[municipalstarragona]
La vida cíclica tornarà a portar-nos avui les típiques notícies que explicaran què farà cada candidat o candidata per intentar desconnectar unes hores abans de l'examen final, el del 28-M, però la realitat és que, per molts plans relaxants que facin, serà complicat que tinguin altra cosa al cap que les urnes que decidiran el seu futur a partir d'aquest diumenge.
Més de 580.000 vots en joc
Emocions a banda, les dades de la cita electoral d'aquest diumenge són que a la demarcació de Tarragona hi haurà 583.321 vots en joc en 131 pobles i ciutats. Caldrà esperar veure quina serà la participació, la qual es preveu baixa. Per fer possibles les votacions s'instal·laran un total de 1.039 meses en 269 col·legis electorals.
Les xifres, inexpressives i crues, contrasten amb la manera amb què viuran tots els candidats i candidates aquest dia. Durant dues setmanes han fet de tot i més per fer arribar el seu missatge a la ciutadania i convèncer-los que són la millor opció. La campanya els ha dut per camins que han desembocat en tensió, en alguns casos, i altres emocions. Repassem a TarragonaDigital.com el to i com s'ha viscut la campanya a les diferents demarcacions.
Pols entre Ricomà i Viñuales a Tarragona
La campanya electoral a Tarragona ha tingut com a protagonista la lluita entre el socialista Rubén Viñuales i l'alcalde i candidat a la reelecció Pau Ricomà, que es disputen la victòria aquest diumenge. L'any 2019, PSC i Esquerra van empatar a escons, amb un lleuger avantatge en vots pels socialistes. L'alcaldia, aleshores, va ser pel republicà, gràcies al suport d'En Comú Podem, Junts per Tarragona i la CUP.Ha estat la campanya dels debats, amb gairebé una vintena, en què els candidats no han deixat de fer propostes. Sobre la taula s'ha posat els mateixos temes que marquen les campanyes electorals a la capital tarragonina des de fa anys. La neteja, la seguretat, com relligar la ciutat i què fer amb els grans espais buits de la ciutat, com el Banc d'Espanya o la Tabacalera.
Aquesta darrera setmana, Junts per Catalunya, que aspira a ser tercera força, en disputa amb el Partit Popular, ha posat en el debat el tema de la independència i l'1 d'octubre, intentant esgarrapar vots a Esquerra Republicana.
Ricomà opta a reeditar l'alcaldia, mentre que Viñuales aspira a retornar la vara al PSC, després de quatre anys. Ambdós candidats s'han tancat la porta mútuament i ara només cal esperar als resultats d'aquest diumenge i a les negociacions postelectorals entre els partits.
Montblanc, epicentre de la tensió
Montblanc arriba més polaritzat que mai a les eleccions municipals de 2023. La campanya ha esdevingut una autèntica cursa de fons dels diferents partits per tal d’aconseguir el convenciment dels electors. Ha estat marcada per la pugna evident entre Oriol Pallissó, d'ERC, i Josep Andreu, de Montblanc Progressa, iniciada fa mesos quan Pallissó, juntament amb altres regidors, va abandonar l'equip de govern d'Andreu per "no complir-se els acords del mandat". També ha intensificat la crispació electoral la sentència judicial que avala, tal com proposava Junts per Montblanc, que hi ha hagut transfuguisme. Per aquest motiu, la regidora Núria Besora haurà de tornar més de 16.000 euros a l'Ajuntament de la vila ducal.
En aquests comicis, l'electorat també pot patir certa confusió quant a la denominació dels diferent partits. Fa 4 anys, Pep Andreu, l'alcalde actual, es va presentar amb la candidatura d'Agrupament Catalanista, sota el paraigua d'ERC. Ara, el batlle ha creat una nova marca i és Pallissó qui utilitzarà el nom d'Esquerra en aquestes eleccions. Marc Vinya, per la seva banda, ha registrat el nom de Junts per Montblanc com a referència pròpia, però serà Pep Andreu, amb Montblanc Progressa qui estarà sota l'empara de Junts per Catalunya.
