17
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
15:32h
Sandra Guaita (PSC) és, des d'aquest dissabte, la nova alcaldessa de Reus, la primera de la història de la ciutat. La candidata socialista, tal com es va anunciar fa uns dies, ha rebut el suport del seu grup, d'ERC i d'Ara Reus al ple de constitució de l'Ajuntament celebrat aquest migdia. S'ha compromès a "construir, no a destruir" sobre el llegat dels anteriors alcaldes i a treballar per a tota la ciutadania de Reus.
Es preveu que al llarg de la setmana vinent es detalli l'estructura i l'organització del govern municipal per aquest mandat. Avui han pres possessió del càrrec els 27 regidors que han obtingut representació al plenari arran de les eleccions municipals. L'acte, amb una bona dosi de protocol i cerimoniositat, ha estat presidit per Carles Prats (ERC), el regidor de més edat del consistori. La mesa d'edat també l'ha integrat Arnau Martí (CUP), el més jove.
Si ningú deixa el seu grup municipal durant el mandat, els pròxims quatre anys hi haurà vuit regidors del PSC, cinc d'ERC, cinc de Junts, tres de Vox, dos d'Ara Reus, dos del PP i dos de la CUP. Amb 27 representants municipals, la majoria absoluta a la capital del Baix Camp se situa en catorze regidors. El pacte de govern entre el PSC, ERC i Ara Reus en suma quinze i, per tant, hauria de garantir estabilitat al capdavant de l'Ajuntament durant tot el període.
Les candidatures de Junts, Vox, PP i CUP han rebut tants vots com regidors tenen. Sandra Guaita, per contra, ha rebut els quinze que sumen el PSC, ERC i Ara Reus. Ha promès el càrrec d'alcaldessa i, just abans de tancar la sessió, ha pronunciat un discurs per apuntar les seves línies de treball al capdavant de l'Ajuntament de Reus.
Ha començat amb un pes important dels agraïments a la família i de reivindicació del llegat deixat pels anteriors alcaldes de la ciutat. Ha recordat que, des de 1979, hi ha hagut onze mandats municipals amb només sis alcaldes, i ha subratllat que és ara quan s'ha nomenat la primera alcaldessa. Una responsabilitat que assegura que entoma "amb il·lusió i confiança".
Amb força reivindicacions feministes, el discurs també ha servit per sentenciar que "avui comença un nou capítol a la història de Reus". Ha afirmat que, durant el mandat, treballarà per al debat, els acords i els pactes, també amb l'oposició. Ha agraït el suport dels socis de govern, ERC i Ara, i s'ha compromès a treballar per al dia a dia de la ciutat, però sense deixar de banda la projecció de cara al futur.
També ha reclamat a ERC "que no miri cap a Madrid" ni busqui macroprojectes i especulació. A Ara Reus els ha criticat no haver treballat amb mesures efectives per al medi ambient i la sostenibilitat energètica. Sílvia Virgili (PP) ha donat l'enhorabona a Guaita i ha agraït el suport rebut pels votants, que ha permès al partit tornar a tenir representació després de quatre anys fora del ple.
Aquest mandat s'ha compromès a fer una "oposició constructiva" i a defensar línies del seu programa, com la rebaixa d'impostos o l'increment de la seguretat. Daniel Rubio (Ara Reus), també ha reivindicat programa electoral a l'hora de plantejar el pròxim mandat. Ha reivindicat l'"anomalia democràtica en sentit positiu" que és el fet d'haver consolidat una opció municipalista en una ciutat de 100.000 habitants.
També ha volgut carregar contra les actituds polítiques que considera que provoquen l'abstenció a les eleccions, com els discursos triomfalistes independentment dels resultats. Per tot plegat s'ha compromès a dotar d'estabilitat el govern municipal. L'ha seguit Julio Pardo (Vox), que com els seus companys ha fet totes les intervencions en castellà.
No s'ha pogut seguir la primera part del discurs fora del saló de plens perquè Pardo no havia engegat el micròfon. Sí que ha assegurat, a la segona part, que treballaran per incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana, l'habitatge públic i les inversions de manteniment als barris de la ciutat. Ha tancat el seu discurs encomanant-se al General Prim i a la Mare de Déu de Misericòrdia, als quals ha demanat que posin la seva llum sobre els 27 regidors municipals.
