Al capdavant de l'Ajuntament de Reus, Sandra Guaita ha liderat aquestes últimes setmanes l'aprovació del Pla d'Acció Municipal 2023-2027, els pressupostos i plecs d'ordenances fiscals pel 2024, així com, conjuntament amb els regidors al govern -PSC, ERC i Ara Reus- ha presentat un nou pla inversor per la ciutat.
Encara en el començament del nou curs polític, la reusenca repassa els primers mesos des que el passat 17 de juny va prendre posició com a alcaldessa, i detalla alguns dels principals projectes i previsions que marcaran el seu primer mandat.
Quin balanç fa d’aquests primers mesos al capdavant de l’alcaldia?
El balanç és positiu, molta feina, que és el que ens tocava aquests primers mesos perquè volíem aterrar el Pla d’Acció Municipal amb el pressupost municipal coordinats per poder poder presentar el 2024 l’acció de govern específicament nostra.
Hi ha hagut una feina molt intensa, pel que implica un canvi de govern, i després buscar el treball conjunt entre totes les regidories per configurar el PAM i alhora dissenyar els pressupostos.
Pel fet de ser un Govern en majoria, la situació és més còmoda a l’hora d’aprovar plecs d’ordenances, pressupostos, projectes de ciutat…?
Volíem fer coses per la ciutat des del primer dia i, per això, es va buscar un acord de govern ampi, amb 15 dels 27 regidors del consistori municipal; però sempre hem dit que la relació amb l’oposició continuaria sent bilateral.
Crítiques a la pujada d'impostos
Pel seu paper com a oposició, han criticat la pujada d’impostos, en paral·lel a les mobilitzacions de la ciutadania. Quina resposta es dona des de l’Ajuntament?
La gent que es manifesta, ho respecto completament, i la posició de l’oposició l’entenc perfectament perquè nosaltres hem estat 12 anys en el seu lloc. El que demano a tothom és responsabilitat en la presa de decisions. Jo ho entenc i tenim com a Govern el compromís de l’escolta activa, ens hem reunit amb entitats veïnals, comercials i diferents sectors pel que fa als pressupostos.
I també tinc el meu compromís amb la ciutadania que va votar aquest govern, que van ser més de 15.000 persones i, per tant, van votar un programa que nosaltres portàvem amb una sèrie de condicions de millora de la via pública, neteja, seguretat, polítiques d’habitatge… i tot això queda reflectit en el pressupost del 2024.
La pujada de l’IBI ha estat generalitzada a Catalunya, però calia que fos immediata o es podria haver prolongat en el temps?
L’Ajuntament de Reus no és aliè a la resta d’ajuntaments de Catalunya, la gran majoria ha hagut de pujar impostos. Venim d’una època de congelació perquè hi va haver una pandèmia i es van rebre molts diners per part de l’Estat i d’Europa, que van permetre que no es revertissin costos sobre la ciutadania i les administracions públiques fessin contenció.
Ara, hi ha una sèrie d’aspectes que impacten directament en l’Ajuntament, com és la pujada dels preus de la llum, l’aigua, el gas; l’increment dels interessos dels crèdits, dels sous dels treballadors públics -que venen marcats per l’Estat-, el preu de la brossa -que la llei marca que s’ha d’ajustar a cost-; per tant, hi ha factors aliens al propi ajuntament. Hem adaptat els costos de la mateixa manera que les famílies ho fan a casa seva.
La ciutadania demana que fos més progressiu, en lloc d’aquests percentatges pel 2024.
Primer, nosaltres venim a transformar la nostra ciutat i no ens podem esperar perquè Reus no pot estar parada durant 12 o 14 anys. Les persones que pensin que ens podríem quedar aturats un temps més, ho respecto, però els emplaço a veure els equipaments municipals, l’estat dels edificis i molts serveis que oferim.
Les escoles, els centres cívics, espais d’entitats que treballen amb gent gran, serveis socials que treballen amb famílies que estan en situacions injustes, polítiques d’habitatge… no es troben en condicions òptimes i per aquest govern municipal no pot esperar ni un minut més.
Sandra Guaita, l'alcaldessa de Reus, fa balanç de l'inici del nou curs polític i dels primers mesos a alcaldia Foto: Laia Solanellas
Ciutat de futur
S’ha presentat un pla inversor històric de més de 25 milions d’euros. Com es desenvoluparà?