Pel que fa als partits minoritaris, el PSC opta per revalidar els resultats i millorar-los, fruit de la gestió que ha fet en els últims mesos per l'entrada a l'equip de govern després de la sortida de Pallissó. De fet, tant els socialistes com Despertem, Poble- FIC, amb Ramon de Domingo com a candidat, poden tenir la formula per donar l'alcaldia a Pallissó, Vinya o Andreu si no es produeix la majoria absoluta d'alguns dels partits majoritaris de l'actual plenari.
Una campanya anodina al Vendrell
El Vendrell ha viscut una campanya força anodina i plana. Els actes s’han succeït amb una certa desgana i sense gran presència de ciutadans, més enllà de la claca de cada formació. Lluny queden els mítings d’altres anys en què fins i tot s’havia arribat a omplir el Tàg. El fet que moltes de les propostes siguin similars i que la majoria doni per feta la victòria del PSC ha restat interès a aquestes dues setmanes. Qui sap si els resultats del diumenge poden obrir una nova fase més estimulant, depenent de les combinacions que es puguin necessitar per formar govern.
Ambient tens a Calafell
A diferència del Vendrell, Calafell ha viscut una campanya on la tensió ha estat més elevada. Si la crispació ja era palpable abans de començar el període electoral per l’oposició de diversos col·lectius veïnals i formacions polítiques a projectes com el Parc del Circ o els plans de mobilitat de Segur i el Poble, la manifestació del dissabte 20 de maig va acabar de fer-ho evident. El punt més baix va tenir lloc el dimecres, quan el candidat del PSC, i actual alcalde, Ramon Ferré, va assenyalar partits com ERC, Ara o la UAM de poder estar involucrats en el llançament d’excrements a la porta de casa seva. És una incògnita saber com pot afectar aquesta escalada als comicis del diumenge.
Valls, calma tensa
Valls arriba al 28M amb més llistes que mai en unes eleccions municipals. Concretament, hi ha vuit candidatures: Junts per Valls, ERC, PSC, CUP, Front Nacional, Vox, Valents i PP. Actualment, Junts és la primera força de l'Ajuntament (8 regidors) i governa en coalició amb la segona, ERC (5). El PSC és el primer grup de l'oposició (4 regidors), on també hi ha la CUP (3) i Cs (1).
La campanya ha estat planera i amb poques anècdotes ni enfrontaments. Diumenge, la fina ara alcaldessa, Dolors Farré, s'enfrontarà a les urnes a la nova candidata d'ERC, la regidora de Cultura, Teresa Rull. La socialista Rosa M. Ibarra aspira a liderar una majoria alternativa.
Reus obre una nova etapa
Carles Pellicer deixa l'alcaldia de Reus i, per tant, aquesta campanya electoral ha sigut especialment intensa. Tots els partits són conscients que s'obre una nova etapa i que pot haver-hi un nou repartiment de forces. Junts mateix, amb Teresa Pallarès al capdavant, espera que no els passi factura l'adeu de qui ha dirigit l'Ajuntament els últims dotze anys.
ERC, soci de govern dels postconvergents, vol ser primera força per tenir l'avantatge que els pugui comportar obtenir l'alcaldia, fent valer l'experiència de govern i el pas de Noemí Llauradó per la presidència de la Diputació. Una alcaldia que vol recuperar, després de dotze anys, el PSC, que amb Sandra Guaita opta a ser primera força i prendre la iniciativa dels pactes postelectorals. Ara Reus, el tercer soci de govern amb Junts i ERC, compta tenir l'oportunitat de fer un salt endavant i deixar enrere els dos regidors que ha consolidat durant els últims dotze anys.
La CUP, per la seva banda, no només vol mantenir la representació municipal, sinó que s'ha reivindicat com a possible soci de govern durant la campanya electoral. El vot constitucionalista també està en disputa, amb Cs en hores baixes, el PP vol recuperar la representació a l'Ajuntament que va perdre el 2019, mirant de reüll a Vox.
L'excupaire David Vidal també vol tornar a la primera línia política amb Reus en Moviment, i encapçala el relat mediàtic i públic com una de les formacions sense representació amb més opcions d'entrar. Una llista que completen En Comú Podem, aquesta vegada en coalició amb el Partit Pirata, Entre Veïns i Valents, que amb l'exregidora del PP Dolors Compte al capdavant també lluitarà per tenir representació al plenari reusenc.