Teresa Pallarès (Junts) ha felicitat Guaita i el seu equip i els ha desitjat sort i encerts. S'ha compromès a acompanyar el govern amb una oposició "constructiva i propositiva", i en defensa del model de ciutat que han desplegat els darrers dotze anys en els quals han liderat l'Ajuntament.
Pel que fa a Noemí Llauradó (ERC), ha aplaudit que Reus tingui la primera alcaldessa de la història i que sigui una persona amb la qual considera que ja ha treballat braç a braç per la ciutat, encara que sigui des de la discrepància. Ha reivindicat la transformació de la ciutat de la qual assegura que, fins ara, han posat les bases.
També ha encetat el mandat el PSC, per boca del seu portaveu, Josep Baiges. Ha posat sobre la taula la voluntat de canviar el model de ciutat per transformar-la i reimpulsar-la. Un fita per a la qual considera indispensable la feina feta pel darrer grup municipal socialista, encapçalat per Andreu Martín.
També s'han fet parlaments evidenciant els motius de la convocatòria per part de diversos dels col·lectius i entitats que hi han participat. El soroll ha pujat especialment de volum coincidint amb la presa de possessió del càrrec de regidors dels tres representants del partit a la ciutat. Al plenari també s'han sentit crits d'"antifeixistes" i s'han vist cartells contra la formació que, els seus seguidors, han respost amb aplaudiments als regidors del partit.
Al PSC, Sandra Guaita s'ha compromès a treballar per a tota la ciutadania, i Josep Baiges, que serà portaveu del grup municipal, ha citat l'himne sardanista reusenc referint-se al "bell amor a la ciutat". Enrique Martín ha reivindicat sentiment reusenquista recordant que, "els de Reus no vivim a Reus, sinó que som de Reus".
Els cinc membres d'ERC, per la seva banda, han repetit el mateix discurs defensant "els valors de la república catalana". També s'han compromès a treballar per una Catalunya "políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i territorialment equilibrada". L'excepció ha sigut Daniel Recasens, que ha optat per citar Joan Fuster amb la cèlebre "tota política que no fem nosaltres la faran contra nosaltres".
Junts per Reus també ha mantingut un discurs unitari entre els cinc regidors. S'han compromès a defensar els drets socials, civils i polítics, la republicana catalana i la seva independència i a fer-ho "amb lleialtat a Reus". Pel que fa a Vox, el portaveu Julio Pardo ha jurat el càrrec "per Reus, per Catalunya i per Espanya", fórmules similars a les que han seguit els seus companys de grup.
El regidor José Ruiz ha encomanat a déu que beneeixi Reus, Catalunya i Espanya. Ara Reus, al seu torn, ha optat per comprometre's a treballar amb vocació de servei públic per a tota la ciutadania, i el PP no ha afegit cap proclama després de jurar el càrrec. Sí que ho ha fet la CUP, amb Arnau Martí, que portava una samarreta amb un missatge antifeixista, i ha reivindicat la defensa "de les ciutadanes que pateixen la precarietat".
També d'aquelles "que queden excloses de l'empara constitucional" a causa entre altres, ha reblat, del racisme institucional. Com ha fet la portaveu del grup, Mònica Pàmies, han situat l'independentisme com una línia de treball a la qual han sumat la defensa dels drets de totes les persones i dels animals i el respecte al medi ambient.
Es preveu que al llarg de la setmana vinent es detalli l'estructura i l'organització del govern municipal per aquest mandat. Avui han pres possessió del càrrec els 27 regidors que han obtingut representació al plenari arran de les eleccions municipals. L'acte, amb una bona dosi de protocol i cerimoniositat, ha estat presidit per Carles Prats (ERC), el regidor de més edat del consistori. La mesa d'edat també l'ha integrat Arnau Martí (CUP), el més jove.
Si ningú deixa el seu grup municipal durant el mandat, els pròxims quatre anys hi haurà vuit regidors del PSC, cinc d'ERC, cinc de Junts, tres de Vox, dos d'Ara Reus, dos del PP i dos de la CUP. Amb 27 representants municipals, la majoria absoluta a la capital del Baix Camp se situa en catorze regidors. El pacte de govern entre el PSC, ERC i Ara Reus en suma quinze i, per tant, hauria de garantir estabilitat al capdavant de l'Ajuntament durant tot el període.