L’ordre de priorització és el mateix que hem marcat en el PAM i en l’acció de govern: l’escolta activa, via pública i el seu manteniment, polítiques de seguretat... tot està inclòs al pla d’inversions o bé, dins el pressupost municipal.
Per exemple, que la ciutat estigui més neta, les voreres arreglades; els treballadors i les famílies ens demanen que s’han de fer polítiques intensives dins els centres educatius; el parc públic d’habitatge, que no s’havia fet cap inversió en els últims 12 anys; la nova Escola Bressol Municipal, que passarà al pròxim ple… Estan marcades i s’alineen amb les demandes ciutadanes.
També, s’han contemplat inversions de les empreses municipals i organismes autònoms. De quines partides es tracta?
La llei de pressupostos municipal ve marcada per la llei estatal i, fins ara, ens permetia moure els diners "com volíem" perquè s’havien suspès les regles de despesa. Ara no sabem si això passarà perquè no hi ha pressupostos pel 2024 i, per tant, si ho podrem fer. Per això, hem de reconèixer totes les partides que podríem invertir perquè abans es movien romanents d’altres partides i es podien fer coses.
Per exemple, es movien romanents per les Festes de Misericòrdia, però si ara no reconeixem aquesta inversió, potser no podríem fer festes de cara al 2024. Hem fet un exercici de responsabilitat extrema, cap a nosaltres, perquè sabem l’impacte que té, i vers la ciutadania, de transparència; per especificar què volem invertir en cultura, projecció de ciutat, promoció, benestar, etc.
Aquest esforç inversor es nodrià de la instal·lació de P3 Logistic Parks al Polígon H12 de Mas Sunyer. Què suposarà per la ciutat?
El fet de tenir una gran empresa a la part sud de la ciutat, com P3 Logistic que està buscant ser una empresa referent en el sector logístic, atrau altres empreses al territori en què està ubicat.
Des de l’Ajuntament, hem treballat perquè aquesta gran empresa es pugui instal·lar allà i també altres actuacions a la zona. Serà important per l’impacte econòmic que tindrà per l’Ajuntament la inversió destinada, però també per atraure altres empreses.
L’Ajuntament necessita 9 milions d’euros per quadrar els comptes pel 2024, com s’enfrontarà?
Els 9 MEUR són necessitat de finançament, no és exactament el mateix que l’endeutament. El deute l’anem reduint perquè es va pagant, com fa qualsevol família a casa seva que té una hipoteca, i les necessitats de finançament de cada família no només són els deutes, també s’ha de pagar la llum, l’aigua, el gas, la benzina, la neteja…
Aquest és el problema que nosaltres ens trobem en aquest moment. El deute s’ha anat pagant, per responsabilitat, com qualsevol altre govern al capdavant de l’Ajuntament; el problema de finançament és en el sentit de pagament ordinari, del dia a dia. De la mateixa manera que a casa has de mantenir plena la nevera.
Sandra Guaita, l'alcaldessa de Reus, fa balanç de l'inici del nou curs polític i dels primers mesos a alcaldia Foto: Laia Solanellas
Amb tot, el Govern es compromet a reduir l’endeutament en 3,86 MEUR a finals del 2024. És compatible?
El deute l’estem reduint, tot i que en demanarem més perquè si es vol invertir en una ciutat, s’ha d’incrementar. El fet de reduir el deute no és un gran èxit, sinó pagar-lo és el que ha de ser, perquè endeutar-se permet fer acció de govern fora de les quatre parets de l’Ajuntament.
I, en segon lloc, el pagament ordinari ha d’estar contemplat dins el pressupost municipal. Són fonts diferents, el finançament que tens com a Ajuntament i quants diners inverteixes, que pot venir d’endeutament o de P3 Logistics, per exemple. Els 9 MEUR corresponen a despesa ordinària que ens hem trobat en arribar a l’Ajuntament.
Sostenibilitat i energia, eix indispensable
Es va destacar que no hi havia cap projecte estrella (més de 2 MEUR), però si una aposta important en eficiència energètica i medi ambient.
Volíem un pla inversor molt transversal perquè si aboques molts diners en un sol àmbit, et succiona tots els fons i no pots fer altres projectes. Per això, es va decidir que invertiríem en molts àmbits que necessiten des de fa anys aquesta inversió.
