Catalana de l'Aigua. Això implicaria transvasar 600.000 metres cúbics d'aigua addicionals de Siurana cap a Riudecanyes. El que ja s'ha fet efectiu és el tercer transvasament, i això ha deixat el pantà del Priorat al 10% de la capacitat total.
Tal com recorden des de la formació anticapitalista, «aquesta situació, que any rere any es veu agreujada, ha fet que diferents pobles de la comarca prioratina tinguin problemes d'abastament». El regidor reusenc Edgar Fernández insisteix que ni l'Ajuntament ni l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent res per implicar-se en aquest problema.
Des del seu punt de vista, «Reus té recursos humans, tècnics i econòmics suficients per renunciar a l'aigua provinent del Siurana i evitar així talls de subministrament». Afegeix, també, que considera «totalment inadmissible i vergonyós» que no s'hagi pres una decisió. Després que la Taula del Siurana fracassés a l'hora de trobar una solució de consens, la CUP insisteix que cal buscar-la.
Per part de l'Ajuntament de Reus, quan se'ls ha plantejat alguna qüestió similar, s'hi ha tancat la porta. S'ha insistit, en diverses ocasions, que l'aigua del pantà de Riudecanyes —i per tant la del Siurana— és una font essencial per a la ciutat. Entre altres qüestions el govern ha afirmat més d'una vegada que renunciar-hi suposaria encarir l'aigua de boca als reusencs.
Insisteixen que cal canviar l'actual sistema hídric
Des de la CUP veuen l'actual model hídric «obsolet, injust i un atemptat mediambiental» que és responsabilitat «dels organismes públics implicats». Fernández sentencia que «no es poden regar camps de golf i omplir piscines privades a la vegada que al Priorat no els surt aigua de l'aixeta o el riu és un cementiri de fauna». Valent-se d'alguns discursos fets pel consistori reusenc, el regidor cupaire reclama que la ciutat exerceixi «de capital territorial».
Per fer-ho, reclama, hauria d'oferir «recursos i alternatives, no alimentar una guerra de campanar davant la passivitat del govern de la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i l'ACA». L'actual sistema Siurana-Riudecanyes implica que el primer embassament alimenti el segon, que està a càrrec de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. L'accionista amb més pes, amb al voltant d'una tercera part de les participacions, és l'Ajuntament de Reus.
És per això que les veus ecologistes i de defensa del Priorat el veuen com el principal responsable de la situació, però no l'únic. Els darrers anys s'ha evidenciat que hi havia diversos pobles que feien anar, de manera irregular, drets de reg per abastir d'aigua de boca la població. Un fet que ha atiat el conflicte, juntament amb l'actual, però no nova, situació mediambiental.
Per als consistoris és una font d'aigua més barata que el minitransvasament de l'Ebre. Gestionat pel Consorci d'Aigües de Tarragona, el preu al qual els Ajuntaments paguen l'aigua és més car que l'aigua que reben del pantà de Riudecanyes els que en tenen dret. Per endreçar i oferir propostes sobre el repartiment de l'aigua del riu Siurana, la Generalitat va crear una taula de debat.
L'aleshores conseller Calvet afirmava, durant la seva constitució, que la situació s'hauria resolt en sis mesos. Tres anys després, la discussió sobre una proposta unitària sobre els cabals ambientals es va tancar sense acord. La falta d'implicació per part dels organismes competents que ara denuncia la CUP no és nova. Altres veus, implicades a la Taula del Siurana, ja havien criticat la poca atenció que, des del seu punt de vista, la Generalitat hi prestava.