Aquests són els 27 regidors i regidores de Reus per al mandat 2023-2027 Foto: Ajuntament de Reus
El PSC, ERC i Ara Reus fan de Sandra Guaita la primera alcaldessa de Reus
Després que els 27 integrants del plenari municipal aquest mandat assumissin el càrrec, quinze vots han convertit Sandra Guaita en la primera alcaldessa de Reus. La votació és secreta, i es fa en una urna de vidre situada a la taula presidencial. Cada membre del consistori s'aixeca a dipositar-hi la seva opció.Les candidatures de Junts, Vox, PP i CUP han rebut tants vots com regidors tenen. Sandra Guaita, per contra, ha rebut els quinze que sumen el PSC, ERC i Ara Reus. Ha promès el càrrec d'alcaldessa i, just abans de tancar la sessió, ha pronunciat un discurs per apuntar les seves línies de treball al capdavant de l'Ajuntament de Reus.
Ha començat amb un pes important dels agraïments a la família i de reivindicació del llegat deixat pels anteriors alcaldes de la ciutat. Ha recordat que, des de 1979, hi ha hagut onze mandats municipals amb només sis alcaldes, i ha subratllat que és ara quan s'ha nomenat la primera alcaldessa. Una responsabilitat que assegura que entoma "amb il·lusió i confiança".
Amb força reivindicacions feministes, el discurs també ha servit per sentenciar que "avui comença un nou capítol a la història de Reus". Ha afirmat que, durant el mandat, treballarà per al debat, els acords i els pactes, també amb l'oposició. Ha agraït el suport dels socis de govern, ERC i Ara, i s'ha compromès a treballar per al dia a dia de la ciutat, però sense deixar de banda la projecció de cara al futur.
Carles Prats (mesa d'edat) lliura la vara d'alcaldessa a Sandra Guaita Foto: Laia Solanellas
Govern i oposició apunten els objectius del mandat
Una vegada escollida Guaita alcaldessa, cada portaveu ha pronunciat un discurs que ha servit per entreveure el paper que vol jugar el partit durant el mandat. Mònica Pàmies (CUP) ha desitjat sort i encerts a la batllessa "sempre que coincideixin amb la voluntat ciutadana". Ha alertat que "sols acceptarem polítiques socials i d'esquerres" i que fiscalitzaran projectes com el del Carrilet.També ha reclamat a ERC "que no miri cap a Madrid" ni busqui macroprojectes i especulació. A Ara Reus els ha criticat no haver treballat amb mesures efectives per al medi ambient i la sostenibilitat energètica. Sílvia Virgili (PP) ha donat l'enhorabona a Guaita i ha agraït el suport rebut pels votants, que ha permès al partit tornar a tenir representació després de quatre anys fora del ple.
Aquest mandat s'ha compromès a fer una "oposició constructiva" i a defensar línies del seu programa, com la rebaixa d'impostos o l'increment de la seguretat. Daniel Rubio (Ara Reus), també ha reivindicat programa electoral a l'hora de plantejar el pròxim mandat. Ha reivindicat l'"anomalia democràtica en sentit positiu" que és el fet d'haver consolidat una opció municipalista en una ciutat de 100.000 habitants.
Al saló de plens no ha quedat cap espai buit per seguir la sessió i s'han habilitat dos espais més Foto: Laia Solanellas
També ha volgut carregar contra les actituds polítiques que considera que provoquen l'abstenció a les eleccions, com els discursos triomfalistes independentment dels resultats. Per tot plegat s'ha compromès a dotar d'estabilitat el govern municipal. L'ha seguit Julio Pardo (Vox), que com els seus companys ha fet totes les intervencions en castellà.
No s'ha pogut seguir la primera part del discurs fora del saló de plens perquè Pardo no havia engegat el micròfon. Sí que ha assegurat, a la segona part, que treballaran per incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana, l'habitatge públic i les inversions de manteniment als barris de la ciutat. Ha tancat el seu discurs encomanant-se al General Prim i a la Mare de Déu de Misericòrdia, als quals ha demanat que posin la seva llum sobre els 27 regidors municipals.