La sostenibilitat i la ciutat verda és un dels tres eixos primordials tant del PAM com de l’Acció de Govern, primer, per un deute històric que tenim tots amb el planeta i, segon, per convicció.
En aquest cas, es tradueix en inversions d’1,5 MEUR per Aigües de Reus i per Reus Energia.
L’ús de l’aigua és una problemàtica molt important que tenim avui dia i, per tant, com s’aborda des de l’empresa municipal Aigües de Reus, no tan sols en el servei que oferim a la ciutadania sinó en la reutilització pròpiament de l’aigua en altres usos.
I, també, com disiminuim el cost energètic de l’Ajuntament per poder dedicar aquests diners a altres serveis i això ho gestionem des de Reus Energia. La voluntat és transformar la ciutat, transformant els equipaments municipals també com a referents per la ciutat.
Una altra proposta és el RenatuReus. En quins projectes es concretarà?
És una branca més de la transformació de la ciutat, que ve de Fons Next Generation, però també una part l'ha de cofinançar l'Ajuntament. La renaturalització d’espais de la ciutat inclou també refugis climàtics, espais més naturals; hem fet les ciutats molt grises i necessitem ciutats més verdes. No tan sols amb parcs, sino aprofitant els espais naturals que envolten la ciutat i que hem envaït.
Hi ha eixos com la V Verda, accions específiques en escoles públiques de la ciutat per fer refugis climàtics a l’interior i transformar els patis, la recuperació de zones d’aigua que permetrien que espècies que abans ‘aterraven’ a la nostra ciutat… Al llarg del 2024, s’aniran calendaritzant les actuacions i explicant a mesura que es vagin fent.
Noves polítiques d'habitatge i incidència en l'urbanisme
En aquests mesos, s’han vist avenços en polítiques d’habitatge, un àmbit que havia estat ‘aturat’ els últims anys. Quines actuacions es contemplen?
La ciutadania ens demana que falta habitatge públic, no hi ha lloguer ni tampoc pisos de lloguer assequible, i a més, la Generalitat ja ens va comunicar que som zona tensionada i, per tant, calen accions específiques per millorar les polítiques d’habitatge.
Al mes de juliol, ja es va posar sobre la taula la possibilitat que sortís la licitació d’aquests 132 pisos i es va apretar l’accelerador perquè poguès fer-se el més aviat possible.
Però a més d’obra nova, es contempla l’adquisició i rehabilitació de pisos que ara mateix estan tancats i posar pisos de lloguer social i assequible per tota la ciutat, així com l’eficiència energètica i l’accessibilitat, que es treballaran a Mas Bertran i també amb una transformació molt important del barri Fortuny.
En el cas del projecte de la Hispània, quan començaran les obres?
Ara s’estan enllestint les reunions internes, però abans de finals d’any s’haurien de començar a veure les accions específiques.
En l’àmbit d’urbanisme, el PAM inclou diferents projectes de transformació dels barris. Com canviarà a la pràctica el dia a dia dels veïns?
A la zona sud de la ciutat tenim una acció específica molt important, que comença en el barri del Carrilet amb el mercat com a eix principal i vertebrador, però a partir d’aquí hi ha diversos aspectes que impliquen modificacions en aquests barris.
D’una banda, les infraestructures noves com l’estació de Bellissens i el tramvia, que en principi entrarà per la carretera de Salou; també, el barri Fortuny i l’eix cívic del carrer Astorga, que permetrà la unió de la zona sud amb el centre de Reus.
Són transformacions transversals, polítiques socials, d’habitatge, promoció econòmica, seguretat, eduació, etc, que es coordinen amb les accions urbanístiques.
Sandra Guaita, l'alcaldessa de Reus, fa balanç de l'inici del nou curs polític i dels primers mesos a alcaldia Foto: Laia Solanellas
Per aquest motiu, defineixen el Pla Reus 10 com un pla de barris integral?
Exacte, les actuacions han d’anar de la mà dels plans comunitaris, que tampoc s’havien utilitzat en els darrers anys, quan eren el nexe d’unió entre els veïns i veïnes dels barris i l’Ajuntament.
