Carles Pellicer i Mariluz Caballero al faristol de la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus

L'Ajuntament de Reus tanca el 2020 amb 2,8 milions d'euros de superàvit

L'any de la pandèmia el romanent ha sigut de 5,5 milions d'euros, però gairebé la meitat correspon a despeses que s'han ajornat i es faran efectives el 2021

L'Ajuntament de Reus va tancar l'any 2020 amb un superàvit de 2,8 milions d'euros. La Covid ha provocat que el romanent arribi als 5,5 milions d'euros segons explica el govern, però gairebé la meitat el configuren despeses previstes per al 2020 que s'han traslladat al 2021.

Des del consistori es treu pit d'haver rebaixat la ràtio d'endeutament al 71% i d'uns pressupostos executats amb «rigor» i arran del qual «tots els indicadors de solvència ens avalen», ha sentenciat Carles Pellicer, alcalde de Reus. El pagament a proveïdors, el desembre del 2020, es va situar en deu dies i el balanç general tanca l'exercici de l'any passat amb una execució del 92,6% del pressupost previst segons les dades presentades aquest dijous per la regidora d'Hisenda, Mariluz Caballero.

Encara no ens segueixes a Telegram? 📲 Forma part de la nostra comunitat! Comenta i rep les notícies més importants de Reus al moment al teu mòbil i GRATIS. Clica aquí, t'estem esperant!

Centrant-se en el deute municipal, se subratlla que s'ha passat dels 170 milions d'euros del 2019 als 109 milions amb els quals s'ha tancat el 2020. La reducció és de 61 milions d'euros, 57 dels quals responen al fet d'haver traspassat l'Hospital Sant Joan a la Generalitat.

Un superàvit de 2,8 milions d'euros

A la pràctica, doncs, l'Ajuntament de Reus tanca el 2020 amb 2,8 milions d'euros que s'havien pressupostat, però no s'han gastat, segons subratlla el govern, perquè la seva bona gestió ha permès reduir despeses i incrementar ingressos. Una visió que contrasta amb la que en altres exercicis ha mostrat l'oposició municipal, que considera que el superàvit evidencia que s'han deixat d'atendre necessitats o que s'hauria pogut invertir més.

La majoria d'aquest superàvit, segons ha explicat Caballero, es deu al fet que «el 28 de desembre vam rebre l'ingrés dels tributs per part de l'Estat d'1,5 milions d'euros». Uns diners que «per tant, van ser ingressos extra que va ser impossible gastar abans que pogués acabar l'any 2020».

Un ingrés extra que, tot i això, sí que figurava al pressupost, i que segons la regidora d'Hisenda, «si no s'hagués fet tres dies abans d'acabar l'any, el romanent hauria sigut sensiblement inferior». El govern local ja té previst on destinar aquest superàvit de 2,8 milions d'euros.

Per una banda, 1,8 milions d'euros s'abocaran al pla d'inversions del 2021, que encara no s'ha presentat, però s'ha anunciat que es farà pròximament. El milió d'euros restant nodrirà la segona edició del Pla de Reactivació Econòmica i Social per fer possibles unes mesures que tampoc s'han fet públiques.

La meitat del romanent son despeses ajornades

Pellicer ha explicat que «el pressupost és un, amb una xifra determinada, però la capacitat d'estalvi i de gestió econòmica dels concursos i les obres, les possibilitats de tenir més ingressos per conceptes diversos...». Aquestes dinàmiques, apunta, son iguals que les que es produeixen en «una economia familiar de controlar la despesa perquè quedi un romanent final i poder-lo destinar a altres coses».

Amb aquesta dinàmica, segons apunta el govern, l'exercici 2020 s'ha tancat amb un superàvit que, tècnicament, és de 5,5 milions d'euros. A la pràctica, però, més de 2,6 milions d'euros «ja els tenim compromesos», ha aclarit Caballero. Segons ha explicat, es tracta de despeses que s'havien previst per aquest 2020, però que no s'han pogut executar, i que per tant passen a formar part de l'exercici fiscal 2021.

Alguns exemples son projectes urbanístics pressupostats per al 2020 que no han acabat. Dels 2,6 milions d'aquesta partida, 413.000 euros corresponen a una part d'inversions com la reforma de la Boca de la Mina o la construcció del Centre Social El Roser.

Hi ha 714.700 euros corresponent a «accions de reactivació que van ser iniciades l'any 2020 i que tenen una tramitació llarga, com els plans d'ocupació, que no es poden incloure dins de l'any estrictament pressupostari». Per últim, l'impacte de la Covid hauria provocat el milió i mig restant d'aquesta part del romanent que ja està compromesa.

«La Covid va representar l'aturada dels tràmits administratius», ha recordat Caballero, afegint que «la normativa estableix indemnitzacions i son diners que formen part d'aquest procés». Encara pel que fa a l'impacte de la pandèmia, també ha suposat ampliar alguns contractes municipals, «principalment de material sanitari» per garantir les mesures establertes pel Procicat.