La planificació urbanística de Reus tindrà en compte, a partir d'ara, les zones verdes com un element de pes. L'Ajuntament ha presentat aquest dimarts un primer avanç del pla estratègic de zones verdes. El document ha de servir per «planificar de manera estratègica la gestió de les zones verdes de la ciutat».

També es vol aconseguir teixir una «xarxa ambiental que integri la ciutat i l'espai públic amb un entorn rural i natural». Segons aquest avanç, la ciutat compta amb 747.000 metres quadrats de zones verdes, una proporció de 6,92 metres quadrats per habitant. La previsió que estableix aquest document és que es pugui arribar als 1,8 milions de metres quadrats.

No s'estableix un calendari, sinó que fa referència al potencial que té la ciutat, que podria arribar als 16,71 metres quadrats de zona verda per habitant. En aquest desenvolupament hipotètic, subratllen des del consistori, es tenen en compte «les zones verdes qualificades com a sistemes d'espais lliures al planejament vigent no executades». Un desenvolupament que «depèn principalment dels propietaris privats dels terrenys».

Amb aquest avanç redactat, el següent pas és el pla estratègic en si, que passarà per un procés participatiu i es coordinarà amb altres plans d'actuació municipals. El que ara hi ha sobre la taula són quatre línies d'actuació que se centren, principalment, a revitalitzar els espais naturals del terme municipal. S'hi apunta que cal «renaturalitzar» la ciutat i reconstruir les «connexions ecològiques».

El document apunta línies d'actuació i mesures a tenir en compte

Es tractaria, en concret, de «renaturalitzar el centre històric», segons detalla el document. Això vol dir incorporar vegetació i paviments permeables als «eixos cívics, places i equipaments que actuïn com a refugis climàtics». Una actuació que es faria «mitjançant la recuperació de la gestió de l'escorrentia d'aigua com a element estructurador de l'espai públic». També s'indica que cal «fomentar la reconnexió cívica entre el centre urbà i l'entorn rural a través de la regeneració del paisatge periurbà».

La tercera línia de treball exposada és la de «prioritzar les intervencions en els barris més vulnerables per potenciar la inclusió social». Per últim, el document també estableix que cal «proposar estratègies de gestió del verd urbà, basades en l'ús de recursos de baix impacte ambiental». Tot plegat podia concretar-se amb el desenvolupament dels parcs i jardins que estan previstos, però no s'han executat.

També s'apunta que cal «potenciar els barrancs i rieres com a corredors verds». Tota aquesta estratègia, recollida a l'avanç del pla, hauria de permetre millorar la recuperació d'aigua per al mateix sistema de zones verdes. També es busca «millorar la qualitat de la vida urbana i la salut mitjançant la inclusió social», segons detalla el govern local.

Per últim es mencionen algunes mesures concretes a l'hora de fer la planificació urbanística de la ciutat, com «potenciar la incorporació del verd en l'edificació amb l'objectiu de naturalitzar els edificis». També es fa referència a iniciatives de mobilitat, com minimitzar la circulació de vehicles i potenciar la vianalitat i la ciclabilitat. Una altra línia a seguir és la d'incorporar dotacions adaptades a la diversitat funcional en espais de jocs infantils, elements d'exercici o lavabos públics.