La transformació no ha de ser només urbanística, que també, com per exemple ara que la Generalitat ha adquirit 23 pisos al Mas Abelló i l’Ajuntament hem reclamat que se’ns cedeixi la gestió per poder-los posar a disposició directament de la ciutadania.
I com avança la transformació del barri del Carme?
Ja s’està fent el primer pas per part de l’Ajuntament, es van iniciar tots els tràmits al juliol, i estem treballant amb Incasòl i el Departament de CatSalut. Nosaltres ens encarreguem del pàrquing i ells dels pisos i el CAP, respectivament.
És un exemple que la transformació ha d’arribar ja, no ens podem conformar amb ser una ciutat passiva; ni Reus ni la ciutadania ho són. Si pensaven que aquest Ajuntament restaria passiu des del primer dia, s’equivocaven d’alcaldessa. Hem vingut per acompanyar les ganes de fer coses de la ciutat amb polítiques d’inversió i pressupostos dotats.
En la zona nord de la ciutat, també s’està treballant en el Centre Cívic Gregal i la plaça del Víctor i voltants.
De fet, sobre el mapa, l’eix Astorga connectarà amb el centre i tot just amb el carrer Ample en línia recta. És com teixim connexions entre tota la ciutat per tal que els veïns del barri Montserrat puguin pujar fins al barri Niloga i viceversa.
L’eix primordial de Reus han de ser els vianants, hem de tenir en compte que puguin accedir els vehicles també, però que la gent pugui caminar per la ciutat, que tenim la sort que és molt plana i compacta, per facilitar-hi la mobilitat.
El PAM contempla una plec important d’intervencions i manteniment de la via pública. Com es donarà continuïtat als plans de xoc ja iniciats?
El PAM inclou les millores que ja preveia el contracte de la licitació -per un import de 700.000 euros- i, a més, no volem quedar-nos amb el que estem, sinó incrementar la neteja de la via pública. Ampliar el servei vol dir reorganitzar-lo i veure cap a on avança.
Hem tingut molt bona rebuda per part de la ciutadania amb el pla de neteja i manteniment dels parcs infantils perquè no estaven inclosos en el manteniment i neteja de la via pública i no estaven en condicions òptimes.
Sandra Guaita, l'alcaldessa de Reus, fa balanç de l'inici del nou curs polític i dels primers mesos a alcaldia Foto: Laia Solanellas
Impuls a la mobilitat
Com es materialitzarà la Zona de Baixes Emissions?
La voluntat òbviament és que hi hagi una mobilitat sostenible a la ciutat, per temes de salut respiratòria i problemes auditius; hi ha gent que en molts carrers es queixa del soroll i també la contaminació que afecta sobretot nens i a gent gran amb patologies.
Hi haurà audiències públiques, participació de la ciutadania… però és un projecte molt marcat per llei estatal i per línies de la Generalitat. Molts ajuntaments, que tenien molt avançada l’ordenança de circulació, han hagut de modificar-la, nosaltres hem pogut aturar el que s’estava fent.
El MITMA ja ha licitat per 11,5 MEUR la futura Estació de Reus-Bellissens i el projecte inclou aquest compromís de l’Ajuntament amb el pas urbà. Quin serà el pròxim pas?
Quan es comenci el projecte constructiu, que serà de cara al 2024, la part del soterrament de les vies és la que farà l’Ajuntament. Les dues coses aniran compassades i s’està parlant amb Adif i el Ministeri per saber quan s’iniciaran les obres. Tot va sobre calendari marcat i, per tant, com la licitació era conjunta, l’Ajuntament pagarà la seva part.
De cara al 2025, se sumen a l’estació de Bellissens, el desplegament de carrils bici, l’estació intermodal i el tramvia. És viable en un termini de dos anys vista?
L’estació de Bellissens estarà; en principi, l’estació intermodal no es contempla finalitzada en el pressupost del 2025; des del Departament de la Generalitat se’ns ha dit que el primer tram sí serà el 2025, però l’entrada a Reus es preveu pel 2028.
També, és molt important la renovació de l’estació d’autobusos, en aquesta zona sud de la ciutat, i s’ha demanat al Govern de la Generalitat que, com nosaltres estem apostant per la transformació urbanística de la zona amb el barri del Carrilet i voltants, que vagin en paral·lel les dues coses i que incorporin una partida per fer-ne la licitació.