Teresa Pallarès (Junts) ha felicitat Guaita i el seu equip i els ha desitjat sort i encerts. S'ha compromès a acompanyar el govern amb una oposició "constructiva i propositiva", i en defensa del model de ciutat que han desplegat els darrers dotze anys en els quals han liderat l'Ajuntament.
Pel que fa a Noemí Llauradó (ERC), ha aplaudit que Reus tingui la primera alcaldessa de la història i que sigui una persona amb la qual considera que ja ha treballat braç a braç per la ciutat, encara que sigui des de la discrepància. Ha reivindicat la transformació de la ciutat de la qual assegura que, fins ara, han posat les bases.
També ha encetat el mandat el PSC, per boca del seu portaveu, Josep Baiges. Ha posat sobre la taula la voluntat de canviar el model de ciutat per transformar-la i reimpulsar-la. Un fita per a la qual considera indispensable la feina feta pel darrer grup municipal socialista, encapçalat per Andreu Martín.
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme ha convocat una manifestació contra l'entrada de Vox a l'Ajuntament de Reus Foto: Jordi Olària Gras
L'entrada de Vox motiva una manifestació en contra
Un dels partits amb representació al plenari reusenc a partir d'ara és Vox. La seva entrada al consistori havia motivat la convocatòria d'una concentració en contra de l'extrema dreta a la plaça del Mercadal. Els manifestants s'han fet sentir, amb xiulets, crits i botzines durant una hora llarga.També s'han fet parlaments evidenciant els motius de la convocatòria per part de diversos dels col·lectius i entitats que hi han participat. El soroll ha pujat especialment de volum coincidint amb la presa de possessió del càrrec de regidors dels tres representants del partit a la ciutat. Al plenari també s'han sentit crits d'"antifeixistes" i s'han vist cartells contra la formació que, els seus seguidors, han respost amb aplaudiments als regidors del partit.
Varietat de fórmules per assumir el càrrec
El ple de constitució de l'Ajuntament ha seguit el guió previst, amb l'assumpció de l'acta de regidor o regidora per part dels 27 representants electes. ERC, Junts i la CUP han promès el càrrec per imperatiu legal, mentre que la resta de partits han promès o jurat les responsabilitats que hi són inherents. També s'han sentit diferents discursos a cadascun dels partits.Al PSC, Sandra Guaita s'ha compromès a treballar per a tota la ciutadania, i Josep Baiges, que serà portaveu del grup municipal, ha citat l'himne sardanista reusenc referint-se al "bell amor a la ciutat". Enrique Martín ha reivindicat sentiment reusenquista recordant que, "els de Reus no vivim a Reus, sinó que som de Reus".
Els cinc membres d'ERC, per la seva banda, han repetit el mateix discurs defensant "els valors de la república catalana". També s'han compromès a treballar per una Catalunya "políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i territorialment equilibrada". L'excepció ha sigut Daniel Recasens, que ha optat per citar Joan Fuster amb la cèlebre "tota política que no fem nosaltres la faran contra nosaltres".
Sandra Guaita pren el relleu de Carles Pellicer a l'alcaldia de Reus Foto: Ajuntament de Reus
Junts per Reus també ha mantingut un discurs unitari entre els cinc regidors. S'han compromès a defensar els drets socials, civils i polítics, la republicana catalana i la seva independència i a fer-ho "amb lleialtat a Reus". Pel que fa a Vox, el portaveu Julio Pardo ha jurat el càrrec "per Reus, per Catalunya i per Espanya", fórmules similars a les que han seguit els seus companys de grup.
El regidor José Ruiz ha encomanat a déu que beneeixi Reus, Catalunya i Espanya. Ara Reus, al seu torn, ha optat per comprometre's a treballar amb vocació de servei públic per a tota la ciutadania, i el PP no ha afegit cap proclama després de jurar el càrrec. Sí que ho ha fet la CUP, amb Arnau Martí, que portava una samarreta amb un missatge antifeixista, i ha reivindicat la defensa "de les ciutadanes que pateixen la precarietat".
També d'aquelles "que queden excloses de l'empara constitucional" a causa entre altres, ha reblat, del racisme institucional. Com ha fet la portaveu del grup, Mònica Pàmies, han situat l'independentisme com una línia de treball a la qual han sumat la defensa dels drets de totes les persones i dels animals i el respecte al medi ambient.